L'activista Josep Espar Ticó va representar la voluntat d'integrar la gent en un projecte per recuperar Catalunya, més enllà de la manera de pensar de cadascú, i més enllà de plantejaments teòrics i estrictament polítics, segons ha assegurat el president Jordi Pujol en declaracions a ElNacional.cat. Espar Ticó, protagonista d'episodis clau de la lluita del catalanisme antifranquista i impulsor de nombroses iniciatives en defensa de la llengua, ha mort avui a l'edat de 94 anys.
Pujol descriu el seu amic i company d'activisme com un home "excepcional" i "profundament enamorat de Catalunya". Tot i que va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica, Pujol destaca que Espar no ha estat ben bé ni un polític ni un empresari ni un home incorporat a plantejaments intel·lectuals, però sí una persona enèrgica que va entendre que la recuperació de Catalunya no es podia fer amb plantejaments teòrics i estrictament polítics, sinó "espirituals i d'energia interior". "Un plantejament de voluntat d’integrar la gent en un conjunt, un projecte que ha de tenir diverses variants, evidentment, un projecte que potser no tothom pensava de la mateixa manera però ha de voler recuperar el país, en tots els sentits, donar-li una nova empenta", detalla.
Espar se'l recorda, entre d'altres accions, per la seva participació el 1960 als fets del Palau, quan durant un homenatge a Joan Maragall, va ser el primer que es va aixecar a cantar El cant de la Senyera, després que el governador civil havia havia obligat a retirar aquesta peça del programa. Pujol va ser detingut per aquells fets.
Una manera de fer
En les declaracions a ElNacional.cat, Pujol recorda que l'afiliació d'Espar, profundament cristià, més que a un partit va ser a una "idea de país", a través del moviment CC, "la idea del país, Catalunya, i la idea del cristianisme". Es tractava, segons evoca, "d'un moviment més espiritual que no pas polític, més d'exigència moral, que no pas de plantejaments econòmics".
"A Espar no només se li ha d'agrair, sinó que val la pena aprofundir en aquesta manera de fer seva, una mica particular i diferent de la majoria de la gent, que anava al fons del tema, al fons del drama, perquè Catalunya va viure una època dramàtica", subratlla Pujol, que recorda que el mateix Espar va haver de viure una època dramàtica perquè van matar el seu pare. "Però els moments dramàtics no es poden superar només amb moviments estrictament molt intel·lectuals, sinó amb una mena de trasbalsament de la interioritat de la gent i que aquesta interioritat es transmeti al país. Doncs, això l'Espar ho va fer", conclou.