El South China Morning Post és el diari de referència de sempre de Hong Kong i un dels més influents d’Àsia. És propietat d’Alibaba, el gegant xinès del comerç electrònic. Ha cercat l’opinió del president Carles Puigdemont per a un llarg reportatge sobre les semblances i les diferències entre els moviments independentista català i el demòcrata de Hong Kong. Puigdemont s’arrenca amb una consideració geopolítica: “Ben aviat, la Xina [...] esdevindrà el país més poderós del món”, diu. “Això comporta la gran responsabilitat d’entendre l'origen de les civilitzacions d’arreu del planeta. Si el [president xinès] Xi Jinping es comporta implacablement no enviarà un bon missatge a la resta del món”, afegeix.

L’autor del reportatge, Stuart Lau, un especialista en la revolta a Hong Kong, descriu Puigdemont com “la cara del moviment independentista de Catalunya”. El president exiliat expressa “admiració per la gent de Hong Kong que resisteix i ensenya a la resta del món formes molt interessants de defensar la democràcia. Tot això és molt inspirador per a nosaltres”, diu.

Per molt que els manifestants de Catalunya i Hong Kong puguin compartir tàctiques i suport moral, Puigdemont pensa que el govern de Pequín no pot aprendre gran cosa del seu homòleg espanyol. “La meva recomanació a les autoritats és que respectin els drets humans fonamentals”, conclou.

Semblances...

Els dos moviments s’assemblen en que “compartim la mateixa determinació de lluitar per la democràcia, la llibertat i la justícia”, segons Elisabet, una estudiant catalana que surt al reportatge.

Per a Lau, la influència de les protestes de Hong Kong a Catalunya “és més aviat tàctica”, i cita el bloqueig de l’aeroport del Prat. La solidaritat entre uns i altres es basa també “en la percepció compartida de la repressió policial”. El periodista recorda que el China Daily, el diari oficial en anglès de la Xina, “ha publicat imatges de la policia espanyola colpejant manifestants per contrastar-les amb les tàctiques més ‘restringides’ de la policia de Hong Kong”.

Ambdós moviments comparteixen similituds “impactants”, segons Andy Buschmann, un investigador de les universitats d'Oxford i Michigan que ha estudiat les protestes a tots dos llocs. Els governs espanyol i xinès també són igualment actius a l'hora de fer campanya en contra a l’exterior.

...i diferències

També guarden diferències. “D’entrada, un moviment actua en una democràcia i l’altre en una ciutat sense eleccions directes”, afegeix Buschmann, que avisa als de Hong Kong: qualsevol aval a la independència catalana “pot posar nerviós Pequín”, perquè el secessionisme és una línia vermella per al Partit Comunista xinès.

Una altra diferència és la reacció internacional. Mentre la causa de Hong Kong té simpaties a l’exterior, el moviment català ha estat rebut amb fredor fora de Catalunya. “Estic molt decebut amb la UE”, diu Puigdemont al Post tot comentant aquest punt. “Evidentment, no esperàvem el suport clar d'una institució europea, però sí que es preocupessin per la violació de drets fonamentals”.

El reportatge recorda que el govern xinès qualifica d’“hipocresia occidental” el tractament diferent dels dos moviments a Europa i als Estats Units. En referència directa al moviment independentista català, la portaveu del ministre d'Afers Exteriors xinès, Hua Chunying, ha acusat polítics i mitjans de comunicació europeus i dels EUA de fer ulls grossos a la repressió espanyola contra els manifestants catalans i queixar-se quan la Xina fa el mateix amb els de Hong Kong.

Una altra diferència significativa, segueix el reportatge, és la direcció dels moviments. Puigdemont era el president d’un Govern, com ara ho és Quim Torra, mentre que el moviment de Hong Kong no té un lideratge clar i va arrencar al marge dels polítics.