La Justícia espanyola ha intentat en quatre ocasions aconseguir l'extradició del president a l'exili, Carles Puigdemont, i en tots els casos ha sortit derrotada i l'embat ha resultat fallit. Sempre tendeix a repetir-se el mateix esquema: detenció, eufòria desbocada a Madrid, revés judicial, i derrota política. El darrer cas ha estat la detenció ahir de Puigdemont a l'aeroport de l'Alguer. Quan la majoria de mitjans, tertulians i analistes espanyols ja donaven per fet el final polític del president i la seva imminent extradició a Espanya, el castell de cartes avui ha caigut com si desconeguessin que Catalunya és la província més occidental d'Itàlia, que deia Josep Pla.

Bèlgica

 

El primer revés de la Justícia espanyola va ser a Bèlgica, quan el jutge Pablo Llarena va dictar el 3 novembre del 2017 una euroordre per detenir Puigdemont i extradir-lo. Dos dies després el president i els altres exiliats es van lliurar a la policia belga i la justícia d'aquest país els va posar en llibertat amb mesures cautelars. Davant d'això, Llarena va llançar la tovallola i va retirar l'euroordre. La justícia belga va decidir en funció d'això tancar el procés, cosa que va ser un revés també per a la credibilitat de la Justícia espanyola.

Primera roda de premsa de Carles Puigdemont a Brussel·les | EFE

Alemanya

 

La Justícia espanyola va fer un nou intent el 2018 aprofitant que Puigdemont havia viatjat a Finlàndia. Quan tornava per carretera cap a Bèlgica, el 25 de març va ser detingut a Alemanya per la policia d'aquest país, prèviament avisada per la policia espanyola. Puigdemont va ingressar a la presó de Neumünster, al nord del país a pocs quilòmetres de Dinamarca. El Tribunal Superior d'Schleswig-Holstein va decretar la posada en llibertat del president el 5 d'abril, però li va demanar que residís al país a l'espera d'una resolució definitiva. Ja va descartar llavors el delicte de rebel·lió que li imputava Llarena. Puigdemont va fixar la seva residència temporal a Berlín, fins que el 12 de juliol va sortir la sentència: no acceptava l'extradició per rebel·lió, tampoc per sedició, i només la permetia pel delicte menor de malversació. El 19 de juliol Llarena va optar per retirar l'euroordre, per segon cop, aquest cop quedant en evidència davant la Justícia alemanya.

Carles Puigdemont lliurant llibres catalans en alemany a la presó de Neumünster, després del veredicte del tribunal | ACN

Bèlgica

 

Quan va publicar-se la sentència de l'1-O el 2019, Llarena va decidir dictar per tercera vegada una ordre espanyola, europea i internacional de detenció i lliurament contra Puigdemont per sedició i malversació, hores després que el Tribunal Suprem notifiqués la sentència en què condemnava a penes d'entre 9 i 13 anys de presó nou líders del procés per sedició. El 18 d'octubre, Puigdemont va comparèixer voluntàriament davant les autoritats belgues i va quedar altre cop en llibertat sense fiança però amb condicions. La nova victòria de Puigdemont va quedar confirmada el 2 de gener del 2020 quan la justícia belga va suspendre el procediment pel qual havia de decidir sobre la seva entrega o no a Espanya, en constatar que gaudia d'immunitat com a europarlamentari.

El 9 de març, per la pressió del PSOE, PP, Cs i Vox, el Parlament europeu va retirar la immunitat a Puigdemont, i després de diverses giragonses judicials, el 30 de juliol la justícia europea va confirmar la retirada de la immunitat, però constatant que no hi havia més euroordres pendents. A la pràctica Puigdemont ha pogut visitar amb tota normalitat els països europeus, incloses diverses estades a la Catalunya Nord, sota administració francesa. I fins i tot l'Assemblea francesa. La retirada de la immunitat, trompetejada a Madrid, ha resultat pírrica.

Carles Puigdemont reunit amb diputats a l'Assemblea Nacional francesa | E.N.

Itàlia

La darrera derrota que ha viscut la Justícia espanyola és la d'avui, quan la jutge de Sàsser ha decidit posar en llibertat Puigdemont sense mesures cautelars i amb llibertat de moviments, amb l'únic compromís de declarar el 4 d'octubre. Puigdemont va ser detingut dijous en aterrar a l'aeroport de l'Alguer, en una operació de la policia italiana en la qual segons algunes fonts també hi estava implicat el govern de Pedro Sánchez, en concret el ministeri de l'Interior. La maniobra ha saltat pels aires perquè la justícia italiana no ha secundat la tesi espanyola que encara estan vigents les euroordres.

Carles Puigdemont sortint de la presó de Sàsser amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina | Junts