"L'últim que busquem és que es parli català al Parlament Europeu, perquè el parlarem X diputats", així de clar i rotund ha estat el president a l'exili, Carles Puigdemont, a l'hora de defensar l'oficialitat del català a la Unió Europea. I és que el líder de Junts ha enviat un missatge clar al PSOE, davant dels moviments dels socialistes europeus de fer oficial la llengua catalana al Parlament Europeu. Per a Puigdemont no n'hi ha prou amb això, perquè el parlarien pocs diputats. En canvi, reclama l'oficialitat del català exaltant Enric Prat de la Riba, el president de la Mancomunitat que va trencar 200 anys d'història sense institucions catalanes. "Ens interessa que el català tingui el rang i la solidesa dels idiomes forts, tal com deia Prat de la Riba", ha dit el president Puigdemont des del GC Elzenhof a Ixelles (Bèlgica) en la presentació dels dos llibres Nació i Estat i Paraules de President (Editorial Afers) de l'historiador i politòleg Josep Vicenç Mestre -també conductor de l'acte-.
Els juntaires han prioritzat l'oficialitat del català a la Unió Europea, juntament amb la delegació de les competències d'immigració i "l'aplicació de l'amnistia política" amb una reunió entre Puigdemont i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per reconduir la relació amb els socialistes espanyols. De fet, així ho ha explicitat el secretari general de Junts, Jordi Turull, aquest dimarts al Nueva Economía Fórum, des d'on ha avisat al PSOE que si la Mesa no tramita la proposició no de llei per tal que el Congrés insti Pedro Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança els juntaires prendran decisions que "no agradaran al PSOE". La Mesa de la cambra baixa ho decidirà aquest dijous, mentre Puigdemont ha reunit el secretariat permanent de Junts el divendres a Brussel·les (amb roda de premsa inclosa) per tal de prendre decisions en funció del que decideixin els socialistes.
Protecció i preocupació pel català
L'oficialitat del català a la Unió Europea va ser una de les condicions dels juntaires per a la constitució de la Mesa del Congrés l'agost del 2023. Com que encara no s'ha complert, Puigdemont ha remarcat aquest dijous el perquè el català necessita tenir l'oficialitat a les institucions europees. "Si tenim la protecció de la Unió Europea, tindrem un estatus jurídic molt fort davant de jutges, plataformes i poders públics que volen laminar el català", ha dit el president a l'exili, que ha reivindicat que els catalans tindran els drets lingüístics molt més protegits. El líder de Junts ha recordat les denúncies de vexació, d'insults i d'humiliació cap a parlants de la llengua catalana. "Qualsevol s'hi pot atrevir, mentre en cap altra circumstància, sigui per raons ètniques o religioses, no s'hi atreviria", ha etzibat Puigdemont.
El president a l'exili, que escriu un dels pròlegs del llibre amb altres cinc presidents de la Generalitat, ha recordat que pel català "no hi ha cap capa de protecció" i es mostra "preocupat" per la situació de la llengua i per la "manca de sensibilitat" dels poders públics. Unes paraules molt similars que també va pronunciar el president Pujol en la presentació d'aquests dos llibres. "És una paradoxa que puguis parlar català a l’assemblea general de l’ONU i no al Parlament Europeu o el TJUE", ha assegurat Puigdemont, que considera que davant la justícia europea els catalans estem en "desavantatge" perquè el cap pensa en català.
"Catalunya no viu un règim de bilingüisme"
De fet, ha denunciat que Catalunya no viu un règim de bilingüisme, ja que el català no té les mateixes condicions el castellà. "Amb el castellà, tens el deure de conèixer-lo, mentre que amb el català tens el dret a fer-lo servir", ha dit. Per això, ha fet una crida la rebel·lia i perquè la ciutadania se'n responsabilitzi, posant d'exemple l'idioma del navegador o les relacions amb els clients. El líder de Junts, a més, ha estat crític amb la classe política, ja que considera que hi ha hagut una reculada en aquest aspecte durant els últims anys. "Semblava que el català molestava per aconseguir el vot de nous votants. Ha sigut un error i nosaltres hem situat el català com a prioritat", ha dit el dirigent juntaire.
L'acte, que també ha estat organitzat pel Casal Català de Brussel·les, ha sigut un intens debat sobre la nació catalana i l'Estat català, que és sobre el que va un dels dos llibres, mentre que l'altre repassa les trajectòries i els discursos d'investidura dels presidents Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Francesc Macià i Lluís Companys. Puigdemont considera que la figura de Macià transcendeix el pas del temps i la considera la figura "més inspiradora" per al catalanisme polític, tot i que ha remarcat que Puig i Cadafalch o Enric Prat de la Riba en són "bigues mestres". "Hem de buscar una mica de tots", ha remarcat.
Puigdemont demana als catalans mentalitat d'Estat
Precisament, Puigdemont ha posat un deure al catalanisme polític: aprendre dels antecessors. I és que considera que des del decret de Nova Planta els catalans han tingut una manca de mentalitat d'Estat. De fet, posa d'exemple els pocs catalans que hi ha hagut com a primers ministres espanyols: un va morir assassinat, el general Prim; Estanislau Figueres va anar a l’exili; i Pi i Margall, que va durar dos mesos. "Com és que el talent que tenim a l’hora de fer política esdevé inútil?", s'ha preguntat Puigdemont, que ha recordat que amb el Decret de Nova Planta després de la desfeta de 1714 "ens van decapitar l’Estat i vam perdre els diplomàtics catalans que estaven acostumats a anar als centres de poder d’Europa".
De fet, ha demanat que no es tiri a la paperera de la història als dirigents polítics cada vegada que hi ha un canvi d'etapa, sinó que cal aprendre'n. "No podem tirar a la paperera de la història la lliga regionalista, després el pujolisme, el tripartit o els líders independentistes. Hem d’aprendre de cadascú", ha demanat Puigdemont, que ha demanat de tenir quadres catalanistes amb formació jurídica o militar. "Així es fa un Estat. Ells (Espanya) ho han de notar això", ha dit Puigdemont, que en acabar l'acte ha viscut un moment curiós: l'autor li ha fet signar un coet de Tintín que, un cop torni a Catalunya, l'hi haurà d'entregar.