El president de la Generalitat durant 23 anys i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol, ha defensat que, com a "nacionalista català per damunt de tot", la seva tasca política durant dècades va ser reclamar el "respecte" a la "identitat" de Catalunya com "una nació" amb una llengua, cultura, història, institucions i voluntat de ser-ho. Si bé referma que no ha estat mai ni és independentista —"la perspectiva d'independència no la veig"—, ha afirmat en una conversa amb el també expresident i exlíder convergent Artur Mas, publicada a les xarxes socials del darrer aquest diumenge, que Catalunya ha d'aconseguir un "estatus" en la qual se la respecti. "Ara no se'ns respecta. En algun moment semblava que sí que se'ns podia respectar, o almenys feia la il·lusió", ha asseverat Pujol en la conversa, celebrada amb motiu del 50è aniversari de la fundació del seu partit, ja dissolt.
"El punt fonamental que hem de ser capaços de defensar és la identitat del país: ser o no ser catalans. Això va lligat amb la història, la llengua, la cultura. Amb això no es pot ballar. Ara ens hem trobat que la política espanyola i sobretot els organismes judicials s'han girat en contra nostra. I això afecta la identitat del país", ha argumentat Pujol. Interpel·lat per Artur Mas sobre "la repressió al moviment independentista" i que "se'ns ha volgut destruir" amb "mètodes il·legals i immorals com la policia patriòtica", Pujol ha respost afirmativament i ha asseverat que "molta gent ho ha patit" i que, a més d'idees i persones, han volgut destruir "famílies".
Tot seguit, Mas ha afegit que després d'aquests fets rarament es podria pensar que tot tornés aviat a ser igual que als anys 80 i 90, "quan sents els discursos del PP, Vox, d'alguna gent del PSOE, de Felipe González" i Pujol ha admès que se sent "sorprès" per les declaracions i actitud de l'exmandatari socialista, perquè "sempre havia tingut una actitud molt positiva" i va entendre, per exemple, la voluntat de fer una televisió pública catalana "seriosa" i no "folklòrica i d'entreteniment" quan altres figures del PSOE i el govern espanyol dels 80 no ho entenien. Pujol, de fet, ha remès en diverses ocasions durant la xerrada a les respostes que rebien de la política estatal quan anava a Madrid i, sobre això, ha assenyalat que allà deien que pels bascos el concert era fonamental i pels catalans, la llengua. "Als bascos això s'ha conservat totalment, amb nosaltres no. Contra això s'ha de lluitar", ha apuntat l'expresident.
Amb tot, pel que fa a les relacions de Catalunya amb la política estatal, Pujol ha asseverat que ell anava a Madrid a fer una política, "tant fa si fos amb el PSOE o el PP de donar suport a l'estabilitat espanyola, al progrés econòmic i social espanyol". En aquest sentit, ha reiterat que el que va lluitar sempre va ser que es respectés la identitat catalana i la nació i que, en això, un dels seus objectius nacionals de Catalunya era "manifestar-nos solidàriament tant com puguem en el desenvolupament general espanyol". "No podem aspirar al fet que Catalunya vagi bé i la resta d'Espanya vagi malament", ha afegit.
Sobre la llengua: "No anem bé"
Sobre la llengua catalana, a més, Pujol ha declarat amb contundència que "no anem bé" i ha instat l'actual Govern de la Generalitat, a càrrec del socialista Salvador Illa, a "lluitar". A més, ha deixat anar una breu crítica a l'Executiu d'Illa, sobre el qual ha dit tenir la impressió que "fa a vegades uns plantejaments, unes coses que no són prioritàries", sense aprofundir amb més detall. Pujol ha destacat també que la "importància" de poder parlar en català ara al Congrés dels Diputats, si bé ha assenyalat que és "simbòlic, no el més important". "El que no és simbòlic és l'ús de la llengua al carrer, a l'escola, amb les criatures. El carrer no es domina, però l'ensenyament, l'administració, una sèrie de coses... Pot haver-hi una influència gran i es pot i s'ha de jugar a fons aquesta carta", ha afegit.
Pujol ha parlat també del procés migratori que viu Catalunya i com s'ha passat ràpidament dels 6 als 8 milions d'habitants. En aquest sentit, ha assenyalat que fa 60 o 70 anys ja sabia que Catalunya ja estava sotmesa en aquest procés, primer amb persones d'altres llocs d'Espanya i després de tot el món, i ha apuntat que s'havia d'orientar el fenomen de manera que el país "fos capaç d'assumir la gent que ve de fora i es pugui sentir ben acollida". "És català tothom que viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho", ha recordat el lema que va enarborar "des que tenia 20 anys". L'escola, el Govern, "que potser podria fer més", i els mitjans de comunicació, diu, han de contribuir a ajudar en aquest procés.
Sobre demografia, l'expresident convergent també ha lamentat l'envelliment de la població i la baixa natalitat a Catalunya i a tota Europa. Ha criticat la manera de veure la vida, diu, de "no kids, no children" i amb "two salaries" es viu "com a reis", "tranquils, vacances, viatge aquí, viatge allà", una mentalitat que veu "fruit de decadència". Si bé ha admès que quan parla d'això li diuen que és perquè ell és "de missa", ha afirmat que no tenir criatures "és la destrucció d'una societat" i que "un polític que vulgui ser responsable no ho pot acceptar". "Això és molt difícil de predicar, el discurs meu, em fa impopular", ha afegit. Amb tot, ha apuntat que "no es tracta" de tenir 7 fills, com ell, "això ja ha passat...".
Recuperar la "il·lusió" i "reconstruir"
Pujol ha refermat que amb la llengua, la cultura, la història, la sanitat, i el que és bàsic pel viure, pel benestar, és primordial que els partits catalans siguin "capaços d'entendre's". "Abans hi havia uns temes de consensos bàsics...", ha afegit Mas. Pujol, a més, ha assenyalat que "en algun moment" es va dir que s'havien de "fer coses, un país nou" i que "gent de dretes i d'esquerres, molt catalanista i qui no ho era tant" van coincidir en això per "transformar" Catalunya. Ara, doncs, toca tornar a aquesta "il·lusió", el que "es necessita". Per dir "farem un país que valgui la pena. Un país que tingui ganes de viure", ha afirmat l'exmandatari de 94 anys. "A Europa també passa: tothom s'ha tornat trist, no té confiança, no té prou il·lusió", ha afegit.
Amb tot, Pujol valora que Catalunya "va bastant bé" i té "iniciativa" i "potència", en termes econòmics, socials, intel·lectuals i culturals. Alhora, ha destacat la sort de formar part d'Europa, que té "el millor model del món", l'estat del benestar, i que això "la gent ho valora poc". "El país va francament millor que la política, que no va tan bé. (...) I una mala política pot espatllar el país", ha avisat, però. Preguntat per Mas sobre si hi ha actualment a Catalunya "partits forts" que puguin vertebrar un projecte de país, "com havien tingut" —en referència a Convergència—, Pujol ha dit que no pot "jutjat". "Tinc 94 anys i ja no serveixo per a res", ha resolt.
De tota manera, l'exlíder convergent ha conclòs assegurant que "val la pena" dedicar-se a la política i ha remès a l'anècdota de quan va trobar Tagamanent "destruït, un desastre" i que va sentir un oncle seu dir que s'havia de "reconstruir". "Catalunya va quedar destruïda per l'enemistat de molta gent, les nostres pròpies falles, i s'havia de reconstruir això. Aquesta ha estat la raó de ser de la meva vida. Hem fet el que hem pogut. Això ha sortit bé molt de temps, però al final no ha sortit bé", ha argumentat. "Estem on estem, molt millor que on havíem estat. Tot el que va fer molta gent, jo era un de tants, va donar resultat, va ser eficaç. Va anar tan bé que va haver-hi una reacció en contra. Fora i una mica també dintre. La de dintre és més trista, una gent diversa de dreta i d'esquerra va mirar de si ho podien ofegar. A mi m'han ofegat, personalment. Avui tenim el país molt millor, tot i que ara està amb una certa tensió. He fet el que havia de fer, bé o malament", ha conclòs.