Aquest dimecres al vespre ja s’havia pres la decisió i els xats que compartien els diputats d’ERC bullien: votarien l’endemà a favor de la moció del PSC que apostava per impulsar el Quart Cinturó (B-40) entre Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès. Votarien a favor d'una infraestructura a la qual havien plantat cara, també contra Junts en el govern de coalició. El més tocat era el conseller de Territori, Juli Fernández, que durant anys va ser un dels màxims opositors al projecte com a alcalde de Sabadell i es va posar darrere les pancartes. Des de Calàbria van informar-lo prèviament, així com la seva gent al territori, als Vallesos. Segons fonts republicanes, no va ser fàcil, però van entendre la decisió si era per un bé major i “preuat”: desencallar els pressupostos de la Generalitat. Un sacrifici després de tres dies de maniobres en va.

Dilluns a la tarda, pocs minuts abans de finalitzar el termini al registre del Parlament, ERC va registrar una esmena a la moció del PSC sobre les infraestructures. Un moviment in extremis per a intentar fer més digerible el text, disposats a estudiar “totes les propostes”. Però els socialistes, que tenien la paella pel mànec, van deixar clar que no l’acceptarien. I van deixar els republicans en una disjuntiva: empassar-se el gripau o adeu als pressupostos. Al final s’ha aprovat el document en els termes originals de la formació de Salvador Illa, comprometent la Generalitat a “fer efectiu” amb el govern espanyol “el conveni d'acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar”, així com “l’execució de les obres per part del Govern de la Generalitat de Catalunya”. El president Aragonès no ha pogut amagar la contradicció que suposa.

Un sacrifici després d’anys de lluita contra el macroprojecte. El mateix Juli Fernández deixava clar que la B-40 no entrava en els seus plans quan era alcalde de Sabadell, entre el 2015 i el 2017, però també quan el passat octubre va arribar a la conselleria de Territori. Era rotund en una entrevista a El Periódico: “El projecte del Quart Cinturó no el vol ningú i, de totes maneres, no he vist cap acord escrit. No existeix, ningú no me l’ha ensenyat. El que sí que puc valorar és que, com en l’aeroport, falta consens”.

Fonts de la cúpula d’ERC expliquen que ha estat una “decisió col·lectiva” presa amb la seva gent al territori. “Si ells no ho haguessin entès, no s’hauria fet”, assenyalen, tot assumint el desgast polític que els pot comportar en benefici del PSC. De la mateixa manera, insisteixen, no s’hauria fet si el PSC no ho hagués vinculat als pressupostos. “La vida és gestionar contradiccions”, admeten. Ara esperen que amb aquest gest tot es desencalli. Dilluns es reprenen les negociacions amb els socialistes i, des de Calàbria, volen tancar l’acord i convocar el Consell Executiu al llarg de la setmana que ve. No esperen que Salvador Illa reobri altres melons.

Dos cops en dos dies

La realitat és que, sense el suport d’ERC, el Parlament hauria aprovat igualment la moció del PSC sobre el Quart Cinturó, fruit de la seva debilitat parlamentària. I hauria estat el segon revés per al Govern en només dos dies, després del que va passar aquest dimecres amb el decret de necessitats financeres, vinculat a la pròrroga pressupostària. Des de Palau ho venien com a "tècnic" i va rebre llum verda, sí. Però el PSC i Junts per Catalunya van forçar que la norma fos tramitada com a projecte de llei. Això fa que s’hagi de tramitar com una llei ordinària i, si es posen d'acord, introduir-hi esmenes. El conjunt de l'oposició s'hi va sumar. D'aquesta manera, els potencials aliats pels nous comptes van marcar terreny davant d'Esquerra Republicana, que ara per ara només compta amb l'acord insuficient amb els comuns signat abans de Nadal.

Tot plegat a les portes del Congrés nacional d'ERC, que se celebrarà aquest dissabte a la Fira de Lleida. Els republicans volien centrar-se a parlar de contingut, concretament debatre la seva ponència política sobre la via Montenegro, el pacte de claredat per a fer un referèndum pactat amb l'Estat. Però no serà la principal preocupació que sobrevolarà el recinte firal.