Nou moviment de la defensa de Carles Puigdemont. Aquest cop al Tribunal Constitucional. La defensa del president ha presentat un recurs d'empara al TC en què recusa el magistrat Cándido Conde-Pumpido per considerar que no compta amb la "imprescindible imparcialitat". Les raons que argumenta són una conferència que va pronunciar el novembre del 2017 en què deixa clar el seu parer en relació als responsables del referèndum de l'1-O i la "relació d'amistat íntima" que l'uneix amb un dels fiscals que va portar el cas al Suprem, Javier Zaragoza, així com les relacions amb la família d'aquest i la vinculació amb bona part de la resta de fiscals que van intervenir en aquella causa.
El text elaborat per la defensa de Puigdemont, que lidera Gonzalo Boye, desgrana al llarg de 61 pàgines les raons que han de portar el magistrat a apartar-se del cas. En primer lloc assenyala el posicionament que va adoptar públicament el 2017 davant d'aquest cas amb una conferència que el situa en circumstàncies similars a les que han portat a apartar-se del cas el també magistrat Antonio Narváez després de ser recusat.
El magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido no és imparcial, a parer de la defensa de Puigdemont / Efe
Fons i armes
En el seu discurs, que va pronunciar al palau del Congrés dels Diputats poques setmanes després del referèndum de l'1-O i la suspensió de l'autogovern, Conde-Pumpido va rebutjar que "s’invoqui la democràcia —en concret, la democràcia directa— per derrocar la Constitució”, i va denunciar especialment que els responsables d’agitar aquesta bandera estiguessin al capdavant d’institucions autonòmiques amb recursos econòmics i armes a la seva disposició.
Així mateix, el magistrat va advertir que el mateix Tribunal Constitucional ja havia utilitzat l’expressió “s’han alçat”, i va reclamar que davant d’això cal utilitzar “l’instrument més contundent de què disposa l’Estat de dret, que és la pena”.
Tota la intervenció al Congrés, que aporta completa al recurs, posa de manifest, a parer de la defensa de Puigdemont, la parcialitat de Conde-Pumpido i que el novembre del 2017 tenia formada una posició sobre la responsabilitat penal dels recurrents.
"Amistat íntima"
Així mateix, s’inclou com a causa de recusació la seva condició prèvia com a fiscal general de l’Estat i la seva relació i "amistat íntima" amb Javier Zaragoza, que va actuar a com a fiscal a la causa contra els responsables dels procés que es va seguir al Tribunal Suprem. Recorda que aquests arguments ja s'han aplicat per a anteriors casos d'abstenció.
El text subratlla que en la seva condició de fiscal general de l’Estat, Conde-Pumpido, “amb caràcter discrecional”, va designar o proposar la designació de la pràctica totalitat dels fiscals que han intervingut en aquesta causa, com el mateix Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, tots ells signants de les sol·licituds d'emissió de les euroordres.
Esposa i fill de Zaragoza
Afegeix també que Conde-Pumpido ha promogut l’esposa de Zaragoza, Sra. Tejada de la Fuente, a diferents responsabilitats, així com el fill de la parella, que ha estat designat per aquest magistrat com a lletrat d’adscripció temporal al TC.
Per subratllar els vincles entre Conde-Pumpido i Zaragoza, explica que el març del 2016 Zaragoza va enviar una carta a l’aleshores fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, comunicant-li la seva abstenció d’una causa penal relativa al fill de Conde-Pumpido per la seva “antiga i estreta relació personal”.
Defensa de Llarena
Finalment, també veu un motiu de recusació de Conde-Pumpido en la defensa que va fer de Pablo Llarena, dins la demanda que els acusats van plantejar contra el jutge instructor del cas a Bèlgica. En aquest sentit cita la trucada que va fer a l’aleshores ministre Josep Borrell perquè Espanya pagués la defensa.
Finalment també recusa Conde-Pumpido per la seva anterior condició de magistrat de la sala penal del Suprem, quan precisament una qüestió clau del procediment és la competència d'aquesta sala per jutjar els acusats, i recorda que durant la seva etapa al Suprem va participar en la causa contra la consulta del 9-N, estretament vinculada al procés del 2017.
A la imatge principal, Carles Puigdemont al Parlament Europeu / Efe