Carles Puigdemont ha esclatat contra la taula de "diàleg" pel judici als CDR, tot assegurant que ha tingut "zero efectes". Concretament, el jutge ha tancat la investigació dels CDR acusats de terrorisme i els ha deixat més a prop de judici. És així com el president a l'exili i eurodiputat de Junts ha parlat d'una "salvatjada, idèntica a les salvatjades que porten fent des de fa cinc anys i mig". "Zero efectes de la desjudicialització, zero conseqüències del diàleg en la resolució del conflicte polític", ha expressat en una piulada d'aquest dijous.
La cosa no s'ha acabat aquí. "Aquesta nova urpada desmenteix la retòrica oficial, d'allà i d'aquí", ha dit Puigdemont, en referència al govern espanyol i ERC — en tant que defensors del diàleg i la desjudicialització. Una retòrica oficial que "busca desmobilitzar-nos davant les injustícies i els abusos, i que barbaritats com aquesta passin de puntetes davant dels ulls de la societat". "No ho permetem. No deixem que el silenci o la indiferència s'imposin", ha conclòs.
Clara Ponsatí, sobre el judici als CDR
La també eurodiputada de Junts Clara Ponsatí s'ha sumat a mostrar el seu rebuig a la notícia sobre el judici als CDR. "Es confirma que l'Operació Judes contra els CDR és un cas de persecució nacional i una vulneració de l'estat de dret. Els acusen de terroristes perquè són catalans", ha dit en una piulada. Tot seguit, ha compartit el fil de Twitter sobre estatdedret.cat — el lloc web que ella mateixa va impulsar per recollir totes les vulneracions de l'estat de dret contra Catalunya.
Ha sigut aquest dijous quan el jutge titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha donat per tancada la instrucció contra 12 membres del Comité de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme en el marc de l’Operació Judes. El magistrat ha enviat la causa a la Sala Penal del mateix jutjat perquè decideixi si s’ha d’obrir judici contra els processats pels delictes de pertinença a organització terrorista i de tinença i fabricació de bombes. El primer comporta penes de presó d’entre sis i dotze anys mentre que el segon, de vuit a quinze anys. És el segon cop que es conclou la instrucció perquè un dels investigats havia demanat que es practiquessin més diligències.