El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha reclamat al PSOE "un acord històric, un compromís històric", inèdit des del 1714, si vol aconseguir la investidura de Pedro Sánchez. En una conferència a Brussel·les ha exigit, com a condicions prèvies per a la negociació, el reconeixement de la legitimitat democràtica de l'independentisme, una amnistia que es remunti als fets del 9-N del 2014 i "l'abandonament permanent de la via judicial i la creació d'un mecanisme de control i verificació dels acords". No ha situat entre aquestes condicions prèvies el referèndum, però ha deixat clar que només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir l'1-O. La conclusió del líder independentista és que Junts no ha "aguantat" la posició durant aquests anys per acabar "salvant una legislatura"; i que, per tant, si el PSOE vol investir Pedro Sánchez haurà d'acceptar aquest marc previ de negociació.

La conferència s'ha convocat a un hotel del centre de Brussel·les, a la rue de la Loi. A la sala hi havia presents unes 200 persones, amb una seixantena de periodistes acreditats, la qual cosa indica l'alta expectació que ha despertat. De fet, entre les primeres files dels assistents no només hi havia diputats i membres de la direcció de Junts sinó també representants d'ERC —els diputats Teresa Jordà i Francesc Marc-Àlvaro— i de la CUP —el diputat Carles Riera—, així com el president d'Òmnium, Xavier Antich. Més enrere s'ha situat la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu.

Acord històric

El líder independentista, que ha comparegut davant d'un fons blau amb les banderes catalana i europea, ha advertit només començar que "no sembla que el candidat de la dreta tingui els suports suficients per sortir escollit", però "tampoc Sánchez". "Espanya es veu confrontada ara mateix a un dels seus dilemes que no sempre resol bé: o viu el bloqueig, o pacta", ha arrencat la intervenció del president, on ha ironitzat que Espanya té un problema, "de fet en té dos", atès que el pacte és un recurs "inhabitual" en la resolució dels conflictes a l'Estat espanyol, com ho demostra la incapacitat de renovar el Consell General del Poder Judicial; però, a més, aquest cop ha de negociar amb Junts, després d'haver "atacat, menystingut i arraconant" aquest partit, que va apartar de l'alcaldia de Barcelona amb l'aliança del PSC i comuns amb PP i Vox.

Ha assegurat que no feia aquesta reflexió amb ànim de revenja, sinó per explicar la "distància profunda" que els separa i l'enorme dificultat per intentar encarrilar una “negociació que s'ha negligit durant sis anys”. "No parlem d'un pedaç, estem parlant que si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric. Un compromís històric, com el que cap altre règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona el 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions catalanes".

Condicions prèvies

D’entrada, ha deixat clar que el seu partit està preparat per negociar i s'ha preguntat si ho estan els grans partits espanyols, moment en què ha exposat les condicions prèvies per habilitar un procés de negociació honest i ambiciós. En primer lloc, ha parlat de respecte i reconeixement a la legitimitat democràtica per l'independentisme. "No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i demana a l'Europol que ens tracti de terroristes", ha advertit.

La segona condició és l'abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l'independentisme i els independentistes. "L'1-O no va ser un delicte, com tampoc la declaració d'independència, ni les protestes massives contra la repressió i la sentència del Suprem", ha advertit, per subratllar que una llei d’amnistia que es remunti a abans de la consulta del 9-N està a l’abast del Parlament espanyol, a més de subratllar la responsabilitat de la fiscalia i el govern en funcions.

 

En tercer lloc, ha exigit la creació d'un mecanisme de control i verificació que aporti les garanties de compliment dels acords, atès que "la total falta de confiança entre les parts fa que aquest mecanisme sigui imprescindible i que hagi d'operar des de l'inici de les negociacions". En darrer punt situa com els únics límits en les converses els "definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius) i a les llibertats fonamentals".

Tot plegat són "condicions prèvies que s'han de poder complir abans no s'esgoti el termini legal per a les noves eleccions", i davant les quals Junts es compromet a negociar.

Autodeterminació

Puigdemont no ha inclòs un referèndum d’autodeterminació entre les condicions prèvies, però després de referir-se al dèficit fiscal de Catalunya, dèficits de les infraestructures, o la no execució dels pressupostos previstos i la falta d'inversions, ha subratllat que "no existeix una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya".

"El poble català té dret a esdevenir a un Estat independent en forma de república i només un referèndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir l'1-O. "No existeixen impediments constitucionals per al referèndum, tampoc per a l'amnistia. El que no hi ha és voluntat política per assumir-ho, perquè si es vol, també es pot. I en democràcia no hi ha altre mecanisme millor que posar en mans dels ciutadans la resolució d'aquests", ha reblat.

 

Dilema a l'Estat

Puigdemont no ha amagat que avui no existeixen les condicions per aquest gran acord que reclama i ha advertit que, si hi ha interès, s'haurien de crear, la qual cosa exigirà identificar clarament els elements del conflicte. A partir d'aquí ha enumerat, en primer lloc, la sentència contra l'Estatut, la criminalització de l'1-O, l'incompliment dels pactes, l'ofec econòmic, incentivar el canvi de seus fiscals d'empreses catalanes encara vigent, i l'aplicació salvatge del 155. "I naturalment, el fet més rellevant, Catalunya és una nació", ha reblat Puigdemont. 

El president ha confessat que "res no fa pensar" que la necessitat d'una majoria per garantir la investidura sigui suficient per forçar un canvi. "O sí? O realment poden fer de la necessitat virtut? Avui Espanya té un dilema complex: o repeteix eleccions o pacta amb un partit que no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat", ha reblat, per apuntar que existeix una tercera opció, que alguns diputats del bloc progressista cedeixin els vots a la dreta.

Reunió prèvia amb entitats i partits

Abans de pronunciar la conferència, Puigdemont s'ha reunit amb els representants dels tres partits i les entitats independentistes -Òmnium, ANC, AMI i Consell per la República-. Feia anys que l'independentisme no celebrava una trobada pública amb les seves principals organitzacions i Puigdemont no ha amagat l'emoció davant d'aquest fet. Això no ha evitat, però, que la presidenta de l'ANC busqués el seu propi perfil i es desmarqués de l'aposta més unitària que es va aconseguir mantenir fins el 2021 i que ha atribuït a l'anterior secretariat d'Elisenda Paluzie.