Una representació del Col·lectiu Juan de Mairena va desconsiderar diumenge al matí el president Carles Puigdemont al cementiri de Cotlliure i li ha impedit que retés homenatge al poeta espanyol Antonio Machado, que és enterrat allí.

Puigdemont visita Cotlliure des dels anys 80 i sempre passa per la tomba de Machado, segons ha explicat una persona del seguici del president. La visita era privada. Acompanyaven Puigdemont uns amics seus. El president ha lamentat que alguns pretenguin "nacionalitzar la cultura, que és universal", segons aquelles mateixes fonts.

L'incident s'ha produït en deixar un dels acompanyants de Puigdemont una bandera estelada al costat de la bandera republicana espanyola que presideix la tomba del poeta, on moltes persones hi dipositen flors, notes escrites, fotografies i altres objectes. Algú del Col·lectiu Juan de Mairena ha arrabassat l’estelada i ha demanat a Puigdemont i als seus acompanyants que marxessin. La situació s'ha posat incòmoda. Alguns acompanyants ha cridat "Puigdemont president" i els del Juan de Mairena han replicat blasmant la seva presència, segons explica Crónica Global.

Qui s'ha encarat amb Puigdemont és Antonio Francisco Ordóñez, militant de Asamblea Social de la Izquierda de Cataluña, que ha explicat al digital El Catalán com va anar la topada. "M'hi vaig adreçar en català [a Puigdemont]: 'Què hi fas, aquí? Veig que no entens el sentit del que és Antonio Machado. Us esteu carregant Catalunya'. Jo sentia la seva presència com un ultratge i vaig afegir: 'Marxeu d'aquí'. Ell em va dir alguna cosa com 'Jo sí que ho entenc' i 'vinc aquí fa molt de temps'".

El Col·lectiu Juan de Mairena es compon d’antics militants d'organitzacions sindicals i d'esquerra i republicanes espanyoles. La seva pàgina de Facebook té 233 seguidors, entre els quals el Foro de las Izquierdas No Nacionalistas, Concordia Cívica, Asamblea Social de la Izquierda de Cataluña i altres de perfil semblant. Al juny del 2017, l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo els va presentar a Barcelona un manifest, que titllava l’independentisme de tapadora “dels grups més importants de la burgesia catalana”, i demanava a la Generalitat i al Parlament suspendre “els seus plans per a la desconnexió, inclosa la convocatòria d'un referèndum”, i al Congrés dels Diputats “una reforma substantiva de la Constitució del 1978”.