Setmana decisiva per encarrilar un acord per formar Govern. Esquerra Republicana encara les properes hores i dies amb la voluntat d'accelerar el ritme de les negociacions i conscient que dels tres actors amb qui aspirava a construir un executiu, n'hi ha com a mínim un, En Comú Podem, que se'n despenjarà. D'aquí que els esforços es concentrin ara mateix en Junts per Catalunya i la CUP. De moment, en cadascun d'aquests dos casos, el focus se situa en un àmbit diferent. Al llarg d'aquests dies, començaran a córrer els documents amb propostes específiques. 

L'equip negociador dels republicans urgeix junters i cupaires per segellar un pacte com abans millor. "Tenim bones sensacions", confessen des de la direcció d'ERC que, si pot, voldria tancar un acord aquesta mateixa setmana. A l'horitzó, divendres 12 de març, que és la data límit en que s'ha de constituir el Parlament de Catalunya. Si bé no és obligat arribar-hi amb un pacte d'investidura i de govern -en anteriors legislatures no ha estat així i s'ha apurat fins el darrer sospir-, ERC pretén tenir-ho tot lligat com a molt aquell dia, que és quan s'han de repartir càrrecs decisius a la Mesa del Parlament. Unes cadires entre les quals hi ha la de la presidència de la cambra, que dependran de com es trobin les converses. 

El quid de les negociacions passa per la concreció del programa de Govern. És per això que aquest dijous Pere Aragonès s'adreçarà als catalans en una conferència per desgranar les línies mestres del pla d'actuació del seu Govern. Segons fonts del seu entorn, el vicepresident ja està treballant en el discurs, que s'acabarà de perfilar en les pròximes hores i hi tindrà un pes específic el contingut de les converses amb anticapitalistes i junters. 

Auditar el diàleg amb l'Estat

Fonts coneixedores de les negociacions expliquen a ElNacional.cat que a les trobades entre ERC i Junts, algunes de les quals no han transcendit per allunyar la pressió d'haver d'anunciar un acord, avancen lentament i encara no s'hauria entrat en la fase de definir l'estructura de Govern. La divergència de criteris en relació al full de ruta independentista, que va quedar palès durant l'anterior mandat i va accentuar-se amb la campanya electoral, és el principal escull. 

"Seguim parlant de programa", apunten a aquest diari des del nucli de les converses. Pel que fa al contingut, els republicans s'esmercen en convèncer Junts de la necessitat de ressuscitar la taula de diàleg amb l'Estat, la gènesi de la qual va ser obra d'ERC, arran del pacte d'investidura amb Pedro Sánchez. Els de Junqueras van criticar l'actitud de Quim Torra, que havia de capitanejar el diàleg per la part catalana, a qui acusen d'haver boicotejat aquest espai. Ara que seran ells els qui tindran la presidència, volen assegurar-se que Junts no torpedini la taula de negociació des de dins. Perquè això no passi, el partit de Puigdemont exigeix garanties. És entorn a aquest punt que giren les converses, en trobar els mecanismes que permetin auditar el diàleg i establir uns "criteris avaluables" -en paraules dels negociadors- per evitar que acabi sent paper mullat, com ha passat al llarg de l'últim any.

El punt més difícil, la petició de Junts de compassar agendes al Congrés. ERC manté una aliança de coordinació amb Bildu que passa per gratar acords amb el govern de Pedro Sánchez sempre que sigui possible, com va passar amb els pressupostos. Una estratègia de la qual discrepen els de Borràs. 

L'erosió en les relacions entre els dos partits va anar in crescendo i la campanya electoral va acabar de rematar-les. Ara, ERC i Junts treballen per restablir la confiança en la mesura del possible. Per evitar -o minimitzar- les turbulències, un dels objectius és establir un protocol que serveixi per assentar les relacions. 

La Fiscalia sacseja el debat sobre el Parlament

Enmig d'aquest meló, s'ha colat la querella de la Fiscalia contra la Mesa del Parlament per desobediència, precisament per les iniciatives parlamentàries promogudes com a reacció a la sentència contra l'1-O. A la seu de Calàbria hi veuen en l'oportunitat del moment triat pel ministeri fiscal, la voluntat de fer ensopegar l'acord per un govern independentista. Justament els dos partits amb qui ERC negocia, Junts i la CUP, s'han postulat per presidir la segona institució del país. Per ara, el grup d'Aragonès no pren partit, a l'espera de com evolucionin les converses i només defensa que sigui un independentista qui ocupi el càrrec. 

L'argument amb que tant Junts com la CUP es proposen per la presidència és que cal garantir que no es claudiqui davant les possibles futures envestides del Tribunal Constitucional. 

La viabilitat del model d'ordre públic de la CUP

Pel que fa a la carpeta de la seguretat, la gran novetat d'aquesta legislatura és que ERC té tots els números per comandar per primera vegada la conselleria d'Interior. 

La setmana passada acabava amb una reunió entre ERC i la CUP que, segons les dues parts, "va donar fruits". Els republicans van comprometre's a traslladar una proposta concreta als anticapitalistes amb solucions específiques a les seves exigències sobre ordre públic. Concretament, l'eliminació de les bales de foam, apartar els antiavalots dels desnonaments i que la Generalitat deixi de ser acusació en les causes contra independentistes. 

Els cupaires havien posat aquests punts com a condicions imprescindibles per asseure's a parlar seriosament de qualsevol mena de pacte d'investidura i de govern. I en van sortir satisfets. Ara esperen que Vilalta, Sabrià i companyia els entreguin documents de treball amb respostes concretes. 

Des d'ERC mostren sintonia amb els plantejaments de la CUP i estan oberts a estudiar la seva viabilitat, però, davant dels nervis de Junts, neguen que s'hagi tancat res encara. De moment han destinat un equip de treball específic que aporti les solucions jurídiques i tècniques que calguin, més enllà de la resposta política. L'opció que pren més força és emmarcar el debat sobre el model d'ordre públic en una comissió específica al Parlament, com va fer-se l'any 2013 amb les pilotes de goma. 

Un cop superat aquest escull, arribarà el moment d'aprofundir, també amb la CUP, sobre el camí a la independència. Els anticapitalistes aposten, com ERC i com Junts, per fer un nou referèndum abans de 2025. A les files republicanes no són partidaris de posar-hi data, per no tornar a frustrar espectatives. 

Els pressupostos

L'objectiu d'ERC passa per acompanyar l'acord d'investidura i de Govern d'un pacte de pressupostos. Aragonès vol blindar l'estabilitat del futur executiu i per això aspira a lligar abans de començar a caminar els suports per la llei més important de qualsevol govern. Si ERC només aconseguís reeditar el pacte per governar amb Junts, tornarien a estar en minoria al Parlament. Els faltarien tres diputats per la majoria absoluta. 

En el cas que la CUP acabés optant per quedar-se a l'oposició, podria exercir un paper de soci preferent, amb un acord de governabilitat que inclogués el compromís per aprovar pressupostos. De fet, els anticapitalistes ja van arribar a un compromís d'aquestes característiques amb Junts pel Sí. A canvi del pas al costat d'Artur Mas, es comprometien donar sortida als pressupostos de Junqueras. Al final, l'acord va quedar en paper mullat. Segons els anticapitalistes va "mutar". 

L'altre actor que podria apuntalar el govern si aquest es quedés en minoria serien els comuns. Els de Jèssica Albiach van ser els que van donar sortida als comptes d'Aragonès en la passada legislatura, després que la CUP se'n desmarqués novament. 

A la imatge principal, la façana del Palau de la Generalitat