En plena negociació sobre l'amnistia, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha volgut llançar un últim avís per navegants. En una publicació a les xarxes socials, Puigdemont ha recordat un acte que va moderar el febrer del 2020 al Parlament Europeu sobre 'lawfare', utilitzant aquesta referència per reivindicar aquelles persones que són víctima d'aquesta pràctica politicojudicial. "L'ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia, sinó aconseguir, per mitjans inacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial", ha sentenciat.
El mes de febrer del 2020 vaig moderar un acte al Parlament Europeu sobre “Lawfare, judicialization of politics”. Qui tingui interès a saber què és, allà s’hi van exposar casos escandalosos que afectaven líders polítics sudamericans, entre d’altres. L’ús estratègic de les lleis…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 5, 2023
A ningú se li escapa que aquest missatge del president a l'exili arriba en un dels moments més tensos de la negociació entre Junts i el PSOE. Els socialistes confien reunir el suport dels set diputats de la formació independentista per poder investir com a president espanyol Pedro Sánchez com més aviat millor. A canvi, els juntaires confien arreplegar un acord històric en matèria d'amnistia per als líders del procés i altres independentistes víctimes de la repressió judicial al llarg dels darrers anys.
El perímetre de l'amnistia, el darrer escull
Però és aquest el punt que ha distanciat posicions en els últims dies. El principal entrebanc que no ha permès tancar encara un acord definitiu és el perímetre de la llei d'amnistia, és a dir, quines persones podrien acollir-s'hi i quines no. Per a Junts, és fonamental que també aquelles figures vinculades amb el procés --però no amb el referèndum de l'1 d'octubre-- tinguin a l'abast la mesura de gràcia.
És el cas del responsable de l'Oficina d'expresident de Puigdemont, Josep Lluís Alay, implicat en l'anomenat cas Volhov, així com el de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, que recentment va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per contractar un agent Mosso d'Esquadra perquè fes d'escolta a Carles Puigdemont quan aquest era a Bèlgica. Són diverses situacions judicials que Junts considera exemples de 'lawfare'. Fonts dels juntaires també apunten al temor que casos sota secret de sumari poguessin quedar fora de l'amnistia. En tot cas, la darrera piulada de Puigdemont tan sols ha servit generar una dosi més de tensió en unes negociacions que ja en van carregades.