Acte central de la candidatura de Junts Lliures x Europa a Brussel·les. L'últim acte a l'exili belga un cop s'ha aprovat l'amnistia, segons s'ha pronosticat repetidament des de l'escenari. L'exili i els seus èxits ha centrat totes les intervencions. Carles Puigdemont ha defensat la decisió que van adoptar l'octubre del 2017 i ha assegurat que sense la palanca que ha representat la presència de l'exili al cor d'Europa no s'haurien aconseguit fites com l'amnistia, atès que aquella situació s'hauria solucionat amb els indults. “Qui ho pot dir això. Ho hauríem pogut fer des d’una presó espanyola? No”, ha assegurat.

Puigdemont ha subratllat que anar a l’exili va ser una decisió tàctica, per mantenir la posició passés el que passés, i que davant d’una "ofensiva brutal, de les més bèsties que hi ha hagut en dècades contra un poble, el seu president i el seu Govern", no hi havia lloc "ni a la rendició ni a desentendre-se’n". Ha admès, però, que va ser “la decisió més difícil" i ha destacat que, en comptes d’amagar-se o buscar països que no tinguessin tractats d’extradició, van decidir anar allà on el focus fos més gran i la seva feina pogués fer més soroll. "Aixecar el dit allà on menys s’ho esperaven”, ha reblat.

Puigdemont ha conclòs que hi ha hagut amnistia perquè van aguantar la posició, i que si ells no s'haguessin mantingut a l'exili, l’amnistia no hauria estat necessària perquè els haurien posat tots al "pot dels indults". “No ha estat mai un projecte de la política espanyola l’amnistia. I si l’hem pogut imposar, que aquest és el verb, és perquè vam mantenir la posició gràcies a una decisió tàctica que va ser encertada”, ha insistit.

 

El 9-J i la restitució de Puigdemont

També el cap de llista, Toni Comín, ha fet un repàs dels èxits aconseguits per l'exili, com la decisió dels jutges belgues de rebutjar l'extradició o les retirades de les euroordres de l'instructor Pablo Llarena, amb la qual cosa, ha reiterat, es van "assentar les bases narratives de l'amnistia". 

El candidat ha admès que "les eleccions europees no són una segona volta de les catalanes", però ha advertit que si no van bé, "els primers que sortiran a fer veure que és una segona volta seran els adversaris". "Però si ens van molt bé, que ens aniran molt bé, els nostres objectius polítics com a Junts quedaran reforçats. I el nostre objectiu sabem tots perfectament quin és, es diu restitució del president Puigdemont", ha assegurat.

Comín ha defensat que la de Junts és l'única llista netament catalana, que teixiran aliances a favor de la independència i que assumiran la veu de Catalunya en qüestions clau de la reforma de l'arquitectura europea que caldrà abordar els propers anys a Brussel·les.

Boye: "Portades nazis em posen dianes"

A l'acte de Brussel·les i amb l'exili com a protagonista, l’advocat Gonzalo Boye, responsable de l'estratègia legal de l'exili, s’ha convertit en la més aplaudida de les intervencions. El lletrat ha retret que un cop i un altre els independentistes catalans han estat acusats de vulnerar la llei, quan “el primer dels drets vulnerats va ser el dret a l’autodeterminació”, i ha denunciat la persecució que ell mateix ha patit per defensar els líders exiliats.

“A Espanya em posen dianes a portades diaris nazis”, ha denunciat l’advocat, que ha advertit que aquesta dinàmica no és més que vulneració del dret a la defensa. Boye, que ha estat també un dels responsables d'assessorar legalment Junts sobre el text de l'amnistia, ha retret que el PSOE pretenia una amnistia fake i que s’ha fet l’amnistia que Puigdemont es va comprometre a fer, i un cop surti publicada haurà de ser d’aplicació íntegra, perquè la voluntat del legislador era amnistiar-los a tots. En qualsevol cas, ha advertit que vindran temps complicats, però ha afegit que els catalans hi estan acostumats, i que el futur de Catalunya està a Europa no a Espanya, per la qual cosa cal garantir tots els vots possibles.

Caldrà decidir la Mesa i el Govern

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha recorregut a la lletra de Els Segadors, per advertir que el mes de juny ja ha arribat i no és un juny qualsevol, perquè marcarà per molts anys el país, i les eines que cal esmolar al segle XXI són els vots i la fermesa. “Ve un juny que haurem de lluitar contra jutges i fiscals perquè allò que no aconsegueixen per les urnes ho intenten recuperar per les togues”, ha advertit, per afegir tot seguit que aquest mes de juny “caldrà decidir qui governa el Parlament de Catalunya, que no és menor, i qui presideix la Generalitat, que per Junts per Catalunya ha de ser Carles Puigdemont”.

Ha obert l’acte l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, que ha recordat que aquest dijous es va aprovar la llei d’amnistia, i ha expressat la confiança que la de les europees sigui la darrera campanya des de l’exili.