El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat investigar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per no jurar ni prometre la Constitució Espanyola. La denúncia de la Unión Cívica Española ha quedat en un no res. El jutge no l'ha admès i ha donat per bona la fórmula de prometre el càrrec amb "fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat en el Parlament" que Carles Puigdemont va fer servir el 12 de gener.
En el mateix acte, els 14 consellers tampoc van prometre ni jurar per la Constitució. Es van limitar a dir "amb lleialtat al president de la Generalitat de Catalunya".
Segons la resolució judicial, "ni l'Estatut d'autonomia de Catalunya, ni el Reglament del Parlament regulen o contemplen l'ús o no d'alguna fórmula concreta de jurament o promesa". Tampoc la llei de Presidència de la Generalitat i del Govern estableix que els membres del Govern de la Generalitat, en ser nomenats, hagin de jurar o prometre els seus càrrecs amb una fórmula establerta. La sentència diu clarament que com que "no consta cap regulació específica en la forma de jurar o prometre els càrrecs", ni el president ni els consellers "tenien l'obligació legal de prestar jurament o promesa acatant la Constitució ni l'Estatut d'autonomia de Catalunya" i per tant no té "rellevància a efectes penals".
El TSJC matisa que en tot cas l'únic que podria passar és que la fórmula Puigdemont pogués afectar la validesa de l'acte però mai pot portar a un delicte. La denúncia contra Puigdemont i els consellers era per suposats delictes de prevaricació, desacatament a l'autoritat i alta traïció a les institucions de l'Estat. El tribunal també al·lega que la suspensió de l'acte de nomenament dels càrrecs, tal com demana el denunciant, no és competència del TSCJ, sinó que li recauria al tribunal contenciós administratiu.
La sentència és contundent però no és ferma i encara es pot recórrer.
Sense sorpreses
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha celebrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha "desautoritzat" els qui només veuen "il·legalitats" en tot el que fa el Govern. En la compareixença posterior al Consell de govern la consellera ha dit que la decisió del TSJC no representa "cap sorpresa" perquè el Govern ja va dir al seu moment que la fórmula utilitzada en la presa de possessió s'ajustava a la legalitat.
La "sorpresa", segons la consellera, va ser que alguns pretenguessin obrir una polèmica sobre aquest assumpte, en al·lusió a la denúncia presentada per Unión Cívica Española. La no admissió a tràmit de la denúncia, ha destacat Munté, suposa una "desautorització en tota regla a aquells que només saber veure il·legalitats allà on no n'hi ha".