En menys de 24 hores hem sabut que dues personalitats de la política tenen ben clar que acabaran davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), tot després que la justícia espanyola els hagi condemnat una i una altra vegada. Es tracta del president Artur Mas i del diputat canari Alberto Rodríguez (Unides Podem), que recorreran a Estrasburg les seves sentències.
Una persona ja acostumada als procediments judicials com és el president Carles Puigdemont ha carregat durament contra els tribunals espanyols per la situació que han creat: han obligat una llarga llista de persones a recórrer davant del TEDH, que és la nova "plaça major de les víctimes" de l'estat espanyol.
"El TEDH s'està convertint en la plaça major on es troben totes les víctimes d'un Estat on el vèrtex de la justícia és en mans dels hereus i admiradors del règim anterior", ha criticat Puigdemont a Twitter, fent referència als casos de Mas, Rodríguez i de tot un seguit de persones que han esgotat totes les instàncies internes i ja poden portar el seu cas al tribunal d'Estrasburg.
La piulada del president ha arribat després que s'hagi conegut la condemna del Tribunal Suprem al diputat canari Alberto Rodríguez, a qui li ha caigut una pena de presó d'un mes i quinze dies com a autor d'un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat.
Rodríguez ha anunciat que presentarà un recurs contra la sentència, ja que considera que no s'ha aportat ni una prova contra ell. Si bé el primer pas suposadament és el Tribunal Constitucional, el diputat ja ha anunciat que acabarà anant a Estrasburg. "Ens veiem al TEDH", ha afirmat. De fet, ha destacat el fet que dos magistrats hagin interposat un vot particular en considerar que la condemna hauria de ser absolutòria.
L'etapa del TC ja l'ha cremat Mas. Just ahir dimecres a la tarda arribava la notícia que el Constitucional rebutjava el recurs del president, de manera que ja aconseguia via lliure per presentar-se davant de la justícia europea.
Mas recorrerà davant del TEDH
Per la seva banda, Mas va ser condemnat pel TSJC l'any 2017 per un delicte de desobediència relacionat amb la celebració de la consulta del 9-N. El Suprem va ratificar la sentència, tot i que va rebaixar la seva inhabilitació. El president va recórrer la condemna, al·legant la vulneració de fins a cinc preceptes constitucionals o l'errada en la valoració d'algunes de les proves, entre altres arguments.
El Constitucional va comunicar ahir que tombava aquests arguments i avalava la condemna. Una decisió que permet el president Mas seguir avançant etapes i portar el seu cas davant del tribunal d'Estrasburg, tal com van confirmar ahir fonts de la defensa a Europa Press.