Dues o cinc trucades
La primera a testificar ha estat Dolores Agenjo, la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet del Llobregat, l'únic centre que no va obrir el 9N. Agenjo ha insistit en què va rebre "pressions" per obrir el centre. Segons la directora, ara jubilada i candidata de Ciutadans, va rebre "quatre o cinc trucades" entre el 6 i el 8 de novembre de la directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Montse Llovet, perquè lliurés les claus del centre. Un número de trucades que davant del jutge s'haurien reduït a "dues".
La tesi d'Agenjo és que no volia lliurar les claus sense signar un "acte administratiu" i no davant una "instrucció oral" amb el suport de la signatura d'un rebut. Fonts de la instrucció del cas expliquen que la docent feia cas a les recomanacions de "l'Alta Inspección del Ministerio de Educación i a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya que havia remès una carta als directors". Agenjo també ha explicat que a partir de la suspensió de la consulta el 4 de novembre va decidir no lliurar les claus. Una decisió que, per altra banda, no va comunicar a Ensenyament. I aquí és on la defensa dels imputats veu el motiu de les dues trucades dels Serveis Territorials reclamant una resposta.
Agenjo també ha afegit a l'instructor que el dia 16 d'octubre va assistir a una reunió dels Serveis Territorials del Departament en què se li van donar els detalls de la consulta i se li va demanar també que fes extensiva en el seu claustre la petició de voluntaris. Una petició que ha admès que no va traslladar a l'equip docent de l'IES Pedraforca.
Els mails a la Fiscalia
La testimoni ha presentat un conjunt de mails de diversos directors amb què pretenia acreditar les pressions. Uns correus electrònics, però, que han produit l'efecte contrari perquè un d'aquests correus evidenciava que no hi havia pressions de cap mena, en tot cas, "por" per les amenaces de l'Estat. Una mails que la defensa considera que s'han lliurat a la Fiscalia fregant el pal de la legalitat processal.
140.000 euros pel Centre Internacional de Premsa
El següent testimoni del matí ha estat Daniel Fernàndez, l'administrador de Focus, l'empresa encarregada de muntar el Centre Internacional de Premsa. Fernàndez ha aportat la factura de 140.000 euros que va passar a la Generalitat per organitzar aquest centre. Segons Fernàndez, la feina li va ser encarregada molt abans de la suspensió.
L'encàrrec es va fer en virtut d'un contracte anual amb el Departament de Presidència que té un topall de 500.000 d'euros, és a dir, cada comanda es factura fins que el còmput anual no supera aquest mig milió d'euros. La sorpresa de l'acusació popular de Manos Limpias és que d'aquests 500.000 euros, encara restessin 140.000 el penúltim mes de l'any.
L'acusació també assegura haver aportat documentació que acreditaria instruccions de Presidència a l'empresa després de la suspensió de la consulta. De tota manera, l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja va advertir en la seva declaració com a imputada que l'Executiu va decidir tirar endavant el centre de premsa perquè era important informar d'una activitat que havia mobilitzat més de 2,3 milions de catalans.
La logística tancada el 4N
Tant el responsable de la logística del 9N, Joan Cañada, com els responsables del Centre d'Internament on es van fabricar les urnes, com els encarregats d'instal·lar el programa informàtic als ordinadors han declarat que tot va quedar llest i facturat abans del dia 4 i que la resta va ser feina dels voluntaris. Ara bé, el lliurament dels ordinadors i les urnes va ser posterior perquè ja s'havia activat i el web del procés no es va poder clausurar per la dificultat que suposava tancar els diferents servidors utilitzats.
En qualsevol cas, l'acusació popular considera que els petits encàrrecs "afegits" al centre de premsa, les trucades a la directora de l'Hospitalet o el lliurament de les urnes, així com el fet de no donar cap ordre expressa, demostrarien la implicació del Govern en la consulta. En canvi, la defensa considera que després del 9N tot va quedar en mans dels voluntaris i de la pròpia dinàmica de la logística que no es podia aturar.