Carles Puigdemont i Andoni Ortuzar es van reunir per segon cop la setmana passada per parlar de la investidura. Va ser el passat 25 d'octubre quan el president a l'exili i el líder del PNB es van tornar a trobar per tractar sobre l'estat de les negociacions amb el PSOE per investir Pedro Sánchez, ara en el Parlament Europeu de Brussel·les. L'anterior trobada va ser el 15 de setembre a Waterloo, per explorar els escenaris oberts pel 23-J. 

Segons fonts coneixedores, la reunió va durar unes dues hores i es va celebrar a la mateixa sala on Puigdemont s'ha reunit ara amb el socialista Santos Cerdán. A la trobada també hi van participar el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el responsable d'organització del PNB, Joseba Aurrekoetxea. L'objectiu no va ser establir "una acció concertada" entre els independentistes catalans i els nacionalistes bascos perquè cadascú defensa les seves pròpies reclamacions —que volen que es plasmin en els respectius acords amb el PSOE. Tanmateix, les dues formacions sí que comparteixen reivindicacions com el "reconeixement nacional" de Catalunya i el País Basc o la reforma del model d'Estat.

El PNB no va intermediar amb Puigdemont

Aquesta segona trobada s'emmarca en el compromís adquirit per Junts i el PNB de mantenir una relació "fluida" i va estar dedicada íntegrament a parlar de les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. Això sí, els nacionalistes bascos en "cap cas" van assistir a la reunió per "intermediar" amb Puigdemont en nom dels socialistes ni pretenen tenir una "acció concertada" amb els independentistes catalans. Per contra, cada formació busca el seu acord "particular" i "cadascú per la seva banda". Com ja hem dit, sí que hi ha qüestions "comunes" com el "reconeixement nacional" de Catalunya i el País Basc. En qualsevol cas, Junts i el PNB es van explicar com anaven les negociacions i van analitzar de forma conjunta tot el procés amb els socialistes.

Just un dia abans de la reunió entre Puigdemont i Ortuzar, el 24 d'octubre, va tenir lloc a Luxemburg la trobada del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea on s'havia de discutir l'oficialitat del català, el basc i el gallec en el bloc comunitari. Tanmateix, la votació es va tornar a ajornar perquè Letònia va carregar contra els arguments del responsable espanyol, José Manuel Albares. Que la llengua catalana sigui oficial a la UE era un dels prerequisits que Junts havia posat per negociar la investidura de Sánchez.