Manuel Valls va tornar a França, després de fracassar a l'ajuntament de Barcelona, per recuperar el terreny en l'àmbit de la política estatal. L'estratègia, d'entrada, va ser un tour a la francesa per totes les televisions, públiques i privades, en categoria d'expolític de pes reconvertit, ara, en tertulià expert.
Posteriorment, va donar suport obertament a la candidatura d'Emmanuel Macron desmarcant-se, d'aquesta manera, d'un partit socialista amb el qual va ser primer ministre francès, però que ara ha certificat la seva crisi cap a la pràctica desaparició. Els intents per apropar-se al president de la República han estat a la desesperada: primer apareixent la nit electoral del triomf de Macron a primera fila a París tot i que ningú l'havia convidat, ara amb la rumorologia que pugui ser l'escollit per encapçalar la candidatura de les eleccions legislatives representant les circumscripcions d'Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco.
En aquesta cursa, com sigui, per poder tornar a tocar poder, es dibuixa una guerra oberta entre Valls i l'actual representant d'aquesta circumscripció, Stephane Vojetta, que ha negat la notícia, filtrada per una part de la premsa francesa, però en cap cas confirmada per Macron i el seu equip. I el president Carles Puigdemont, des de twitter, ha constatat l'error tàctic que pot tornar a cometre Valls: "Fa la impressió que Manuel Valls l'ha tornat a vessar", i ho acompanya de la informació publicada a la premsa i la resposta de Vojetta sobre un possible relleu d'aquest amb la figura de Valls.
Malestar dins el partit
Vojetta ha desmentit aquest mateix matí que Valls pugui agafar-li la plaça: "No que jo sàpiga". El partit de Macron, La République En Marche!, va guanyar l'any 2016 amb un 66% dels vots amb la diputada Samantha Cazebonne i va marxar al Senat el 2021, quan la va substituir Vojetta. En les darreres presidencials, Macron ha guanyat amb comoditat en aquesta circumscripció: un 35% dels vots en la primera volta i un 84%, en la segona. Mentre Valls continua callat, Vojetta marca perfil i avisa: "Tinc la ferma intenció de ser candidat a la meva pròpia successió i, per tant, espero la decisió de nomenament i la confiança cap a mi".
En paral·lel a la trajectòria a Barcelona, Valls va ser primer ministre durant la presidència de François Hollande i va fracassar en el seu intent de ser candidat a l’Elisi a les eleccions del 2017. Aquell mateix any va manifestar el seu desig de ser candidat per la formació de Macron a les legislatives, però no va complir els criteris del llavors recent creat partit. Macron té el repte de tancar 577 candidatures del seu partit per aquestes eleccions, segons Franceinfo.
També segons diversos mitjans, entre els quals BFM TV i Le Figaro, Valls està a la llista. El seu perfil lligat a l'antiga centreesquerra pot jugar a favor i, pel que pugui ser, Valls ha marcat distàncies els últims dies amb el Partit Socialista, a qui va donar per “mort” en una tribuna al diari L’Express per voler pactar amb l'esquerra més radical de Jean-Luc Mélenchon. La primera volta de les legislatives serà el 12 de juny i la segona, el 19. Però els noms s'han de tancar aquesta mateixa setmana.