Aquest dimarts s'ha votat al Congrés dels Diputats l'aprovació de la llei d'amnistia, amb el vot en contra de Junts per Catalunya. La formació s'ha oposat a validar el text tal com està ara perquè considera que “té forats pels quals la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l’amnistia en paper mullat” i la seva negativa retorna la proposició a una fase enrere en la tramitació parlamentària. El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha volgut exposar els motius de la seva formació per votar en contra de l'aprovació. "No podíem donar el nostre suport a un projecte de llei que té mancances importants que no s’han volgut corregir", explica en una publicació a X (antic Twitter), on assegura que la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, "ha explicat molt bé" aquests motius en la seva intervenció.
El líder de facto de Junts remarca que, aquesta mateixa tarda, el PSOE ha rebutjat les esmenes proposades per la formació de Puigdemont, motiu pel qual han votat en contra de la llei. "El que avui s’havia de votar després del rebuig a les nostres esmenes no era la llei d’amnistia que ens va portar a votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. No era l’amnistia que havia d’expulsar el factor repressió que enrareix la conversa política entre Espanya i Catalunya. Era una condició indispensable per poder treballar", remarca Puigdemont.
En aquest sentit, l'eurodiputat de Junts destaca que la base del seu no a l'amnistia es fonamenta en el fet que consideren que hi ha "escletxes" en la llei que evitarien que fos una amnistia "integral" i que, en la posterior aplicació de la norma per part dels jutges espanyols, dels quals Puigdemont en manifesta una clara desconfiança, podria haver tingut febleses. Des de Junts, tal com ja ha explicat la portaveu Míriam Nogueras al Congrés, volien formular canvis per fer més "sòlida" l'amnistia, uns canvis que el PSOE no ha acceptat. "Volen que confiem que aquests jutges i fiscals conxorxats ens impartiran justícia? Que pensen que no els coneixem? Només hi ha una manera de frenar la seva pulsió patriotera: fer una llei més sòlida, sense tantes escletxes. És el que hem intentat totes aquestes setmanes, fins al final; ningú no podrà dir que no hem tingut voluntat d’arribar a un acord. Però no l’hem assolit", argumenta Puigdemont.
"Certament, en la cultura picaresca espanyola, a tota llei li escau la seva trampa. Aquesta no n’hauria estat l’excepció, fins i tot si s’hagués aprovat amb les nostres esmenes. Però si estem d’acord a identificar algunes de les trampes que ens està parant —que hi estem—, no em sé explicar per quina raó es neguen a desactivar-les i fer més difícil el propòsit dels colpistes de la toga. Que no és cap altre que subtilment subvertir la legalitat constitucional per substituir-la per la legalitat togada", ha explicat el president a l'exili, reivindicant que les esmenes proposades buscaven fer "més sòlida" la llei, que finalment no s'ha aprovat.
Tot i les diferències evidents que Puigdemont expressa en la seva argumentació, també ha volgut reivindicar els "esforços" que han fet el PSOE i Sumar per arribar a un acord. "D’entrada, vull que quedi clar que valorem els esforços fets pel PSOE i Sumar en defensar una llei d’amnistia en un context hostil, de violència verbal i a vegades física; en un clima enrarit i excitat pels perdedors de la investidura, amb formes que si les haguessin adoptat ciutadans catalans (o bascos), els haurien portat davant de la justícia amb acusacions delirants", ha escrit.
La Fiscalia General de l'Estat es posiciona en contra de les paraules de Puigdemont
Després de la publicació de Carles Puigdemont a X, on qualifica de "colpistes amb toga" alguns jutges espanyols, en especial els relacionats amb el procés, la Fiscalia General de l'Estat ha emès un comunicat on es posiciona en contra d'aquestes paraules. "Amb relació al missatge difós aquesta tarda per Carles Puigdemont a través de la xarxa social X, el fiscal general de l'Estat manifesta el seu rebuig a totes aquelles declaracions que qüestionen que Espanya és un estat de dret consolidat. Des de la Fiscalia espanyola només es pot reconèixer la labor de les i els fiscals i la judicatura en la preservació i empara dels drets constitucionalment reconeguts a tota la ciutadania", resa la missiva emesa per la institució.