"No s'aprovava l'informe de gestió per unanimitat ni en l'època de Convergència": aquesta frase és un reflex del nivell d'eufòria d'un pes pesant de Junts per Catalunya després que els delegats aprovessin sense cap vot en contra la gestió de Jordi Turull i Laura Borràs al capdavant del partit. Però també resumeix a la perfecció el que ha sigut el congrés del partit d'aquest cap de setmana a la Fàbrica Llobet-Guri de Calella (Maresme). Sense ensurts, tot treballat i sense soroll, Puigdemont i Turull han presentat i assolit una executiva nacional formada per dirigents pròxims als ja dos màxims dirigents orgànics del partit. De fet, les ponències s'han aprovat amb més del 93% dels suports i la nova executiva amb el 90,18% dels vots de la militància -43% de participació-. Lluny queda el congrés d'Argelers i les pugnes entre els borrassistes i turullistes. "Som un partit endreçat i hem vingut aquí a arribar acords", deia el president de la mesa del congrés, Josep Lluís Cleries, després que el ple del conclave aprovés la ponència d'organització sense que tirés endavant les esmenes més crítiques.
Puigdemont, en el seu discurs davant de convidats VIP, ha fet una crida a passar a l'ofensiva i a jugar el partit davant l'hegemonia institucional del PSC. El president de Junts ha reivindicat que el seu partit ha de ser el partit que ocupa la centralitat del país, que "ha d'anticipar-se i adaptar-se". "Estem en un procés d'obertura. Avui la comencem. Ens hem d’obrir més, convèncer a més gent i impulsar una línia de país a través de la nació, el progrés, la llibertat i la independència", ha insistit el líder de Junts, que també s'ha conjurat a convertir Junts en "l'eina" que va representar Junts pel Sí el 2015.
Un equip fet a mida i de tradicions polítiques molt diferents
Puigdemont i Turull han confeccionat un equip en el qual més de la meitat són cares noves, amb dirigents que provenen de diferents tradicions polítiques. Noms que venen de Convergència o que reivindiquen el seu llegat polític, com el mateix Turull o els exconsellers Giró, Alsina i Cervera; dirigents que provenen d'Unió Democràtica, com Antoni Castellà; membres que venen del món municipal i de partits municipalistes, com Jaume Casañas, president d'Impulsem Penedès i un dels veterans convergents de la vegueria penedesenca; noms que provenen de l'esquerra, com Ennatu Domingo, Oriol Izquierdo, Xavier Vinyals i Assumpta Cros; o independents com Anna Navarro; o noms que tenen una relació directa amb l'exili i el Consell de la República, com Teresa Vallverdú. L'objectiu? Convertir-se en un partit que pugui arribar als votants de diferents sensibilitats i fer de Junts una formació independentista en la qual càpiguen catalanistes.
A més, el congrés també ha de servir per iniciar la projecció de nous lideratges, que ja han anat guanyant pes en els últims mesos. Un exemple és que hi ha dues vicepresidències que recauen en Míriam Nogueras i Mònica Sales. Les portaveus parlamentàries a Madrid i al Parlament han anat agafant pes. La primera, amb Junts sent clau en la governabilitat d'Espanya; la segona, assumint la coordinació del partit al Parlament de Catalunya. Però els dirigents joves que es volen projectar tampoc es queden aquí. Salvador Vergés, Jeannine Abella i Ariadna Urroz també guanyaran de mica en mica galons. Una de les novetats de la nova direcció és que cada membre tindrà una responsabilitat sectorial, com fa el PSC i Esquerra Republicana.
Precisament, de la direcció del partit han caigut tots els afins a la ja expresidenta de Junts, Laura Borràs -ella en serà membre nata com a presidenta de la fundació del partit-. Borràs s'acomiadava de la presidència del partit amb retrets al món de la política, amb una frase que ho resumeix a la perfecció: "Tinc ganes de sentir-me més lliure. A partir de dilluns, recupero la llibertat de treballar sense el pes de la responsabilitat, per fer aportacions a favor de la independència".
La nova estratègia de Junts: continuar collant a Madrid, entrar en xoc amb el Govern d'Illa i rebaixar tensions amb ERC
Però tot plegat per a què, com, amb quines idees i amb quin objectiu? I d'això es tractaven les ponències d'estratègia i de Model de País. El final del camí és clar: recuperar la Generalitat i aconseguir la independència. L'estratègia que marca Junts avala clarament la que fins ara s'ha aplicat al Congrés dels Diputats: "Les relacions amb l'Estat espanyol són inevitables tenint en compte el context polític que viu l'independentisme". Junts aposta per seguir una línia estratègica clara, mantenint la "tensió" els governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa i conjurant-se per fer servir els seus vots al Congrés per aconseguir conquestes i que no sigui "a canvi de res". Una de les transaccions que s'han fet és la d'incorporar la unilateralitat al redactat, per deixar clar que, si la negociació amb l'estat "no dona fruits o s'allarga de manera estèril", no renuncien "a la plena independència" De fet, s'ha tombat una esmena que demanava trencar l'Acord de Brussel·les. Per això, fixen diverses condicions perquè Junts formi part d'una negociació a Madrid: "acabar amb la repressió, acordar mesures que reconeguin la plurinacionalitat i aconseguir competències reals perquè Catalunya pugui abordar les grans qüestions que afecten la seguretat i el benestar de les persones".
Junts per Catalunya es vol centrar en el xoc amb el Govern de Salvador Illa, i Jordi Turull va donar una petita mostra en l'inici del congrés d'aquest cap de setmana. Ho va fer no amb la independència, sinó amb problemes de dia a dia de la ciutadania: "L'Ajuntament de Martorell -governat per Junts- ha fet més habitatges de protecció social que tot l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, lliçons de política d'habitatge cap a la gent de Junts, zero. Si l'Ajuntament de Barcelona, en proporció, hagués fet els pisos que ha fet Martorell, no hi hauria problema d'habitatge".
Però per tot plegat, el partit liderat per Carles Puigdemont haurà de reconduir les relacions amb Esquerra Republicana, que haurà d'escollir lideratge a finals del mes de novembre. De fet, l'estratègia amb els republicans és clara: "rebaixar les tensions". En aquest sentit, plantegen la creació d'una societat paraigua de l'independentisme per reagrupar sinergies i per poder treballar per a la independència del nostre país, independentment del Consell de la República. "L'hauria d'impulsar la societat civil i serviria per aglutinar els diferents agents", asseguren fonts de Junts.
Les polítiques que vol impulsar Junts per ocupar la centralitat
Una estratègia sempre va acompanyada d'idees i l'objectiu d'aquestes, per a Junts, és ocupar la centralitat política. Precisament, l'alcalde de Calella, Marc Buch, mentre donava la benvinguda als congressistes posava un element sobre la taula: "El centre és on hi ha l’equilibri i on cap més gent. Junts ha de ser un partit previsible i de fiar. Si la gent confia en nosaltres, tornarem a governar. Per això, cal que el nostre partit determini clarament els nostres objectius". En aquesta línia, Junts, en la seva ponència de Model de País, deixa clar quines línies seguiran en les principals problemàtiques de Catalunya.
Els juntaires plantegen abanderar la carpeta de la fiscalitat -amb Jaume Giró portant aquesta carpeta a l'executiva- i aposten per revisar-la i aplicar una "reducció justa" dels impostos de successions i de patrimoni, la deflactació de tots els trams de l'IRPF i la revisió de l'impost de societats a les petites i mitjanes empreses. A banda, consideren que cal revisar l'impost d'activitats econòmiques (IAE), així com "regular millor" el model de treball autònom per mitjà d'una fiscalitat més progressiva i de bonificacions a l'emprenedoria "repensant les quotes mensuals a la Seguretat Social". També volen aplicar una reducció de l'IVA cultural.
La ponència fa referència a la immigració i a l'augment de l'extrema dreta i proposa crear una Agència Catalana d'Immigració que s'encarregaria tant de "la fixació de quotes" com de "les condicions d'arribada, acollida i integració dels nouvinguts". El text inicial també impugnava "l'hegemonia del pensament 'woke'", un concepte que s'ha acabat transaccionant i substituint per "pensament bonista" o "demagògic". En clau d'habitatge, després del debat en ponència Junts ha inclòs el text l'aposta per una estratègia nacional per a l'emancipació, així com la necessitat d'augmentar ajuts i bonificacions fiscals. El text definitiu també planteja l'aprovació d'una llei de vegueries, explicita el compromís amb la incorporació de més persones amb discapacitat a les llistes electorals i expressa la intenció d'impulsar regidories de política lingüística als ajuntaments on es pugui.
Com queden els altres càrrecs a Junts?
Els militants també han escollit la resta de quadres del partit, entre els quals la Mesa de la comissió de garanties, el defensor del militant, el president de l'Espai Municipalista, la mesa del consell nacional del partit i els equips de vegueria encapçalats pel seu president.
- Josep Pagès, president de la comissió de garanties
- Marcel Pedrós, defensor del militant
- Josep Maria Vallès, president de l'Espai Municipalista
- Pilar Calvo, presidenta del Consell Nacional
- Quim Calatayud, president de la vegueria de Tarragona
- Joan Ramon Casals, president de les comarques de Barcelona
- Xavier Vidiella, president de la vegueria del Penedès
- Clàudia Cots, president d'exteriors
- Anna Feliu, president de la vegueria de Lleida
- Felip Montclús, president de la vegueria de les Terres de l'Ebre
- Ricard Pérez, president de la vegueria del Pirineu i Aran
- Maria Ànegls Planes, presidenta de la vegueria de Girona
- Joan Rodríguez, president de la vegueria de Barcelona
- Rosa Vestit, presidenta de la vegueria de la Catalunya Central