La justícia francesa ha prohibit l'ús de la llengua corsa a l'Assemblea de Còrsega, i el president a l'exili i eurodiputat Carles Puigdemont no ha pogut evitar esclatar davant aquesta situació. El dirigent independentista ha denunciat que "el que està passant amb la llengua corsa és inacceptable" i ho ha qualificat de "greu discriminació a tot un poble". En un missatge al seu compte de Twitter, el president a l'exili ha subratllat que "prohibir l'ús de la llengua pròpia de Còrsega allà on hi ha els representants del seu poble és una vulneració de drets fonamentals".
Puigdemont ha fet referència a l'opinió del doctor Fernande de Varennes, ponent especial de les Nacions Unides sobre les qüestions relatives a les minories, qui considera que la prohibició de la llengua corsa és "probablement discriminatòria i una violació del dret internacional". El president Puigdemont comparteix la "contundent" opinió del relator de les Nacions Unides.
El que està passant amb la llengua corsa és inacceptable. És una greu discriminació a tot un poble. Prohibir l’ús de la llengua pròpia de Còrsega allà on hi ha els representants del seu poble és una vulneració de drets fonamentals. L’opinió del relator @fernanddev és contundent,… https://t.co/d53c09jmTX
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 14, 2023
The ruling that only French can be used in #Corse is probably discriminatory & breach of #internationallaw since English is often used even in pubic universities but #Corsican prohibited... @Gilles_Simeoni @F_Alfonsi
— UN Special Rapporteur on Minority Issues (@fernanddev) March 12, 2023
@ParlemuCorsu #HumanRights https://t.co/Q8zkPJOotC
"França, única i indivisible"
El 16 de desembre de 2021, l'Assemblea de Còrsega va aprovar per unanimitat una deliberació per canviar el reglament intern i establir que "l'Assemblea i el Consell executiu són garants dels interessos materials i morals del poble cors" i que "les llengües dels debats a l'Assemblea de Còrsega són el cors i el francès". El Consell executiu també el va adoptar el 8 de febrer del 2022. Tanmateix, el llavors prefecte de Còrsega (figura similar a la del delegat del govern espanyol), Pascal Lelarge, va demanar que es retirés aquesta modificació, en considerar que les referències al poble cors i a l'ús de la llengua corsa eren "inadmissibles", per ser contràries a la Constitució i a la noció de França com "a República única i indivisible".
Tant Simeoni, en qualitat de president de l'executiu, com Marie-Antoinette Maupertuis, com a presidenta de l'Assemblea, es van negar a fer-ho per "raons legals, polítiques i filosòfiques". "El poble cors existeix, i la llengua corsa és la llengua històrica d'aquest poble", van asseverar. Com a resposta, França va presentar un recurs contenciós, que finalment s'ha resolt ara amb una sentència desfavorable per als òrgans polítics de Còrsega.