Esbiaixada, interessada, arbitrària, manifestament il·legal. El recurs de la defensa de Carles Puigdemont contra la resolució del Tribunal de Comptes en què es rebutgen els avals de l’ICF per cobrir les fiances dels alts càrrecs encausats no estalvia els retrets i acusacions contra la delegada instructora, Esperanza García. És més, adverteix que se li exigiran responsabilitats per aquesta actuació en una altra jurisdicció.

La defensa de Puigdemont, que demana al Tribunal que revoqui la decisió de la instructora de rebutjar els avals, adverteix que “tota la reflexió —per dir-ne d’alguna manera— recollida a la resolució manca de fonament” i provoca “indefensió gravíssima” a aquelles persones que, en compliment de la llei, aporten aquests avals.

El recurs, que signa l’advocat Gonzalo Boye, responsabilitza la delegada de fer una lectura manifestament arbitrària, contrària a dret, al marge de la legalitat i esbiaixada del decret de creació dels Fons Complementari de Riscos amb què es cobreixen les fiances dels treballadors públics, i acusa la instructora d’obviar les parts del text que no li interessen.

Davant les afirmacions de la instructora en el sentit que el Fons Complementari de Riscos no inclou de manera expressa responsabilitat per dol o culpa greu, recorda que l’objectiu del decret és protegir treballadors públics que en exercici del seu càrrec veuen afectat el seu patrimoni per procediments que no hagin conclòs en sentència ferma, com és aquest cas.

Contradiu la normativa vigent

Com també ha fet el gabinet jurídic de la Generalitat en el seu recurs​, la defensa de Puigdemont es mostra sorpresa “sobremanera” que es vulgui donar el protagonisme a l'atribució de culpa per “encaixar una resolució que no pot ser qualificada més que d'arbitrària, il·legal i causant d’indefensió atès que contradiu obertament la normativa vigent”.

Subratlla que els avals són vàlids i legals i denuncia que la delegada instructora contravé de manera arbitrària i manifesta el seu contingut, tot i ser una norma amb rang de llei autonòmica.

Hi assenyala al darrere de l’expedient de la delegada un propòsit d'empobrir, prescindint de les normes d’aplicació, però també del procediment legal, i que, excedint les seves capacitats, ha actuat de manera obertament contrària a dret.

Busca projecció mediàtica

No només això, el text acusa la instructora d’haver obviat el procediment legal que està obligada a seguir si considerava que els avals no eren vàlids, i ho atribueix a raons “òbvies”: “Hauria alentit el procediment i impedit l’activitat mediàtica generada a partir de la publicació de la resolució aquí apel·lada”.

En el recurs es denuncia que aquesta resolució arbitrària no és un fet aïllat, sinó “una sistemàtica seguida en el present procediment i que no es pot ni s’ha de permetre si volem seguir movent-nos dins del marc d’un estat democràtic i de dret” per la qual cosa anuncia accions en contra en altres jurisdiccions.

Perjudicis irreparables

Finalment, denuncia que la delegada no només rebutja de manera indeguda i il·legal els avals que s’han presentat en “el reduïdíssim termini concedit” sinó que a més conclou que ha passat el termini i procedeix l’embargament.

La defensa de Puigdemont es declara sorpresa pel nivell a què arriba la delegada i adverteix que la competència de la instructora, segons la norma del Tribunal de Comptes, no inclou l’embargament en qualsevol circumstància, sinó quan no s’han assegurat les quantitats reclamades, un assegurament que en el present cas estava fet, rebla, per la qual cosa si no hi estava d’acord, hauria d’haver recorregut a un altre procediment de la llei del Tribunal de Comptes.

“En tot cas, sembla evident que acordar l’embargament dels béns i drets d’unes persones mentre es decideix sobre la validesa dels avals aportats implica, necessàriament, la causació de perjudicis irreparables quan, com en aquest cas, s’està demanant quantitats elevadíssimes”, conclou.

 

A la imatge principal, el president Carles Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye