Els darrers quatre presidents de la Generalitat han felicitat el nou president, el 132è, Pere Aragonès, públicament. Tots, menys Carles Puigdemont, ho han pogut fer en directe des del Parlament de Catalunya.
Quim Torra
El mateix Quim Torra ha publicat a twitter el moment de la trobada entre tots, al costat de la Presidenta del Parlament Laura Borràs. Més enllà del que li hagin pogut dir de forma personal, també han traslladat l'enhorabona a Aragonès públicament. El seu antecessor, Torra, ha escrit a twitter: "La meva enhorabona, MHP Pere Aragonès, i tots els encerts i èxits per a vós i per al vostre govern, que seran els èxits de Catalunya. Teniu tot el meu suport per a culminar el procés d’independència de Catalunya sense renunciar a cap via democràtica. Força i sempre endavant".
Carles Puigdemont
Des de l'exili, Carles Puigdemont, també ha traslladat els seus millors desitjos pel nou president d'Esquerra: "Felicitats MHP Pere Aragonès. Enhorabona per la confiança que has aconseguit del Parlament del nostre país. Com ja et vaig expressar, em tens a la teva disposició. Visca Catalunya lliure!". Precisament, amb un 'Visca Catalunya Lliure', també ha tancat el discurs el president Aragonès després de ser investit.
Artur Mas
El president Artur Mas ha traslladat la felicitació al nou president en una entrevista a TV3. Però ha anat més enllà i l'ha advertit de la seva experiència en aquest càrrec: "Jo no li puc donar consells perquè cada president ha de poder exercir la seva funció d'acord amb el seu llibre d'estil i tothom té el seu. Hi ha hagut una mica de tots colors en aquest sentit. Jo el que li desitjo a Pere Aragonès és que tingui una mica de sort, jo per exemple en vaig tenir molt poca. I molts encerts perquè els del president, del Govern i el Parlament són els de tota la comunitat i la ciutadania".
Mas veu rellevant el perfil dels presidents i la tasca representativa que destaca el que més se'ls reconeix des de que va començar el procés d'independència: "L'èpica ho tapa tot, ho sé per experiència. Vaig començar a governar amb una crisi econòmica l'any 2010 i encara no hi havia l'eclosió del procés sobiranista i hi havia poca èpica i molta gestió, però quan va començar el procés el 2012, seguia havent molta gestió tot i que jo sabia que amb el procés sobiranista, això ho taparia tot i així va ser. Podia semblar que no hi havia acció de govern i segueix més o menys així fins que no s'acabi, ocuparà molts titulars dels diaris". I afegeix: "A mi personalment no em va costar fer un pas enrere, moltes vegades es diu però no es fa. O fer un pas al costat, és el mateix. Ara bé, es diu molt".
I també ha citat un altre president, Carles Puigdemont, per definir com veu a partir d'ara el repartiment d'objectius en aquest aspecte: "En el cas del president Puigdemont és molt diferent i especial. Està en un exili privat i molt dur. Ara, jo crec que ja l'ha fet el pas al costat, en l'última campanya anava primer però quedava clar que no era el candidat, això és fer un pas al costat. Jo el vaig fer total, ell encara té una posició d'un cert lideratge. Coincideixo amb què el Consell per la República ha de seguir fent el procés sobiranista perquè si ho continua fent el Govern, controlat per l'Estat, passarà el de sempre. I no ho podrà fer amb prou garanties, per tant, ho ha de fer algú altre. Ara bé, el Govern de la Generalitat tampoc pot ser una titella, s'han de separar els rols".
José Montilla
Qui s'ha limitat a una felicitació 100% protocolària ha estat el president José Montilla: "És una reedició de pactes i un legítimament té dubtes sobre aquests acords i aquest Govern. Ara, dit això, el país necessita ser governat i que el president tingui sort i encerts", en declaracions a Catalunya ràdio.
Des de l'òptica de l'oposició i recolzant el líder d'aquesta en la nova legislatura, el socialista Salvador Illa, l'expresident Montilla constata "cansanci per la política i les institucions, el grau de participació de les eleccions va ser baix". Montilla està convençut que es deu al procés: "La pandèmia comporta un bloqueig però també l'enderrocament, l'enquistament a la política catalana pràcticament des del 2012. El que hem escoltat no indueix a ser optimista: ni l'amnistia o el dret d'autodeterminació està en mans del Govern de Catalunya". I conclou: "Una cosa són els desitjos i l'altra, la realitat".