"Que uns decrets del TJSC es puguin carregar tota la immersió lingüística, quan estava blindada pel Tribunal Constitucional, provoca inseguretat jurídica. Aquesta és una de les idees que ha expressat Blanca Pujals, editora de Viena Edicions, al col·loqui El català, en perill? El català, en acció!, organitzat aquest dijous per ElNacional.cat al Palau Robert de Barcelona.
El debat, que ha estat moderat per la periodista Marta Lasalas, també ha comptat amb la participació de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural; Iolanda Batallé, escriptora, editora i directora de l’Institut Ramon Llull entre el 2018 i el 2021; i Arnau Rius, professor i creador del canal Malaia. "Com a jurista, em sorprèn que una cosa que estava blindada pel TC se la pugui carregar el TSJC", ha lamentat.
En qualsevol cas i en la mateixa línia que els altres ponents, Pujals ha fet una crida a continuar amb l'activitat cultural i lingüística catalana i ha qualificat de "barbaritat" que des de l'espanyolisme s'associï la llengua catalana amb el classisme i el racisme, "quan els nostres avis s'han trencat les banyes treballant i parlant català".
Pel que fa a la pèrdua de força del català en la societat, i concretament entre els joves, Pujals ha aclarit que els referents de la majoria de nens i joves parlen en castellà i es vanten que és una llengua que "mola" i que és "guai". "Hem de demostrar que el català també ho pot ser", ha instat.
L'editora de Viena Edicions ha afirmat que reconèixer que la immersió no s'està aplicant és un primer pas en la lluita per la supervivència del català i, com a editora, ha cridat a convèncer aquells lectors catalanoparlants que llegeixen en castellà perquè pensen que les traduccions són millors. "Si fas la teva vida en català, no té cap sentit que la teva llengua de culte sigui el castellà", ha reivindicat.
Els embats que ha guanyat el català
Pujals, però, també ha matisat que els catalanoparlants són "molt pessimistes" i ha recordat que "el català ha guanyat molts embats al llarg de la història". "Seria una llàstima que ara ho deixéssim estar", ha dit. I en aquest sentit ha posat d'exemple països amb menys població que Catalunya com Dinamarca: "Hem d'estar menys acomplexats. Allà no fan productes pensant que serà menor perquè és una llengua més petita que el castellà, sinó que pensen a fer el millor producte possible".
Per acabar, ha fet una crida a la ciutadania a assumir la seva part de responsabilitat i ha exigit a les institucions que actuïn en conseqüència. "Sap greu haver de dependre del capital privat quan hi ha tot un marc jurídic que les institucions no estan desplegant", ha criticat.