Els diputats de Junts a Brussel·les han demanat explicacions a la Comissió Europea sobre una operació del govern espanyol l'any 2017 per evitar "in extremis" que la UE actués com a mitjancera entre l'Estat i Catalunya en els dies posteriors al referèndum de l'1-O.
Segons va publicar la periodista Carmen Morodo a La Razón el passat dia 21, la setmana posterior al referèndum, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va incloure en el discurs que havia de llegir davant del Parlament Europeu en el ple del 4 d’octubre aquesta proposta de mediació.
Això no obstant, Juncker va haver de marxar a la Índia en un viatge de darrer moment i va correspondre al comissari Frans Timmermans llegir el text que havia preparat.
Pregunta de Junts a la Comissió Europea
Abans d'aquell ple, però, l’eurodiputat del PP, Esteban González Pons, va alertar el govern de Mariano Rajoy, el qual va enviar el secretari de relacions amb la UE, Jorge de Toledo, a Brussel·les per evitar que es plantegés aquesta proposta de mà estesa, que hauria pogut canviar radicalment els esdeveniments que es van succeir després del referèndum.
Finalment els representants espanyols van aconseguir convèncer Timmermans que no llegís aquell discus amb la qual cosa la proposta es va frenar in extremis, segons explica La Razón que avança que ara, un cop han tirat endavant els indults, “Europa podria estar tornant a considerar reprendre l’oferta de diàleg”.
Contactes de Timmermans
Davant d'aquesta informació, els diputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, han presentat una pregunten a la Comissió per escrit en què demanen si Timmermans o algú del seu equip van comunicar amb Toledo els dies abans del plenari.
Demanen també si, com s'assegura a la informació, hi havia un esborrany previ al que va llegir Timmermans el 4 d’octubre del 2017 davant del ple, i reclamen que, si és així, es faci públic el text.
I finalment els eurodiputats pregunten si la Comissió pot confirmar o rebutjar la informació que la UE estava disposada a oferir mediació l’octubre del 2017 i aquesta va ser interferida pel govern espanyol.
Precisament, la intervenció de la UE era una de les cartes en què confiava l'independentisme per canviar el rumb de la repressió de l'Estat en els dies anteriors i posteriors al referèndum.
A la imatge principal, Carles Puigdemont a Waterloo