El president a l’exili Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras han demanat al Tribunal de Comptes (TCu) que desestimi les reclamacions de la Fiscalia i de Societat Civil Catalana (SCC), a les quals acusa d'haver fet una reclamació “genèrica”, i insisteixen que “no hi ha cap il·lícit comptable” en l’organització de l’1-O i la despesa exterior perquè el Govern va exercir les seves competències, segons els escrits de conclusions presentats pels seus advocats aquest divendres i als quals ha tingut accés ElNacional.cat. La Fiscalia reclama a Puigdemont, Junqueras i 33 excàrrecs del Govern de Junts i ERC que tornin a la Generalitat 3,2 milions d’euros, i Societat Civil Catalana, 4,9 milions per les despeses de l'1-O i de la promoció de la independència de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 i 2017.
“Hi ha un afany de criminalitzar la Generalitat”, afirma Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, del qual sosté que se’ls fa responsable de tota despesa només pel fet de ser el màxim representant del Govern. Marc Marsal, advocat de Junqueras, també destaca que se’ls vol castigar per despeses no recollides en la sentència penal del Suprem, que el Govern manté les seves competències en política exterior, i reitera en demanar que s’aturi el procediment per l’aprovació imminent de la llei d’amnistia, que ha d'incloure aquest cas. "No procedeix en seu de responsabilitat comptable que el Tribunal de Comptes dicti una sort de declaració d'inconstitucionalitat de tota l'activitat exterior de la Generalitat de Catalunya", denuncia Marsal.
Vulneració de drets
En els respectius escrits, els lletrats dels líders de Junts i ERC denuncien la vulneració de drets fonamentals dels polítics i fan un llistat de les irregularitats que hi ha en aquest procediment de responsabilitat comptable, on es van ajuntar dues reclamacions: per l’organització del referèndum del 2017 i per l’acció exterior, la majoria són actes impulsats pel Diplocat entre els anys 2011 al 2017. Inicialment, fins i tot, es va incloure un viatge del president Artur Mas -que també és codemandat- als Estats Units per haver contestat en una roda de premsa sobre el futur del país.
Així, Gonzalo Boye denuncia que en aquest procediment el Tribunal de Comptes no ha respectat que Carles Puigdemont té immunitat, ja que es va iniciar quan ell era diputat al Parlament europeu. També reitera la “”irregularitat” del non bis in idem, és a dir que no es pot perseguir una persona diferents cops pels mateixos fets, com és en aquest cas per la via penal, el Tribunal Suprem, i la comptable, el Tribunal de Comptes.
Despeses no incloses pel Suprem
Per la seva part, Marc Marsal exposa que Societat Civil Catalana ha sumat despeses que no s'inclouen en la sentència del Tribunal Suprem, com són els pagaments a Unipost pels sobres de la votació, que no es van abonar, i també el cost d'obrir els locals de votació, també descartat. A més, manifesta que es vol castigar doblement a persones que tenen una causa penal pendent per l'1-O, com és el cas Josep Ginesta i Aleix Villatoro, els quals van haver de dipositar una fiança milionària en el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona per les mateixes despeses que se'ls reclama en el TCu, i finalment consignades amb aportacions dels ciutadans a la Caixa de Solidaritat. Una situació que també es repeteix amb l'excap del Diplocat, Albert Royo. En aquest sentit, l'advocat d'ERC precisa que tant la Fiscalia com l'entitat espanyolista s'escuden en la condemna per malversació de fons a una part dels polítics condemnats feta pel Tribunal Suprem per justificar les partides reclamades. Marc Marsal exposa que una condemna per malversació no significa que hi hagi un dany. En el cas de la sentència del Procés, el Suprem va derivar al Tribunal de Comptes la reclamació de les despeses suposadament irregulars.
La declaració del ministre Montoro
En aquest sentit, Boye recorda que el juliol de 2017 el Consell de Ministres va acordar el control financer de la Generalitat i que el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, va assegurar públicament, que "no sortiria ni un euro" per a la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. L'advocat, a més, en el seu escrit denuncia que es vol malmetre la bona gestió i els controls propis que té la Generalitat, i que la Sindicatura de Comptes ni cap òrgan de control ha exposat que hi hagi hagut un malbaratament de diners públics en els governs de Mas i Puigdemont.
Pendents del TEDH
Finalment, Marc Marsal també recorda a la consellera del TCu que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit les demandes dels presos polítics d'ERC i Junts per vulneració de drets per part del Tribunal Suprem amb la seva condemna per sedició. El TEDH -hi afegeix- podria deixar en paper mullat les condemnes i, per extensió, la responsabilitat comptable que la Fiscalia exigeix i sustenta en la condemna penal, a banda de reiterar que algunes reclamacions de despeses estan prescrites.