La sala tercera del Tribunal Suprem ha decidit apartar el jutge que va autoritzar l'espionatge del CNI, Pablo Lucas Murillo de la Cueva, de la resolució dels recursos presentats pels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín. El que es podia començar veient com una victòria independentista ha acabat amb un final agredolç. Lucas va demanar expressament ser apartat, però en els seus motius afirma que ho fa per mantenir "l'aparença d'imparcialitat", no pel fet que va poder accedir a informació sobre l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. Davant d'aquesta postura el president a l'exili ha esclatat repetint un cop més: "El meu advocat ha estat espiat!" i qüestionant la justícia espanyola.
A través de les seves xarxes, Puigdemont ha expressat la seva indignació per la posició de Lucas. En un tuit redactat en anglès ha afirmat: "El meu advocat ha estat espiat pel jutge que s'ha pronunciat sobre les meves demandes. Ho repeteixo perquè ho sàpiguen el comissari (de Justícia) Didier Reynder i la presidenta (del Parlament Europeu) Roberta Metsola". A continuació, ha repetit però en majúscules, que el seu advocat ha estat espiat per un jutge que s'ha pronunciat en els seus casos. Finalment, qüestiona: "És aquest l'estat de dret europeu?".
Gonzalo Boye qüestiona a Pablo Lucas
Carles Puigdemont no ha estat l'únic en qüestionar els motius del jutge Lucas. Gonzalo Boye, qui va ser espiat pel CNI, s'ha preguntat a través de les xarxes: "Si no van espiar l'estratègia de defensa què van estar espiant?". L'advocat va denunciar que, per culpa de l'espionatge al qual va estar sotmès, la defensa de Puigdemont es podia veure afectada, ja que es podia haver accedit a informació sobre l'estratègia d'aquesta. Per tant, es provocava una situació d'indefensió contra ells, vulnerant les comunicacions advocat-client.
Per la seva banda, Lucas sosté "sense infringir el secret al qual m'obliga l'article únic 3 de la Llei orgànica 2/2002, que no he rebut cap informació del Centre Nacional d'Intel·ligència de la qual parlen els escrits de promoció de nul·litat d'actuacions". En el mateix text detallava "és manifest que l'estratègia processal a seguir en processos contenciós-administratius com els esmentats, no afecta -ni pot afectar- la independència i integritat territorial d'Espanya, ni als interessos nacionals, ni a l'Estat de Dret i les seves institucions (…) I d'arribar a coneixement del Centre Nacional d'Intel·ligència qualsevol dada aliena als fets pels quals se li va concedir alguna autorització degudament concedida, està obligat a destruir-lo immediatament".