No hi ha dubte que la figura de Jordi Pujol, potent, implacable i polièdrica, sobresurt en un moment marcat per la falta de lideratges. Si, a més, s’hi afegeix una família amb un dramàtic protagonisme i una història tèrbola d'acusacions de corrupció i diner negre amb un increïble desenllaç, l’argument està servit. Així ho ha vist HBO, que aquest dijous estrena una producció de quatre capítols, codirigits per David Trueba i Jordi Ferrerons, en què intenta dibuixar no només el polític sinó tota la família que l’envolta i que ha acabat determinant la seva història. Amb el títol La sagrada família, la sèrie es divideix en quatre capítols de gairebé una hora, el darrer dels quals reconeix que el final d’aquesta història encara està per escriure.
El relat queda en mans de desenes de testimonis que, a mesura que van desfilant davant la pantalla, s’encarreguen de teixir una narració on apareix el Pujol activista, lluitador antifranquista, el polític ambiciós i amb una idea igualment ambiciosa de país; l’home d’Estat intel·lectualment brillant, que amb el domini de sis idiomes aconsegueix passejar-se per les cancelleries d’arreu del món. Però també, el polític que utilitza els ressorts del poder per perpetuar-se, l’home que es voldria eternitzar al Palau de la Generalitat; el líder d’un partit amb finançament perseguit per les acusacions del cobrament del 3% en comissions d'obra pública; i, com una lletania constant, el pare absent, que després de prioritzar la política per davant de la família, prefereix ignorar les activitats que es cuinen al menjador de casa.
Tot plegat el converteix en un gegant amb els peus de fang, una de les peces més cobejades per l’operació orquestrada per l’Estat contra l’independentisme, que el pressiona perquè aturi l’espiral sobiranista amb un avís que li trasllada en persona el ministre Jorge Fernández Díaz. I al final, l’expiació, el gir dramàtic protagonitzat per la inesperada confessió que el 25 de juliol del 2014 va deixar estabornida una Catalunya que fins aquell moment estava pendent de començar les vacances.
Josep Pujol i Lluís Prenafeta
Tot i que el relat està protagonitzat essencialment per la narració d’un rosari de periodistes, una bona part dels quals especialistes en informació judicial, destaquen dels testimonis recollits les explicacions de Josep Pujol Ferrusola, l’únic membre de la família que intervé al documental, o la del qui va ser el seu totpoderós secretari general de la Presidència de la Generalitat, Lluís Prenafeta.
Josep Pujol exculpa constantment la figura del pare, i atribueix la confessió de la deixa per protegir els fills. I això no obstant, quan la investigació oberta destapa un entramat de diners opacs, en què la major part correspon a negocis del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, però on també apareixen amb societats a Panamà cinc dels fills de Pujol, a més de la mare, el fill es pregunta: “Era necessari tenir això? Diré que sí. Sona lleig. No era possible progressar al món immobiliari a Espanya els anys 80 si no estàs disposat a gestionar una part del teu patrimoni en blanc i una en negre”.
El cas del Palau de la Música i el cobrament de comissions per part de CDC protagonitza un altre dels capítols i dona peu a una reflexió igualment crua de Lluís Prenafeta, després de negar totes les acusacions. “Des de Grècia, la Grècia antiga, ja hi havia corrupció en aquest sentit. Si hi ha alguna cosa de corrupció, no dic que no, és consubstancial”, argumenta.
González i Aznar
Els inicis del lideratge de Pujol els expliquen companys d’activisme com Miquel Esquirol, Enric Bastardes i Miquel Sellarès; mentre que el paper com a home d’Estat, queda en mans dels expresidents Felipe González i José María Aznar. González destaca l’impacte que el Cas Banca Catalana té en les relacions entre la Generalitat i la Moncloa, la denúncia de Pujol que aquella era una “jugada indigna”, que va quedar finalment arxivat i que l’aleshores president va descriure com un atac a Catalunya. “Pujol sabia i sap que no tenia raó”, sentencia González.
La narració segueix un ordre cronològic. El primer capítol fa repàs dels orígens familiars i els episodis més destacats de l’activisme contra la dictadura, els fets del Palau, la detenció, les tortures, el Consell de Guerra. Aquí apareixen els fonaments del lideratge de Pujol, però també ja el paper de Marta Ferrusola, que l’empeny a desestimar la possibilitat d’evitar la presó amb un discurs d’exculpació i, en canvi, protagonitzar un discurs reivindicatiu davant del Consell de Guerra, que acaba amb la condemna de presó. Pujol estava ja casat i tenia dos fills petits.
L’arribada al Govern, el 23-F, la consolidació del paper a la Generalitat, l’omnipresència del president, el protagonisme a la política estatal, les relacions amb els governs de González i Aznar, o la rivalitat amb Pasqual Maragall, el relleu amb Artur Mas i la pèrdua del poder amb l’arribada del tripartit, es converteixen en alguns dels episodis que serveixen per explicar la personalitat del protagonista i la presència constant de la família.
Confessió de la deixa
La confessió de la deixa de l’avi Florenci arriba amb el darrer capítol. Com a prèvia, es descriu la reacció del ministeri de l’Interior davant del creixement del sobiranisme, i l’avís de l’aleshores ministre Jorge Fernández Díaz, aconsellant-li que mostri un paper de defensor de la Constitució. A partir d’aquí, la proliferació dels informes falsos per empastifar dirigents nacionalistes, la policia patriòtica, el comissari Villarejo i les converses enregistrades al restaurant La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho i l’exnovia del fill gran, Victòria Álvarez, que també intervé a la sèrie.
Finalment la publicació a El Mundo d’una captura de pantalla dels fons que els Pujol tenien a Andorra precipita els fets. El mes de juliol del 2014 comença al si de la família els debats sobre la resposta que cal donar a aquest setge. El 14 de juliol, Oriol Pujol plega dels seus càrrecs al Parlament i al partit, on era secretari general, per l’escàndol de les ITV que l’acabarà portant a la presó. El 25 de juliol, l’expresident confessa la deixa. Un Pujol, que durant anys no ha volgut saber què passava a casa seva, se situa com a tallafoc de la polèmica en un intent de protegir la família. Una expiació, una redempció del propi pecat, segons dedueixen algunes de les veus que ho relaten a la sèrie. Però l’estratègia no sorgeix efecte, l’escàndol no s’apaga, al contrari. Els Pujol es veuen obligats a desfilar un rere l’altre davant de la comissió d’investigació del Parlament, on la ira desafiant dels caps de família no fa més que atiar la polèmica.
El retrat de Pujol -dels Pujol- acaba amb aquest darrer episodi, però amb l’advertiment que encara no s’ha escrit el final d’aquesta història. La família, amb l’única excepció de Marta Ferrusola, que ha estat apartada del cas per raons mèdiques, s’enfronta a acusacions davant de la justícia de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals, falsedat documental i evasió fiscal. Més enllà del pronunciament judicial, quedarà també el dubte sobre quina serà la versió de Pujol que quedarà per a la història, un cop s’esvaeixi el núvol de polseguera provocat per l’activitat d’una família, que, segons HBO, hi va haver un temps en què es va sentir sagrada.