Quan aquest divendres el president espanyol, Mariano Rajoy, s'ha llevat, el seu malson català continuava en plena ebullició. No només això. En contra del que esperava, aquest 22-D els independentistes mantenen la majoria absoluta al Parlament i ni tan sols els cal el vot de la CUP per parar els peus a la resta de la Cambra, mentre que el PP de Xavier Garcia-Albiol ha quedat el darrer de l'hemicicle i podria acabar compartint grup mixt amb els cupaires que, a més, els superen d'un diputat i per tant tindrien la veu preponderant.

A Brussel·les, Carles Puigdemont s'ho mira en la distància sense amagar la satisfacció. Des del seu exili, té intenció d'assaborir el moment, no precipitar els esdeveniments i no fer cap pas en fals. Aquesta és la primera carpeta que ha obert el polític gironí tan bon punt dijous a la nit es van confirmar els resultats: el pols amb l'Estat. L'aparició pública del president aquest divendres per fer la valoració de l'escenari -més enllà del "els espanyols tenen un pollastre de collons" que li va enxampar un micròfon indiscret-, ha estat per mantenir la iniciativa en el cara a cara amb l'executiu de Rajoy.

Diàleg

Puigdemont ha ofert al president espanyol trobar-se a parlar a Brussel·les o on vulgui de la UE, tret d'Espanya on el persegueix una ordre del jutge. Ha formulat el seu oferiment en una nova roda de premsa multitudinària que mitjans de tota Europa retransmetien en directe. Planteja un diàleg sense condicions, però, a la vista dels resultats del 21-D reclama la retirada del 155, l'expatriació dels policies espanyols desplegats a Catalunya i l'alliberament dels presos.

No ha estat una proposta improvisada, sinó molt pensada. Sense embuts. L'ha plantejat tan bon punt començava la roda de premsa. I, malgrat tot, Rajoy no ha tingut habilitat suficient per encaixar l'envit. En ser preguntat al respecte pocs minuts després, s'espolsava l'oferta assegurant que, en tot cas, amb qui ha de parlar és amb qui ha guanyat les eleccions, que és la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas.

Investidura

Des de l'entorn de Puigdemont no s'entén la falta d'habilitat de Rajoy. I s'insisteix: la paraula clau és paciència. No hi ha pressa. La paciència també essencial per a la segona de les carpetes que el president té damunt la taula: la investidura. El nou Parlament té 20 dies hàbils per constituir-se, fins al 23 de gener. Com a molt tard, deu dies després, ha de començar el debat d'investidura. Un termini llarg per calcular bé els moviments.

Durant tota la campanya, JuntsxCat ha assegurat que no tenia un pla B, que l'únic objectiu era restaurar Puigdemont a la presidència junt amb la resta del Govern. No obstant, el Reglament del Parlament no diu res sobre la possibilitat d'investir un president a l'exili, que no pugui assistir al ple. Per aquesta raó, s'ha demanat informes a experts per veure quina sortida hi ha a aquesta situació en cas que l'executiu espanyol no permeti el seu retorn. S'estudien diferents fórmules davant dels possibles escenaris que poden sorgir.

No obstant, encara que la investidura a distància fos possible, durant els 15 dies de cursa electoral tant Puigdemont com el seu entorn han insistit que la voluntat és que el president ho sigui al palau de la Generalitat, i no a Brussel·les. Puigdemont, però, ha evitat desvelar quins seran els seus moviments en aquest tema.

Grup parlamentari

La tercera carpeta és la del grup parlamentari. El cap de llista ha citat els propers dies a Brussel·les els diputats electes. Alguns ja hi van anar la mateixa nit electoral i l'endemà. A partir d'ara, un equip constituït fa tres setmanes i en bona part aliè al món polític haurà d'aprendre a fer el treball intern del grup parlamentari. En aquest punt, junt amb la persona de màxima confiança de Puigdemont, la seva directora de campanya, Elsa Artadi, apareix com a figura clau l'expresident de l'Assemblea i número dos de la candidatura, Jordi Sànchez.

Tot i que encara es troba empresonat a Soto del Real, la llarga trajectòria en el món de l'activisme polític i la confiança construïda durant els darrers mesos amb el president fan aparèixer Sànchez com un dels puntals del grup. No es descarta que fins i tot ho pugui ser per al Govern. Amb ell, els consellers Jordi Turull i Josep Rull han de ser també com a peces essencials.

Igualment, la feina feta durant la campanya, ha deixat en una posició destacada l'exdirector de Rac1, Eduard Pujol, que ha actuat com a portaveu de la candidatura. Però també l'exmembre del Pacte Nacional pel Referèndum i nou diputat, Francesc de Dalmases. 

PDeCAT

La quarta carpeta que haurà d'ocupar l'atenció del president serà la del partit. Puigdemont no ha amagat la distància amb el PDeCAT durant la campanya. Més aviat al contrari. La coordinadora, Marta Pascal, no ha participat en cap dels actes principals de campanya de JuntsxCat. Tampoc el president del partit, Artur Mas. En canvi la candidatura ha fet ostentació de tots els fitxatges provinents d'altres formacions polítiques, ja fos PSC, ICV o, fins i tot ERC, a banda de la crida explícita al vot que van protagonitzar exdirigents d'Unió.

Tot i que Artadi va formar part de l'executiva del PDeCAT quan es va constituir l'any passat, va haver de renunciar a la responsabilitat a la direcció per causa del règim d'incompatibilitats, i poc després va tallar definitivament els lligams abandonant la militància amb aquestes sigles. Tot fa preveure, doncs, que la relació entre el partit i el grup no serà fàcil atès que entre els nous diputats no figura cap membre destacat de la cúpula demòcrata, per voluntat de Puigdemont. Tot just, un dels darrers fitxatges de la cúpula del PDeCAT, Lluís Font, que a començaments de desembre va entrar com a responsable d'Estudis i Programes en la darrera remodelació de la direcció del partit, i que aquest dijous ha estat escollit diputat.

La distància entre el partit i JuntsxCat és tal, que des del mateix moment en què es va posar en marxa la llista s'ha començat a especular amb la possibilitat que la candidatura de Puigdemont s'acabi convertint en l'embrió d'un nou partit que pugui superar definitivament l'herència de la marca convergent.

ERC

La cinquena carpeta, també fonamental, serà la relació amb ERC. Després d'una campanya molt intensa i extremadament difícil, Puigdemont haurà de recuperar un diàleg que, segons les dues parts no s'ha interromput en cap moment, però que la campanya pot haver deixat adolorit. La candidatura de JuntsxCat, igual com ha fet la d'Esquerra no ha renunciat en cap moment a la reivindicació del Govern en la seva totalitat. Puigdemont ha insistit que vol tornar a entrar al palau de la Generalitat amb Oriol Junqueras de vicepresident i en els mítings de JuntsxCat s'ha reservat sempre la cadira buida amb el llaç groc en protesta per l'empresonament del líder republicà. Amb tot, les dues candidatures s'han ensenyat les dents en algun moment de la cursa. 

Fins que Junqueras abandoni la presó, serà la secretària general del partit, Marta Rovira, qui liderarà la interlocució republicana amb Puigdemont. No representa cap novetat, atès que Rovira, com a portaveu de JxSí ja va tenir un paper protagonista en la coordinació entre el Govern i el grup parlamentari.

A Puigdemont se li gira feina a Brussel·les. Haurà de fer front a dos mesos intensos i molt transcendentals i entomar-ho amb un nucli de confiança molt reduït i un grup parlamentari en bona part inexpert. I sense precipitar-se.