Una de les raons que la justícia belga va esgrimir per no acceptar l’extradició de Lluís Puig, va ser la no competència del Tribunal Suprem per jutjar el cas del conseller exiliat, i aquest ha estat un dels punts que ha suscitat el debat durant la vista que ha celebrant avui el TJUE a Luxemburg en relació a aquest tema. Una altra de les qüestions clau de la vista ha estat si caldria acreditar una deficiència generalitzada del sistema judicial espanyol per denegar l’euroodre, com reclama la Comissió Europea, o si és suficient amb l'existència d'un risc contra un grup concret, com defensen els advocats dels exiliats. Després de més de set hores de debat, amb una pausa per dinar, el Tribunal ha aixecat la sessió. Els magistrats han tingut oportunitat de constatar les diferències entre les defenses dels polítics exiliats, d'una banda, i la Fiscalia espanyola, l'Advocacia de l'Estat, la Comissió Europea i Vox d'una altra. De la seva banda, les parts han pogut comprovar, a través de les preguntes del tribunal, com aquest debat també suscita divisió de criteris entre els magistrats. Entre uns i altres, la representació del Regne de Bèlgica ha temperat el posicionament inicialment que va exposar després que ser la justícia belga la qui va negar l'extradició de Puig.
La competència del Suprem per assumir els casos dels polítics exiliats ha estat plantejada tan bon punt el vicepresident del TJUE i ponent de les qüestions prejudicials, Lars Bay Larsen, ha començat a preguntar les parts i ho ha fet preguntant al representant de Bèlgica. L'ha seguit l’Advocat General del Tribunal, Jean Richard de la Tour, que ha interrogat als advocats dels exiliats i al fiscal sobre els pronunciaments del Tribunal Constitucional espanyol al respecte.
Boye: decisió arbitrària del Suprem
L’advocat de Lluís Puig, Gonzalo Boye, ha aprofitat la pregunta sobre aquest tema per replicar a algunes de les al·legacions plantejades a la Sala i insistir que la vulneració del jutge predeterminat per llei, no és una matèria competencial, sinó d’un dret fonamental. Boye ha argumentat, amb diferents pronunciament del Suprem, que és el mateix Tribunal qui admet que no existeix una norma que estableixi la seva competència.
De fet, ha recordat que el 25 de març el Suprem va decidir inhibir-se en el cas de Meritxell Serret i l’ha traslladat al TSJC, quan mentre estava exiliada a Bèlgica, l’exconsellera estava en la mateixa situació que Lluís Puig. “És a dir, un dia sóc competent, un altre, no; i un altre, ja veurem. Per què? Perquè és una decisió arbitrària”, ha reblat l'advocat que ha actuat també en representació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Cadena, molest
El fiscal, Fidel Cadena, ha replicat a Boye que hi ha diferents normes per atribuir la competència del Suprem i ha contradit les paraules de l'advocat assegurant que el TC sí s’havia pronunciat sobre la competència del Tribunal i que ho havia fet a través de recursos que han presentat els líders del procés condemnats. “En tots els casos s’ha dit que no s’ha vulnerat cap dels drets”, ha assegurat.
Davant la insistència de les qüestions, Cadena ha insistit que el Suprem en les diferents sentències del procés "proclama la seva competència" i argumenta les diferents normes que així ho imposen. "No només això, el TC, quan ha estudiat la vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei, ha ratificat l'actuació del Suprem. Està clar, claríssim, que el Suprem ha establert la competència i que el Constitucional l'ha ratificat", ha insistit sense dissimular que se sentia molest per la insistència de les preguntes. En el seu darrer torn, el fiscal ha compensat aquesta actitud emplaçant el TJUE a actualitzar la directiva sobre detencions i convertir-se en "far processal d'Europa".
L’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, s'ha sumat als arguments del fiscal i ha insistit en el suport del TC a la competència del Suprem, tot i que ha admès que el Constitucional ha considerat que no era el moment procedimental oportú per pronunciar-se sobre els exiliats. Gavela ha admès que de manera excepcional, quan s'aprecia un risc de vulneració d'un dret fonamentals, es pot denegar una euroordre, però ha reclamant "major rigor" perquè, segons el seu parer, no tota vulneració de les normes de competència, com és el cas del dret al jutge predeterminat, obeeixen a una vulneració de drets fonamentals i el "sistema disposa de mecanismes per corregir possibles errors".
Risc sistèmic
En nom de la Comissió Europea, Julio Baquero, ha admès que el Suprem va aportar informació "poc clara" al Tribunal belga, però ha retret a aquest, que hauria d'haver comunicat les seves intencions de denegar l'euroordre al tribunal espanyol o plantejar una qüestió prejudicial. Baquero ha estat, en nom de la Comissió, una de les parts més clares alhora de diferenciar el risc sistèmic i generalitzat enfront una vulneració de drets en un cas determinat. Ha insistit que per poder rebutjar una euroordre per una vulneració de drets, prèviament cal demostrar l'existència d'un problema sistèmic.
Aquesta intervenció ha estat replicada per una pregunta de la jutgessa Lucia Serena Rossi, que ha parlat de persecució per raons polítiques, ha advertit al representant de la Comissió que resulta "molt perillós" assegurar que no es pot parlar de la violació d'un dret individual si no hi ha una violació sistemàtica.
En el rerefons d'aquest intercanvi de parers, hi ha el constant debat que ha sobrevolat la vista sobre si per denegar una euroordre cal que hi hagi una deficiència sistèmica i generalitzada del funcionament de la justícia al país afectat, o si és suficient amb que afecti un grup particular de persones.
Qüestions dels jutges
Aquest tema ha aparegut en nombroses qüestions dels jutges que han anat prenent la paraula. “Aquestes persones poden ser un grup que puguin estar exposades a aquest tipus de vulneracions arran d’una deficiència específica contra elles?”, ha pregunta l’Advocat General, tant a l’Estat espanyol com a la Comissió Europea. "Com pot saber que s'han vulnerat els drets sense la constatació d'una deficiència sistemàtica d'aquesta vulneració?", ha preguntat Constantinos Lycourgos, que ha preguntat com es pot conèixer que es produirien les vulneracions de drets que denuncien quan Puig encara no ha estat jutjat.
"En aquest cas comptem amb el passat que, evidentment, ens augurava el futur. El que havia estat passant en aquell procediment és el que li esperava al senyor Puig", ha explicat Boye, referint-se al judici contra els líders del procés que es va celebrar al Suprem.
De fet, les diferències en relació a aquest punt ha provocat un estira-i-arronsa entre Boye i el president del Tribunal, Koen Lenaerts, que li ha preguntat repetidament si el TC s'havia pronunciat o no sobre el cas de Puig. L'advocat ha hagut de repetir vàries vegades davant la insistència del magistrat, que sí van interposar el recurs, i que està pendent de resolució. "El TC està ignorant l'informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries i altres evidències al respecte", ha denunciat Boye.
Confiança, però no cega
També els advocats de la republicana Marta Rovira i la cupaire Anna Gabriel, Andreu Van den Eynde i Benet Salellas, han aprofitat el darrer torn per respondre a les qüestions plantejades per sis dels quinze magistrats del TJUE. Van den Eynde ha insistit que el Suprem no té cap llei que l'avali per assumir les competències i ha recordat que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides ha aplicat un criteri sistèmic de vulneració de drets quan ha advertit que "hi ha un seguit de gent [en referència als líders del procés] que per les seves opinions polítiques han estat tractats d’aquesta forma".
Salellas ha fet una crida al tribunal a aplicar un criteri intermedi entre les vulneracions sistèmiques i els casos individuals, amb l'objectiu d'obrir la possibilitat de reconèixer que un grup de persones pateix aquestes vulneracions, i ha demanat al Tribunal "no jerarquitzar entre drets fonamentals, com ho ha plantejat els advocats de l'Estat i el de la Comissió".
En el darrrer torn, Isabel Elbal ha advertit que el principi de confiança entre estats membres s'ha de respectar però "no pot ser una confiança cega".