El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha respost als fiscals del Tribunal Suprem que el volen imputar per un delicte de terrorisme perquè, segons ells, "ostentava el lideratge absolut" de Tsunami Democràtic i portava "les regnes" del moviment. Ho ha fet a través d'X, des d'on el president ha exposat les dues raons per les quals creu que els fiscals tenen aquesta postura. A més, els ha acusat de dinamitar l'estat de dret. "Que un fiscal espanyol conclogui que jo soc el cap absolut d’una organització terrorista només es pot explicar per dues raons, i totes dues són pura dinamita per a l’estat de dret", assegura el president a l'exili, reelegit recentment president del Consell de la República.
La primera raó que posa sobre la taula és que "doni credibilitat a una informació delirant i manipulada dels serveis policials (com sol ser habitual quan es tracta d'independentisme)". La segona raó és que, "sabent que és una informació delirant i manipulada, la faci servir per a un propòsit purament polític". El líder de Junts per Catalunya segueix carregant contra els fiscals i assegura no tenir "cap dubte" que, entre jutges, fiscals, policies i determinats polítics i mitjans, "abunden els artificiers de l'estat de dret, que creuen que qualsevol mitjà és lícit per defensar Espanya". "I tampoc no hi ha dubte que entre els que se suposa que no són d’aquesta trama corrupta hi hagi la voluntat i el coratge de perseguir aquestes conductes, que clarament són delictives", conclou l'eurodiputat de Junts.
L'informe d'un dels fiscals del Procés
El fiscal del Suprem, Fidel Cadena (que ja va exercir de fiscal en el judici del Procés), ha presentat un informe a la tinent fiscal del Suprem, que prepara el dictamen definitiu de la fiscalia sobre la petició de l’Audiència Nacional perquè l’alt tribunal assumeixi el cas. En aquest informe, Cadena, tal com publica El Español, hi exposa una sèrie d'arguments per defensar la imputació de Puigdemont en un delicte de terrorisme. L'informe remarca que el president a l'exili “va estar informat des del principi de la constitució del grup organitzat”, va estar present en reunions a Ginebra per posar-lo en marxa el 30 i 31 d’agost del 2019 i està “directament implicat en el llançament de la campanya de Tsunami a través de les xarxes socials”.
Assenyala també una conversa on remarca que el problema amb el moviment només vindria si hi hagués algun mort. “Aquesta pluralitat d’indicis acredita domini funcional del fet, lideratge absolut, autoria intel·lectual i assumpció de les regnes de l’actuar típic”, conclou. A més, afegeix que Puigdemont podria haver retirat el seu suport “carismàtic”, però “lluny d’això, va animar a seguir en les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment”.
El text continua: “La finalitat de totes les actuacions de Tsunami Democràtic, orientades, aprovades i afavorides per les directrius, suport públic i privat, i patrocini intel·lectual i ètic de Puigdemont, no era altra que desestabilitzar greument les estructures polítiques i econòmiques d’Espanya, alterant greument la pau pública en impedir als poders públics i, en concret, al Tribunal Suprem, el compliment i execució de les seves sentències fermes”, apunta en l’escrit Cadena, que no té “cap dubte que els fets encaixen perfectament en el delicte de terrorisme”.
Causa de Tsunami
El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, és l'instructor de la causa de Tsunami Democràtic. Tanmateix, va elevar el cas perquè Carles Puigdemont i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, són aforats i només els pot jutjar el Suprem o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). De fet, Wagensberg, com a diputat al Parlament de Catalunya, defensa que l'únic tribunal competent per a jutjar-lo és el TSJC.
Així mateix, la junta de fiscals del tribunal va rebutjar en primer terme un primer informe del fiscal general del Suprem contrari a investigar Puigdemont per terrorisme. Tot plegat en el marc de la investigació per les protestes postsentència del Procés, que inclou la concentració a l'aeroport del Prat o el tall de la Jonquera. La investigació per part de García-Castellón s'ha intensificat arran de les negociacions de la llei d'amnistia entre Junts i el PSOE. De fet, el jutge de l'Audiència Nacional vol que el cas no es pugui emparar en aquesta llei i, per aconseguir-ho, intenta atribuir als organitzadors de les protestes un mort per aturada cardíaca a l'aeroport del Prat.