Nova apel·lació i de nou amb la mirada posada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha presentat un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem contra l'ordre de detenció contra Puigdemont a l’Estat espanyol i en la qual inclou la no-competència del jutge instructor del cas, Pablo Llarena, segons ha pogut saber El Nacional.
La defensa de Puigdemont reclama que, en cas que no s’accepti l’apel·lació i tenint en compte que es tracta de la darrera instància judicial, el Suprem presenti diferents qüestions prejudicials davant del TJUE. El text recorda que s’està avaluant un tema que afecta l’aplicació del dret de la Unió i que va ser conseqüència d’una sentència del tribunal europeu que es va acceptar la immunitat de Puigdemont.
El recurs s'ha presentat aquest matí en resposta a la interlocutòria del magistrat instructor del 10 de gener en què s’inadmetien els recursos de Puigdemont contra l’ordre d’empresonament dictada pel jutge Llarena.
Qüestions al TJUE
En concret, el recurs reclama que es pregunti al TJUE si el Suprem ha de ser l’òrgan que tracti els temes que afecten els eurodiputats —com si fossin membres de parlaments de l'Estat espanyol— tot i que no ho estableixi així la llei.
Pregunta, així mateix, diferents qüestions relacionades amb la possibilitat d’emetre una ordre de detenció contra un eurodiputat; demana si d’acord amb la legislació de la UE “no és necessària l’obtenció de l’autorització del Parlament Europeu per emetre una ordre nacional de detenció i ingrés a presó contra un diputat del Parlament Europeu” i si és possible fer-ho a la vista de la jurisprudència de la Cort Internacional de Justícia i del mateix TJUE.
L’escrit recorda al Suprem que, com a última instància, té “una veritable obligació” de plantejar les qüestions prejudicials d’acord amb els tractats de la UE i no fer-ho “suposa una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva a un procés amb totes les garanties, així com una vulneració de la Carta de Drets Fonamentals de la UE o del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”.
“Cal recordar que la Sala ha de plantejar les qüestions prejudicials, fins i tot d’ofici, quan se susciten dubtes sobre la interpretació o, en qualsevol cas, no existeixi referència interpretativa del TJUE sobre un determinat precepte de la Unió”, adverteix.