El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha plantejat aquest dissabte que les polítiques en migració assegurin "l'ascensor social" a Catalunya, en contraposició a "una simple gestoria administrativa", una característica que, en les seves paraules, "la catalanitat sempre ha garantit", i el líder de Junts, rebutja plantejar el debat en els termes "d'immigració 'sí', immigració 'no'".
Ho ha dit en un col·loqui celebrat a Girona pel 2.100 aniversari des de la fundació de ciutat pels romans, en el qual han participat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i els exalcaldes de la ciutat des del restabliment de la democràcia, Joaquim Nadal, que va ser alcalde entre 1979 i 2002, Anna Pagans, que ho va ser del 2002 al 2011, i Marta Madrenas, entre 2016 i 2023.
En connexió per videotrucada des de Waterloo (Bèlgica), Puigdemont, ha dit que la immigració és un fet històric que ha existit en el passat i seguirà en el futur. Per qui va ser batlle de Girona entre 2011 i 2016, els debats reals exigeixen analitzar les causes que generen els fluxos migratoris o l'impacte que tenen "en les societats d'acolliment, en el seu sistema públic, en els seus transports, en l'habitatge, la llengua, la cultura".
El president ha volgut parafrasejar a l'expresident del Parlament Joan Rigol, que deia que "una nació és un relleu ben fet", i ha volgut remarcar que les generacions actuals asseguraran la nació, "en la mesura en què siguin capaces de fer un bon relleu a les generacions següents perquè puguin vestir els seus projectes de vida", ha conclòs.
Pensar en la Girona del 2100
Els alcaldes que han governat Girona des de la restauració democràtica -Lluc Salellas, Marta Madrenas, Carles Puigdemont, Anna Pagans i Joaquim Nadal- han debatut també sobre el futur de la ciutat. Un dels reptes que ha centrat part el debat ha estat la mobilitat. Els alcaldes han coincidit a dir que cal “potenciar el transport públic”, en col·laboració amb els municipis veïns i la Generalitat. Segons Puigdemont, cal fer-ho “tenint en compte la velocitat amb què avança la tecnologia”.
Sobre l’habitatge, s’ha coincidit a dir que cal augmentar el parc públic per cobrir l’augment de la demanda. També s’ha reclamat recuperar cabal al Ter i aplicar mesures per “afavorir la creació d’identitat nacional entre les persones migrades”. Com a responsable actual, Salellas ha opinat que un dels reptes per a les pròximes dècades serà com configurar l'entorn de Girona, comprès per la mateixa ciutat i els municipis que l'envolten, una àrea que arriba fins als 200.000 habitants i que ha de respondre, apunta, "en àmbits com a habitatge, mobilitat o serveis públics".
L'alcalde ha emplaçat els municipis de l'entorn de Girona a la cooperació i ha destacat la necessitat de preparar la ciutat davant l'emergència climàtica i l'envelliment de la població, apostant per connectar amb tren la ciutat amb la Costa Brava i amb l'interior de la demarcació de Girona.
Per part seva, Nadal ha demanat completar grans projectes que té la ciutat, com són el campus de salut de Trueta o la reactivació dels arxius i els museus, i ha proposat, entre altres mesures, redefinir la política fluvial de Girona en coordinació amb l'Agència Catalana de l'Aigua.
Pagans ha marcat com a prioritat "materialitzar la igualtat en cada racó de la ciutat, en cada barri" com una manera per a fomentar la convivència ciutadana i enfortir la democràcia "malgrat les seves imperfeccions". També ha dit que la demografia marcarà com ha de ser el sistema d'habitatge a la ciutat en 2100, per la qual cosa ha demanat pensar sobre les necessitats que tindrà la població: "Aquesta anàlisi ha de determinar les tipologies d'habitatge que es facin, que tal vegada no seran les actuals", ha apuntat.
Madrenas ha fet èmfasi a dir que el turisme ha d'aconseguir un "equilibri" a la ciutat, encara que quedin, al seu judici, "petits detalls que quedin per polir per a millorar la convivència entre els visitants i els veïns". Al final de l'acte, ha qualificat "d'anormal", que Puigdemont hagi hagut de participar en l'acte des d'una pantalla, per les conseqüències judicials que implicaria que entrés a Espanya, i ha desitjat que d'aquí a 75 anys Girona sigui una ciutat "de drets i llibertats".
L'acte s'ha celebrat un 25 de gener, la mateixa data que el 1284 el rei Pere II va concedir a Girona la facultat d’autogovernar-se a través de l’anomenat Privilegi d’en Provençal. Aquest document es considera l’acta fundacional de l’administració municipal de Girona i la fundació de l’Ajuntament de la ciutat. El cicle ‘Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys’, ha programat durant dotze mesos conferències, taules rodones i actes per plantejar i debatre com ha de ser la Girona del segle vinent i que continuarà a partir de la primera setmana de febrer amb el cicle de debat ‘Girona: mirada 2100’.