Nou capítol del pols legal que mantenen els exiliats independentistes amb el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena. La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig ha invocat el dret fonamental a un jutge imparcial i ha sol·licitat la recusació del magistrat instructor Pablo Llarena. El detonant ha estat l’acte que va tenir lloc el 16 de novembre, en què Pablo Llarena va rebre el Premio Villacisneros, que atorga la fundació del mateix nom. 

L’escrit, dirigit a la Sala Segona del Tribunal Suprem, adverteix que l’acceptació del premi “priva manifestament” Llarena de la imprescindible imparcialitat en la causa, per la qual cosa s’hauria d’abstenir en aquesta instrucció, tal com marca la Llei Orgànica del Poder Judicial. 

La Fundación Villacisneros

El recurs explica que la Fundación Villacisneros és una “organització nacionalista espanyola” que assegura treballar “per la unitat i l’enfortiment d’Espanya”; recorda que aquesta organització es va adherir a la manifestació en què es reclamava la detenció de Puigdemont l’octubre del 2017; i recull declaracions públiques de dirigents de la fundació en relació a Puigdemont com les de l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre; l’exministre Jaime Mayor Oreja; l’eurodiputat de Vox --partit que figura com a acusació popular en la causa--, Hermann Tertsch; o l’eurodiputada del PP Isabel Benjumea, membre del partit que governava quan l’executiu espanyol va cessar el Govern Puigdemont amb el 155.

 

“La Fundación Villacisneros, que defensa íntegrament l’ideari de l’extrema dreta, ha vingut reclamant, fins i tot des d’abans que s’iniciés aquesta causa penal, l’empresonament de Puigdemont”, adverteix.

El text explica que la mateixa fundació ha explicat la relació entre el premi i el cas que instrueix Llarena contra Puigdemont i recull diferents intervencions registrades al llarg de la cerimònia de lliurament del guardó, en què fins i tot s’al·ludia a les euroordres i al darrer intent de detenir el polític independentista a l’Alguer. L'acceptació del guardó "ha suposat la definitiva pèrdua de la seva imparcialitat", denuncia l'escrit.

Els bons i els dolents

Entre les intervencions que inclou l’escrit de l’acte de lliurament del premi figura, per exemple, la de l’anterior premiat, Dieter Brandau: “Quan el pròfug Puigdemont i el seu advocat condemnat per terrorisme Gonzalo Boye es van querellar contra el jutge Pablo Llarena; quan la Mesa del Parlament de Catalunya va arremetre contra el jutge Pablo Llarena, quan els cadells de la CUP van atacar en diverses ocasions el domicili familiar del jutge Pablo Llarena; a mi m’hauria agradat que el Govern del meu país (...) s’hagués esforçat, amb el conjunt de les institucions oficials, a explicar-li a la societat espanyola que el jutge Pablo Llarena era dels bons; i que els altres, els que es querellaven contra ell, els que atacaven la casa on viu la seva família, els que arremetien --des de la Mesa, ni més ni menys, d’un parlament regional--, que eren els dolents, que ho estaven fent malament”.

La conclusió de l’escrit és que l’acceptació del premi per part de Llarena no deixa cap dubte que “ha compromès definitivament la seva aparença d’imparcialitat” i fa “ineludible el seu apartament definitiu”, tal com fixa la Llei Orgànica del Poder Judicial.

 

A la imatge principal, el jutge instructor Pablo Llarena durant l'acte a la Fundación Villacisneros