Poder i República són els dos conceptes que presideixen el llibre que, segons ha pogut saber ElNacional.cat, publicarà a començaments de juliol el conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública, Jordi Puigneró. Feia temps que el conseller preparava aquesta obra i, això no obstant, la bromera preelectoral que envolta la política catalana des de gener ha acabat situant la seva publicació enmig de les especulacions sobre la cursa per liderar la candidatura de JxCat en la qual ell mateix apareix situat a la línia de sortida.
En ser preguntat per ElNacional.cat, el conseller ha insistit a desvincular el llibre d’aquestes informacions. Amb tot, i malgrat la incomoditat que evidencia, és conscient que el fet de contemplar la política des del món digital no l’aïlla de les convencions analògiques.
El llibre es titula El cinquè poder. La república digital a les teves mans. El pròleg és de Toomas Hendrik Ilves, qui va ser president d’Estònia durant 10 anys, fins al 2016, quan aquest país es va situar com una de les societats digitals més avançades del planeta, y actualment dona classes a la Universitat d'Standford. L’epíleg del llibre és del president a l’exili, Carles Puigdemont.
ElNacional.cat ha tingut accés a alguns fragments de l'obra on Puigneró explica el concepte de 5è poder, que descriu com “la voluntat política d’apoderar la ciutadania i essència del que anomena una República Digital”.
“Quan fa dos anys vaig començar a parlar de la República Digital, la majoria dels qui m’escoltaven em miraven amb cara d’incrèduls: il·luminat, friqui, somiatruites o flipat són alguns dels comentaris que he hagut de sentir o que fins i tot han quedat recollits en el diari de sessions del mateix Parlament de Catalunya”, recorda.
Cada ciutadà té avui el poder més gran que mai abans havia tingut una sola persona
Això no obstant insisteix que gràcies a aquests mitjans digitals cada ciutadà té avui “el poder més gran que mai abans havia tingut una sola persona”. Un clic serveix per parlar amb l’altra punta del món, per comprar, per accedir a tots tipus de continguts informatius, “i, aviat, també per votar”.
Puigneró va ser el responsable d’encunyar el terme República Digital, que JxCat va agitar com un dels seus principals arguments de campanya en els comicis del 21-D del 2017. Aquesta idea va protagonitzar la primera roda de premsa de la campanya del candidat Puigdemont, des de Waterloo, acompanyat per Puigneró des del soterrani de la petita seu electoral que JxCat va llogar al carrer Jesús del barri de Gràcia de Barcelona.
Havien passat poc més de dos mesos des del referèndum de l’1-O i Catalunya es trobava en ple 155, però el món digital oferia un espai a recórrer sense ensopegar amb la cotilla de l’Estat, essencialment analògic. El programa de JxCat proposava convertir Catalunya en “la primera república nadiua digital, l’eRepública, una nació digital i intel·ligent de referència internacional”. Allà es parlava d’una identitat digital catalana autogestionada, d’empoderament digital dels ciutadans... Idees que després de les eleccions van saltar al Govern on es va crear una conselleria específica de Polítiques Digitals, que va quedar en mans de Puigneró.
I els llums d’alarma es van disparar a l’Estat fins al punt que Pedro Sánchez va anunciar la tardor del 2019 que el govern espanyol aprovaria un decret contra la república digital catalana. “L’Estat serà igual de contundent en el món real com en el món digital”, va advertir Sánchez després d’admetre els avenços que havia aconseguit el projecte del Govern català: “Ni hi haurà independència offline ni online. L’Estat social i democràtic de dret serà igual de contundent que ho és en el món real en el món digital”.
La societat –també l’espanyola- no és conscient de l’atropellament de les seves llibertats a internet. Quan se n’adonin, ja serà massa tard
Aquest decret digital del Govern Sánchez, que Puigneró descriu com una “mordassa digital”, és una de les qüestions que s’aborda en el llibre. “Tinc la sensació que la societat –també l’espanyola- no és conscient de l’atropellament de les seves llibertats a internet. Quan se n’adonin, ja serà massa tard”, adverteix el conseller, que recorda que el decret va ser fet a mida per a Catalunya i permet intervenir comunicacions i tancar internet sense ordre judicial o prohibir que les administracions públiques, tret de l’Administració de l’Estat, puguin desenvolupar projectes en tecnologies digitals de registre distribuït, com la tecnologia blockchain.
“Amb aquest decret aprovat sense debat parlamentari, sense possibilitat d’esmenes i en campanya electoral, el Govern espanyol s’ha autoproclamat jutge i part: a partir de supòsits generals (de seguretat, d’ordre públic, d’afectació de l’economia), pot decidir, sense el permís de cap jutge, intervenir comunicacions, tancar webs i apps i fins i tot tallar internet. No és cap exageració, a Espanya això ara és llei. Com a Turquia. Com a la Xina. O com a l’Iran. Un club selecte de grans democràcies”, alerta.
El Govern espanyol s’ha autoproclamat jutge i part. Pot intervenir comunicacions, tancar webs i apps i fins i tot tallar internet. A Espanya això ara és llei. Com a Turquia. Com a la Xina. O com a l’Iran
El conseller denuncia que aquest decret està pensat per “frenar les ànsies innovadores de Catalunya” i conclou: “per això, un cop més, espero que als catalans deixin d’aplicar-nos aquesta mordassa digital que s’han construït a mida i ens agafi lluny d’aquí, en un altre estat, un de propi que no entengui el món digital com una amenaça cap a l’estat sinó com una oportunitat per fer-lo millor”.
El meu encàrrec no ha estat venir a fer autonomisme 2.0. Si aquest hagués estat l’encàrrec, no hauria acceptat ser conseller
En el llibre Puigneró no defuig parlar de presos i exiliats, ni tampoc de l'objectiu que es plantejava quan va acceptar entrar al Govern. “Estem recorrent un camí difícil i no són pocs els que estan pagant un preu elevadíssim. Hem de ser-ne dignes deutors”, adverteix. Confessa la voluntat de centrar-se en la seva funció dins del Govern i d’aïllar-se del “soroll extern i del politiqueig”, però sobretot insisteix: “el meu encàrrec no ha estat venir a fer autonomisme 2.0”.
“Si aquest hagués estat l’encàrrec, no hauria acceptat ser conseller. L’autonomisme va ser útil mentre l’Estat el va respectar. Però és l’Estat qui es carrega l’autonomisme amb aquella sentència sobre l’Estatut de l’any 2010. No pas el catalanisme polític”, adverteix.
Garantir els drets digitals fonamentals obrirà la porta a fer el pas següent, que és la construcció d'una República Digital Catalana
Enfront de tot plegat apareix la proposta de República Digital Catalana, que segons assegura el conseller, s'ha de construir a partir dels "tres drets digitals fonamentals": la connectivitat, la ciberseguretat i la identitat digital. La garantir-los tots tres permetrà ser "subjectes digitals de ple dret", és a dir, "éssers humans en versió digital". "Això obrirà la porta a fer el pas següent, que és la construcció d'una República Digital Catalana per part de la seva societat digital", conclou.
Aquestes són algunes de les conclusions que Puigneró planteja en el llibre, que admet que pot semblar un capítol de Black Mirror o Matrix però que en realitat és el dibuix de fins a quin punt el món digital ha transformat la vida de la societat i la política i s'ha convertit, a parer seu, en una "oportunitat d'imaginar i construir la Catalunya del segle XXI".
