L’escenari, el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. L’hora, les 10 del matí d’aquest divendres. Serà quan el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, anunciaran la data i la pregunta del referèndum d’independència després que el Govern, convocat mitja hora abans, hi faci la darrera deliberació.

Un referèndum sobre el qual pesen, òbviament, moltes incògnites, i precisament perquè haurà de ser per força unilateral després de la negativa de Mariano Rajoy a obrir el diàleg i la negociació que dia sí i dia també li ha ofert Puigdemont. No obstant això, el Govern de JxSí pensa mantenir la porta oberta fins a l’últim minut.

L’1 i el 8 d’octubre són les dates que més números tenen de ser les elegides per celebrar el referèndum vinculant compromès per a la segona quinzena de setembre. La coincidència del diumenge 24 amb la Mercè, la festa major de Barcelona, desaconsella aquesta data.

La pregunta, com aquest dijous va reiterar el mateix president en una intervenció a l’IESE davant més de 400 empresaris i representants del món econòmic serà “clara i binària”. En les últimes hores ha circulat la idea que inclourà els termes “Estat” (independent) i “república”, la qual cosa satisfaria tant les sensibilitats del PDeCAT com les d’ERC. L’última paraula, en tot cas, la té el president.

A més dels membres del Govern, a l’acte d’avui estan convocats tots els diputats de JxSí i la CUP, en aquest moment un total de 71 (61+10) després de la marxa de Germà Gordó al grup mixt i un cop descartada l’assistència dels comuns -representats al Parlament pel grup de Catalunya Sí que es Pot-, una vegada van deixar clar a la reunió de dimarts del Pacte Nacional pel Referèndum que la consulta unilateral no és la seva via.

La pregunta del 9-N

El 13 de desembre del 2013, quan el llavors president Artur Mas va anunciar la data i la pregunta de la consulta del 9-N de l’any següent, va comparèixer acompanyat de membres del seu govern, de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Aquell consens va fructificar llavors en una pregunta doble –“Vol que Catalunya sigui un Estat?” i “En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”– per tal de satisfer un ventall polític que anava des dels democristians als anticapitalistes. 2,3 milions de persones van participar en la votació, en una nova demostració de força cívica del moviment sobiranista inèdita en la història de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. 

Ara com llavors, al Govern de la Generalitat no n’hi queda cap altra que tirar pel dret –per atendre el compromís amb els electors–, després del reiterat “no és no” de Rajoy a la consulta pactada. Una negativa formalitzada tant per la via verbal –via actes diversos i conferències de premsa–, com epistolar –dura carta de resposta a Puigdemont–, com parlamentària –la invitació a Puigdemont a anar al Congrés a sotmetre's a un “Ibarretxe dos”–, com judicial, amb els advertiments a tots els membres del Govern i els alts càrrecs d’obrir la via penal si tiren endavant el referèndum.

Dues empreses ofereixen urnes

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, ja han estat blanc d’una querella de la Fiscalia per l’anunci publicat al DOGC per comprar urnes en un clima en què creix la pressió als funcionaris i a les empreses per part del govern del PP perquè s’abstinguin de col·laborar amb l’organització del referèndum.

En tot cas, dues empreses han presentat sengles ofertes per proporcionar les urnes: Plastic Express, amb un preu unitari de 20,47 euros més IVA per urna i la UTE Espai World i Suministros Integrales Futbida, amb una oferta unitària de 19 euros més IVA. A partir d’avui, el referèndum d’autodeterminació enfila el tram final amb data i pregunta clara i binària.