L'expectació a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, a pocs quilòmetres de Prada, era màxima per tornar a escoltar un discurs de Carles Puigdemont a la Catalunya del Nord. Aquest dilluns el president Puigdemont ha reaparegut per primera vegada en gairebé dos mesos fora de Bèlgica, després de perdre la immunitat a principis de juliol i ho ha fet en una espècie de cimera de presidents de la Generalitat, en què també hi ha participat Jordi Pujol, José Montilla, Quim Torra i Pere Aragonès. Puigdemont ha arribat entre crits de president i independència al monestir i ha participat en una conferència sobre la figura cabdal de Pau Casals, el músic català més universal.

Si a la seva arribada ja ha estat rebut amb una ovació, quan ha pujat a l'altar de l'abadia aquesta s'ha repetit, i encara ha estat més sonora, ja que el seu parlament s'ha produït després del del president Montilla, que ha acabat xiulat i escridassat per la seva defensa d'una Espanya plural. En canvi, el president Puigdemont ha tancat la seva intervenció entre aplaudiments i, conscient que el seu discurs sobre Pau Casals seria analitzat en un moment en què ell és un dels grans protagonistes de la política estatal, rebutjant trobar sortides personals a la situació política del país. Tot i la gran expectació que havia provocat l'assistència de Puigdemont a l'acte, el president no ha contestat a cap pregunta dels mitjans de comunicació. 

Si Montilla s'ha centrat a lloar la feina que va fer Casals des de l'exili per defensar la democràcia i fer arribar la música a les classes més populars, Puigdemont, com abans havia fet Jordi Pujol, s'ha centrat en la tasca del músic per defensar la llengua, sempre amb molta generositat. "Pau Casals fa aquest discurs en el tram final de la seva vida, quan ja no li calia res més i ja ho havia fet tot en termes artístics i personals. Aquest discurs va ser una aportació a la nació dels altres, a la d'aquells que vindran perquè salvin la nació", ha destacat el president a l'exili respecte al famós discurs de Casals davant les Nacions Unides. 

El canvi de nom de Pau Casals 

Puigdemont, que ha eclipsat la resta de presidents en aquesta cimera que només és possible encara a la Catalunya Nord, també ha recordat als assistents el canvi de nom del músic, que de mare nascuda a Puerto Rico, era conegut com a Pablo fins al 1932, quan es va canviar el nom pel de Pau. "La gent es va sorprendre i es preguntava, com pot ser que un artista es canviï el seu nom?", ha rememorat el president, que ha lloat la seva decisió: "Ho va fer per assenyalar que des del Decret de Nova Planta hi havia un conflicte obert, tot posant en risc la seva projecció internacional. Perquè creia que la seva llengua, el català, es mereixia ser tractada igual que la resta de llengües del món".

Ara, gairebé cent anys més tard, el president a l'exili ha establert un paral·lelisme amb la decisió de Casals als anys 30: "Quan demanem que el català sigui una llengua viva a Europa ho fem seguint el mateix fil que les generacions que ens han precedit, ho fem pensant en els altres, no en nosaltres mateixos". "Res del que va fer Pau Casals va ser pensant en ell ni buscant cap sortida personal, i tenim el deure de continuar fent el mateix", ha conclòs Puigdemont, que ha tancat la seva intervenció, la més esperada de tota la conferència, a crit de "Visca Catalunya Lliure", que el públic ha respost amb una llarga ovació i també entre crits d'independència.