Carles Puigdemont ha estat presentat com a “president legítim a l’exili de la Generalitat de Catalunya” a la Festa Popular de la República i Cantó del Jura, a la que assisteix com a convidat del Moviment Autonomista Jurassià, que aplega totes les forces polítiques del cantó, l’últim dels 26 de la confederació en constituir-se, i les dels districtes del Jura històric (francòfon) que pertanyen a cantó veí de Berna (germanòfon).

En la seva benvinguda, el secretari general del Moviment, Pierre-André Comte, ha remarcat la “solidaritat” amb ​​la “Generalitat de Catalunya i el poble català” en el seu propòsit d’autodeterminació, que “ningú no pot condemnar si n’entén el motiu”.

Puigdemont ha donat suport a les aspiracions del Moviment Jurassià d'aplegar al cantó del Jura tots els territoris històrics jurassians. La visita ha estat anunciada aquest dissabte mateix i no figurava als programes de l'esdeveniment "per motius de seguretat", segons la televisió pública suïssa RTS. "L'independentista català Puigdemont, estrella de la Festa del poble jurassià", titula a la seva web.

Els líders que han rebut Puigdemont duien el llaç groc. Comte ha recordat també que, “com al Jura, la seva llengua, la seva cultura, les seves lleis, la seva història i les seves pròpies institucions, són els trets singulars que fan del poble català una nació”. L'acte s'ha celebrat a Délémont, la capital del cantó.

Comte coneix bé la realitat catalana des dels temps de la presidència de Jordi Pujol, a qui va visitar el 1992. A l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia celebrada a Quebec, el passat juliol, va ser un dels quatre delegats que va votar la resolució en favor de l’autodeterminació de Catalunya.

“No tenim llaços oficials amb Catalunya, però els vincles personals són nombrosos”, ha explicat Comte en una entrevista aquest dissabte. Amb Puigdemont, “compartim el desig de defensar la identitat dels nostres pobles. No hi ha res més normal que trobar-se per parlar del nostre destí polític”.

Jurassians i independentistes “som demòcrates i escrupolosos defensors de la llibertat d'expressió, que alguns volen sufocar negant la justícia o apel·lant de manera hipòcrita a la mediació, en el nostre cas, i amb l'exili i la presó, en el cas dels catalans”, ha afegit Comte.

Un estat sobirà

Puigdemont ha estat convidat per François Lachat, militant jurassià i democristià històric que va ser president de l’assemblea constitucional d'ençà de la separació de Berna. Es van conèixer recentment. Comte havia convidat també al president del Parlament, Carles (vol dir Roger) Torrent, quan es van trobar a l’Assemblea de la Francofonia, però "les seves obligacions polítiques li ho van impedir".

Sobre les repercussions de la visita en el govern federal suís, Comte ha dit que “el cantó del Jura és un estat sobirà de la Confederació Suïssa i convida qui vol. Puigdemont ja ha parlat al cantó de Neuchâtel i a Ginebra, i el govern federal no se n’ha queixat pas”.

El Moviment Jurassià busca recuperar tres districtes francòfons del cantó veí de Berna, germanòfon, i restaurar així el territori històric del Jura. L’actual cantó va separar-se de Berna via referèndum i es va constituir el 1979, sense els esmentats tres districtes, que són la meitat del seu territori històric.

Des de llavors, els jurassians han promogut a les ciutats del Jura bernès referèndums sauvages o “vots comunals”, repetidament anul·lats per les autoritats federals. És un estira i arronsa permanent. L'últim es va celebrar el 18 de juny del 2017 a la vila de Moutier, i els resultats, favorables a reincorporar-se al Jura, encara no s’han validat oficialment.

Aleix Sarri, l'assessor en política internacional del president Quim Torra ha dit en una piulada que el Jura és "un cas interessant d'ampliació interna que alguns acadèmics creuen que podria ser aplicable a Catalunya-Espanya i la UE". Al cantó del Jura hi viuen 70.000 persones.