Carles Puigdemont ha reflexionat sobre el seu retorn a Barcelona. En un article d'opinió a Politico, el líder de Junts ha explicat com va ser el seu retorn a Catalunya i ha lamentat que després de 7 anys a l'exili aquest moment estigués marcat per una "gran tensió" a conseqüència que els jutges del Tribunal Suprem "van decidir mantenir alguna de les ordres de detenció contra els que van organitzar el referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017". Puigdemont ha denunciat que es mantinguin les ordres tot i que el govern espanyol ha aprovat la llei d'amnistia, "que ordenava que s'aixequessin totes les mesures que ens impedeixen l'exercici dels nostres drets polítics".
El president a l'exili ha recordat que en cap cas ha estat ni condemnat ni jutjat: "He estat escollit al Parlament de Catalunya, i estic entre els polítics i activistes perseguits als quals s'ha d'aplicar aquesta llei d'amnistia, però la polititzada sala segona del Tribunal Suprem ha decidit rebel·lar-se contra una llei que no li agrada, desobeint un parlament democràtic". Aquesta situació és considerada per Puigdemont com "un cop d'estat híbrid", en el qual "certs jutges subverteixen la voluntat del poble i anul·len la legislació aprovada per un govern democràtic sota l'aparença de l'estat de dret". En aquest sentit, ha reiterat que la no aplicació de la llei d'amnistia en qualsevol país d'Europa "seria absurd", però, en canvi, "això és exactament el que està passant a Espanya".
Els detalls del retorn
Carles Puigdemont ha parlat sobre l'acusació d'un delicte de malversació, per presumptament haver-se enriquit personalment en l'organització del referèndum —un fet que nega categòricament i recorda que "no va costar res al públic"—. Precisament per aquesta acusació, Puigdemont ha afirmat que s'està produint una "distorsió de la realitat" i que deixar-los fora de la llei d'amnistia "és surrealista", ja que, segons ha argumentat, "no només ignora la llei, també es burla dels legisladors espanyols". I afegeix que qualsevol que hagi llegit la llei "no tindria ni un sol dubte sobre el seu abast i la seva intenció, i diversos experts jurídics amb autoritat —inclosos membres emèrits del Suprem— ja han expressat la seva opinió al respecte".
Puigdemont ha parlat del seu retorn a Catalunya i ha recordat que va prometre tornar al país per al debat d'investidura, ja que diu que era el seu deure "participar en aquesta important discussió", però ha denunciat que no va ser possible perquè "els jutges espanyols polititzats van ordenar a la policia catalana que aprofités l'ocasió" per detenir-lo. En aquest sentit, ha reconegut que el risc de ser empresonat "era molt alt", però igualment "vaig decidir tornar", i ha puntualitzat que en cap cas es va amagar: "Vaig anunciar on, quan i a quina hora em presentaria davant milers de persones". També ha confirmat alguns dels detalls que s'havien donat, com ara que el dimarts 6 d'agost a la tarda ja es trobava a territori català i el dia de la investidura de Salvador Illa, dijous 8 d'agost, va poder "parlar amb la cara descoberta, a pocs metres de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del mateix Parlament, davant d'una multitud". Puigdemont ha afirmat que tenia la intenció d'anar al Parlament, però que la policia havia acordonat la zona "fent-ho impossible", i ha reconegut: "Si ho hagués intentat, hauria estat equivalent a entregar-me a les autoritats judicials, que crec que no tenen l'autoritat legal per perseguir-me, ja que estan violant les normes internacionals, així com la legislació aprovada pel Parlament espanyol".
"Opressió" de l'estat espanyol
El líder de Junts ha deixat clar que no va tornar a Catalunya per ser arrestat: "Vaig tornar a exercir el dret a resistir l'opressió", i ha apuntat que quan un jutge no aplica una llei és "una forma d'opressió, que cap demòcrata hauria de tolerar". Puigdemont ha reconegut que el risc que va prendre en tornar a Catalunya era molt gran, però l'objectiu era "cridar l'atenció sobre un problema sistèmic de la justícia espanyola i denunciar l'obsessió política d'un tribunal que hauria de ser imparcial a l'hora de prendre decisions". Davant la situació en la qual es va trobar el dia del debat d'investidura i per tal de poder mantenir la seva llibertat ha explicat: "Vaig haver d'activar el pla alternatiu que havia preparat, és a dir, parlar a l'acte, eludir la detenció il·legal i sortir d'Espanya".
Puigdemont ha aprofitat per criticar la gestió de la policia que "va provocar el caos a tot Catalunya" per intentar detenir-lo, tot i que, ha apuntat que és "un diputat, un polític el 'delicte' del qual va ser organitzar un referèndum; ni un terrorista ni un traficant d'armes, ni un assassí ni un violador". Sobre l'operació Gàbia activada pels Mossos d'Esquadra, ha recordat que l'últim cop que es va dur a terme va ser pels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils, l'agost de 2017, sota la seva presidència. Amb tot, Puigdemont ha celebrat que la "exfiltració va tenir èxit" i que en cap cas va tenir necessitat "d'amagar-se al maleter d'un cotxe, com diuen". "Em vaig asseure al darrere d'un vehicle privat i em van conduir a través de la frontera entre la Catalunya Sud i la Catalunya Nord, que és administrativament territori francès". I conclou assegurant que ara només espera que "algun dia la justícia torni als tribunals espanyols, i els jutges respectin una llei aprovada pel Parlament, per poder tornar a casa definitivament".