Dos anys després que el govern espanyol iniciés els tràmits de l'avantprojecte de llei de memòria democràtica, aquest comença a veure la llum al final del túnel. Un cop la Comissió Constitucional del Congrés va donar el 'sí' per impulsar un nou dictamen, la llei ja ha estat aprovada en el Congrés. La norma ha tirat endavant amb els vots contraris de PP, Vox, Cs, també de Junts i la CUP per motius ben diferents-, i l'abstenció d'ERC. Aquests són els punts claus de la futura llei.
La primera clau de la nova memòria democràtica: la il·legalitat del règim franquista
El primer aspecte clau a tenir en compte és la "nul·litat de les resolucions dels tribunals del règim franquista" i la "il·licitud del franquisme". El canvi, doncs, es perpetua en què els tribunals i òrgans franquistes no són qualificats només d'"il·legítims" sinó que són "il·legals". El text reconeix "la conquesta dels drets i llibertats" gràcies a "les lluites dels moviments socials antifranquistes i de diferents actors polítics" que van portar llum i claredat en la transició a la democràcia. Defineix els crims de la dictadura com a "gravíssims" i parla del "dret inalienable de la ciutadania al coneixement de la veritat històrica sobre el procés de violència i terror imposat pel règim franquista" i s'especifica en què, sobretot, és un "dret de les víctimes". Anant més enllà, menciona la "importància d'honrar les víctimes que es van oposar de tota forma al règim" i la "rellevància de mantenir viva la memòria del passat". És per això que la llei, a més a més, "condemna" i "repudia" el cop d'estat efectuat el 1936.
La llei d'amnistia no es modifica
El punt més polèmic del projecte de llei rau en la voluntat del govern de coalició de no alterar la llei 46/1977, és a dir, la llei d'amnistia. Aquesta és una de les demandes principals d'ERC i JxCat que no ha satisfet l'executiu espanyol, i suposa la raó principal de la seva abstenció al·legant que no s'atreveix a fer "veritable justícia i reparació". Així doncs, la llei de 1977, que es convertia en un impediment per jutjar els crims de la dictadura, no serà derogada. La novetat en aquest punt es focalitza en una esmena presentada per Unidas Podemos i el PSOE, en la qual la llei d'amnistia haurà de ser interpretada en base al dret internacional. Així, els crims de guerra i lesa humanitat no podran ser amnistiats. En les vulneracions d'aquest dret internacional humanitari intervindrà una figurada creada segons aquesta llei: el Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, qui "impulsarà els processos de cerca de les víctimes dels fets investigats".
Vulneració de drets humans fins al 1983
L'oposició de la dreta ha concentrat totes les crítiques en aquesta novetat del projecte llei. La idea inicial, i actual, és que es comprèn el període de violència i persecució fins a l'aprovació de la Constitució, el 1978. És a dir, és l'últim any que entra en consideració el reconeixement de les víctimes del franquisme. No obstant això, el PSOE i Unidas Podemos sí que han acceptat una esmena segons la qual, en el termini d'un any, l'executiu espanyol formarà una "comissió tècnica" per elaborar un estudi sobre la "suposada vulneració de drets humans a persones per la seva lluita per la consolidació de la democràcia" entre l'entrada en vigor de la Constitució i el 31 de desembre de 1983.
Un banc d'ADN
El dictamen recull la creació del Banc Estatal d'ADN de Víctimes de la Guerra i la Dictadura adscrit al ministeri de Justícia. Tindrà per funcions la "recepció i emmagatzematge" dels perfils d'ADN de víctimes de la guerra i de la dictadura i dels seus familiars, per tal de poder comparar aquests perfils d'ADN amb vista a la identificació genètica de les víctimes. En tot cas, l'aportació de les mostres biològiques familiars seran sempre "voluntàries i gratuïtes". Després de l'aprovació de la Comissió Constitucional, s'hi ha afegit "a les persones afectades per la substracció de nounats", és a dir, que parla dels nadons robats.
La llengua catalana, basca i gallega
Un dels últims punts introduït al projecte de llei és la consideració de "víctimes" de "les comunitats de les llengües i cultures basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics en els quals els seus parlants van ser perseguits per fer-ne ús". Gràcies a la negociació entre el govern espanyol i els grups polítics, les víctimes obtindran el "dret al reconeixement i reparació integral per part de l'estat". No és tot, perquè es realitzarà una avaluació de la "repressió i persecució cultural i lingüística del franquisme".
Potenciar el paper de víctimes de les dones
"Les dones humiliades, vexades, violades, perseguides o castigades per la seva activitat pública o política, o pel simple fet de ser dones i haver transgredit els límits de la feminitat tradicional" es recullen en aquesta llei per potenciar el seu "record" i ha de recollir-se la seva "contribució a la memòria democràtica". Seguidament, es posa en marxa una investigació sobre l'exili de les dones, la trajectòria individual de cadascuna d'elles i la seva aportació a la restauració de la democràcia". A més a més, hi ha l'imperatiu d'incloure continguts educatius a l'ESO i Batxillerat en matèria de "lluita pels valors i llibertats democràtiques" i formació "permanent" al professorat sobre el "tractament escolar de la memòria democràtica". Per últim, el document reconeix que les persones LGTBI van patir una "repressió sistemàtica amb motiu de la seva orientació sexual o identitat de gènere". El 31 d'octubre es declara com el Dia de Record i Homenatge a totes les víctimes.
La cerca de les persones desaparegudes
La localització i identificació de les persones desaparegudes engloba un apartat important en aquest projecte de llei. Mitjançant la confecció d'un mapa integrat creat per l'Administració General de l'Estat, es pretén ubicar totes les persones al llarg de tot el territori espanyol i que es vagi actualitzant periòdicament. Aquesta tasca serà "gradual" i comprèn les persones absents de la guerra i la dictadura. Per al seu desenvolupament, el departament competent en matèria de memòria democràtica elaborarà "plans plurianuals de cerca, localització, exhumació i identificació dels mateixos".
La "resignificació" del Valle de los Caídos
Aquest conjunt monumental canviarà de nom. La intenció d'aquest lloc de memòria democràtica és aportar-hi una "resignificació" per tal de donar a conèixer les circumstàncies de la seva creació, el període històric en què es troba i el seu significat, amb el fi de "reforçar els valors constitucionals". Només podran descansar les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra, com a lloc de "reconeixement, commemoració, record i homenatge a les víctimes allà enterrades". Finalment, es declara extingida la Fundació de la Santa Cruz de la Valle de los Caídos, per resultar "incompatibles els seus fins amb els principis i els valors constitucionals".