El Parlament ha donat veu aquest dimarts per primer cop des que es va aplicar l'article 155 al president a l'exili, Carles Puigdemont. Ho ha fet precisament en el marc de la comissió que investiga la suspensió de l'autonomia i on la setmana passada van comparèixer els presos polítics. Puigdemont ha denunciat que l'aplicació del 155 va ser un cop d'Estat amb el qual es buscava la venjança i castigar no només l'independentisme o les autoritats responsables del referèndum, sinó "liquidar les institucions" i "fer tant de mal com fos possible a una població que feia culpable d'haver votat malament".

"Van decidir perjudicar el país, els 7,5 milions de catalans, com a càstig. Van girar l'esquena a tot un poble, inclosos aquells que legítimament defensen la permanència dins d'Espanya", ha retret en una intervenció molt contundent. 

Puigdemont ha intervingut per videoconferència des del Parlament Europeu. Asseguts a la primera fila de la comissió, seguien la compareixença membres del Govern, encapçalats pel vicepresident, Pere Aragonès, que han abandonat el Parlament un cop ha acabat l'exposició inicial per poder acudir a la reunió del Consell Executiu. Només s'ha quedat a la comissió la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que ha volgut seguir també la intervenció posterior del conseller Lluís Puig.

El president ha explicat que la seva obligació era mantenir els compromisos del seu govern i alhora "aturar el cop d'Estat" –"calia evitar que l'Estat fes un disbarat", ha reblat–, per la qual cosa va proposar convocar eleccions si el govern espanyol acceptava retirar l'amenaça del 155, retirava les forces policials que s'havien traslladat a Catalunya i posava fi tant a  l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart com a la intervenció financera de la Generalitat.

Ha recordat que va defensar aquesta decisió dins del Govern i al grup parlamentari, amb la voluntat de "protegir els ciutadans i les institucions d'aquella voracitat venjativa". "Si l'Estat hagués donat garanties jo hauria convocat eleccions malgrat les incomprensions i el tacticisme d'alguns que mentre el país entrava en una hora crítica preferien jugar irresponsablement a treure'n partit. Hauria estalviat molt dolor i sofriment", ha argumentat.

No obstant, ha retret que l'Estat estava decidit a prioritzar "la violència i la repressió" i res del que hagués fet el Govern els hauria dissuadit de desencadenar aquella "onada repressiva". "L'octubre del 2017 Espanya va tornar a ser fosca i tenebrosa, va tornar a ser la de sempre que erròniament havíem cregut sepultada sota la làpida de quatre dècades de suposada democràcia exemplar", ha lamentat.

Puigdemont ha advertit que aquesta vegada els responsables del cop d'Estat no han estat els militars sinó poders com la justícia, per la qual cosa "Espanya s'endinsava en un forat del qual no ha sortit i tindrà dificultats per sortir, i si ho fa serà amb un cost enorme". Durant el torn posterior a les intervencions dels grups, ha mostrat la "profunda indignació" que li provoca l'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i els membres del seu Govern i ha atribuït a l'executiu espanyol "un Brexit judicial", que ha situat Espanya de facto fora del marc judicial europeu. 

En tot moment ha insistit que la seva voluntat era "salvaguardar les institucions i protegir els ciutadans de la voluntat agressora" d'un Estat amb una "voracitat monstruosa, que anava desbocat i tenia capacitat de fer molt de mal" i al qual atribueix "una mena de plaer en l'acció punitiva, impropi d'un estat democràtic, una pulsió insana de reprimir, escarmentar i alliçonar".

El president ha acusat l'Estat d'anar molt més enllà del que li permet la Constitució amb la suspensió de l'autonomia, i ha recordat que quan es va redactar la Carta Magna es va rebutjar explícitament que l'article 155 servís per dissoldre un parlament autonòmic. "Hi havia un consens generalitzat, gairebé sense excepció, que aquest article no atorga poders il·limitats", ha afegit tot insistint que no era possible utilitzar aquest argument per alterar els drets i llibertats de les persones.

La seva conclusió és que el 155 es va aplicar de manera anticonstitucional, que es va "obviar de manera flagrant" el mecanisme de requeriment previ que havia de servir d'inici del diàleg per superar el conflicte.

Puigdemont ha aprofitat la intervenció per referir-se també a la superació del 155 i a l'assumpció de responsabilitats per part dels qui el van "perpetrar". "Que més de dos anys després ningú no hagi demanat perdó, és més, que hi hagi qui s'hi recrea, indica que la cultura del 155 està molt arrelada", ha diagnosticat, alhora que ha advertit que no es pot girar full innocentment, sense que els responsables n'assumeixin responsabilitats.

El president, que s'ha referit com a "criminals" a aquells que van "carregar contra persones innocents i pacífiques", ha advertit que, per més que canviïn els noms, la cultura que inspira aquesta manera d'actuar és "una constant immutable".

A la comissió no hi han assistit ni PSC ni PP. Tampoc Ciutadans, que tot i que ha renunciat a formar-ne part, dimarts passat sí que s'hi va presentar per poder interrogar Oriol Junqueras, tot i que van marxar abans d'escoltar les seves respostes.

Puigdemont ha recordat que el PSC va ser una "peça clau" per a l'aplicació del 155 i que Pedro Sánchez va estar des de l'oposició al costat de la suspensió de l'autonomia. Malgrat tot, davant la intervenció del diputat dels comuns, Marc Parès, ha admès que avui governa a l'Estat espanyol un govern inèdit i per tant val la pena dedicar-li una mirada diferent a la de l'executiu Rajoy.

Malgrat tot, s'ha preguntat si l'Estat està disposat a renunciar a la violència per aturar la independència i ha advertit que sense mediació internacional resulta difícil aconseguir una sortida.

Abans d'acabar, i en resposta als grups, encara ha tingut un record per alguns dels responsables del 155 i ha atribuït a la "justícia poètica que aquells que van ordenar la decapitació, avui no hi són". "Nosaltres hi som, i ells, els Rivera, Rajoy, Sorayas i Millos, ja no hi són, no per decisió de cap jutge, que no ens fa falta, sinó perquè la gent no els ha votat", ha reblat.