Indefensió. El president a l’exili, Carles Puigdemont, el director de la seva oficina, Josep Lluis Alay, i l’advocat de tots dos, Gonzalo Boye, han presentat un recurs de súplica al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè revoqui la seva resolució en la qual va inadmetre la querella que van presentar contra el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, pels delictes de prevaricació judicial i malversació de fons. En l’escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, els advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, afirmen que l’alt tribunal català amb la inadmissió de la querella “fa una interpretació excessivament rigorosa i desproporcionada en relació amb els interessos que se sacrifiquen”, perquè -sostenen- "s'impedeix l'accés a la jurisdicció i l'exercici del principi pro actione vulnerant-se amb això el dret a la tutela judicial efectiva perquè no s'ha practicat ni una mínima diligència d'investigació que pogués esclarir els fets”, tal com recomana el Tribunal Constitucional.
En la resolució, del 30 de gener passat, el tribunal -presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, amb els magistrats Carlos Ramos i Eugenia Alegret- afirma que la decisió del jutge Aguirre, del 21 de juny de 2024, de crear la peça de la ingerència russa és “extravagant” en les seves afirmacions, però que no havia prevaricat pas perquè no havia incomplert la resolució de l’Audiència de Barcelona, del maig, que li feia tancar tota la investigació del cas Volhov o peça 2. El raonament del TSJC és que el jutge Aguirre va agafar diligències ja fetes abans de la data que se li ordenava aturar la causa o enviar-la a judici, que era juny de 2023
Això no obstant, Elbal i Boye recorden al TSJC que en la darrera resolució de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, del 17 de desembre passat, s'acusa el jutge Aguirre de “frau de llei” en haver creat la peça de la ingerència russa, a partir d’una peça existent, la de Catmon-Igman, on bolcava tota la investigació anterior del cas Volhov. Amb tot, és difícil que el TSJC admeti investigar el jutge Aguirre, jubilat des del 15 de gener passat.
Desoir resolucions
Els advocats de Puigdemont i Alay hi afirmen que amb la seva inadmissió el TSJC “opta per desoir els acords de l'Audiència de Barcelona, en la seva resolució del 17 de desembre de 2024, i per ometre el que deixa plasmat per escrit el propi querellat, en la resolució de 21 de juny de 2024, que mostra a les clares l'existència d'un delicte de prevaricació, ometent així dur a terme qualsevol diligència de recerca impedint, amb això, l'accés a la justícia dels querellants com a víctimes directes de l'actuació del querellat.”
Cap investigat citat a declarar
Hi afegeixen que “siguin quins siguin els testimonis portats a la peça d'ingerència russa, els fets investigats eren els mateixos que en la peça separada 2, de la qual únicament podia dictar resolució de sobreseïment lliure puix que en els moltíssims anys en què aquesta peça separada va estar oberta, mai es va citar a declarar a bona part dels investigats, inclòs el doctor Alay, i, en conseqüència, no podia dictar cap altra resolució”.
I alhora, els advocats de Puigdemont descarten que el jutge Aguirre tingués diligències “endarrerides” o, en paraules del TSJC (que sonen a sorna), va tenir una “sobtada preocupació per reordenar i reubicar” les diligències i va crear la peça de la ingerència russa, on per primera vegada va imputar els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont dels delictes de traïció. L’Audiència de Barcelona va anul·lar tota aquesta investigació, i ara només falta que el Tribunal Suprem faci el mateix amb l’exposició raonada, que el jutge Aguirre va enviar-li a l’estiu.