Fa quatre mesos que el Senat va aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, que va suposar la intervenció total de les institucions d’autogovern de Catalunya i el cessament dels seus representants. Va ser l’endemà de la proclamació d’independència del Parlament, quan va aparèixer publicat al BOE. Quatre mesos després, les seves conseqüències s’han notat i molt dins les parets de la Generalitat, ara sota les regnes de l’Estat.
El mateix Síndic de Greuges ha considerat “abusiva” la seva aplicació. “La interpretació que han fet el Senat i el Govern de l’article 155 sembla contrària a altres preceptes constitucionals”, advertia en un informe sobre l’1-O fet públic el novembre. Es referia concretament a les decisions de dissoldre el Parlament, convocar eleccions i cessar el president i el Govern. El Síndic ha obert sis actuacions d’ofici per afectacions que ha tingut en diversos àmbits l’aprovació d’aquesta prerrogativa constitucional.
En uns termes molt semblants van pronunciar-se els serveis jurídics del Parlament, que el passat gener van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’aplicació de l’article 155. El recurs argumentava que “ni el Govern de l’Estat ni el Senat poden disposar el cessament d’un president o un govern autonòmic, i molt menys assumir les seves funcions”. Així mateix, advertia que el cessament representa una sanció, quan aquesta no és la funció del 155, i vulnera els drets fonamentals recollits a l’Estatut i la Constitució sobre el fur especial dels membres del Govern. El Consell de Garanties Estatutàries també va concloure que era inconstitucional.
L’associació ServidorsCAT, plataforma que aplega treballadors públics de diferents administracions, ha elaborat un inventari de danys conseqüència de l’aplicació del 155. I aporta algunes xifres d'interès: cinc membres del Govern a l’exili, deu persones empresonades, deu detingudes, 254 cessades, 24 organismes suprimits o dissolts, 16 organismes intervinguts, 108 iniciatives normatives decaigudes, 12 nomenaments de càrrecs per part del Govern espanyol, 92 afectacions en la contractació, 21 línies de subvencions aturades...
Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT, descriu la situació de la Generalitat com a “paralitzada” i sense iniciativa, que si encara funciona és per la mera inèrcia del que ja hi havia en marxa. Rebat el “retorn a la normalitat” predicat pel Govern espanyol: “Si ells consideren que la normalitat és anar perdent el temps a traduir expedients perquè Madrid ho autoritzi tot, és que tenen un altre concepte de la normalitat”.
ACN
Intervenció total de les finances
Ja dues setmanes del referèndum de l’1-O, el ministre Cristóbal Montoro va anunciar la intervenció total dels comptes de la Generalitat, després que el vicepresident Oriol Junqueras es negués a certificar en què es gastaven els diners. La llei d’estabilitat pressupostària va ser l’excusa perfecta de l’Estat per a deixar l’administració pública catalana sense autonomia pressupostària. Tot havia de passar per Madrid, amb l'objectiu d’impedir que es destinessin recursos al referèndum.
El 27 de novembre, però, l’Estat va decidir blindar aquesta intervenció: el que era un 155 de facto va passar a ser un 155 real. Sis dies després de les eleccions on l’independentisme va revalidar la majoria, la tutela financera es desvinculava de la llei d’estabilitat pressupostària i passava a estar sota el paraigua del 155. El BOE habilitava el Govern espanyol per “exercir les competències necessàries en matèria econòmica, financera, tributària i pressupostària”.
Un acord del Consell de Ministres del 15 de desembre també va impedir que l’Agència Tributària de Catalunya continués centralitzant el pagament dels impostos estatals de les empreses públiques. El portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va argumentar que eren “fórmules que havien creat les institucions catalanes per fer la Hisenda catalana” i que no existien en cap altra comunitat autònoma. La delegació del pagament d’impostos a l’ATC, però, es feia en virtut de la figura de l’apoderament, que està prevista en la llei tributària espanyola.
Però el 155 ha tingut moltes altres conseqüències en el terreny econòmic, com el decaïment d’iniciatives legislatives en tràmit al Parlament, com la proposició de llei contra l’abús bancari, la proposició de llei de mesures urgents per a incentivar el lloguer d’habitatges socials i assequibles o la proposició de llei de reducció de l’impost sobre la renda de les persones físiques a Catalunya.
“El control financer de la Generalitat ja era el màxim fins i tot abans del 155”, denuncia Yolanda Hernández, que assenyala que hi ha un control previ i posterior de qualsevol despesa, per petita que sigui, només per evitar que no vagi a fins il·lícits. I això alenteix el funcionament de l’administració: “Fins que no et diuen que és correcte, no pots fer res. Necessites autorització per tot”.
Les obres de Sixena: indefensió jurídica
Probablement una de les víctimes més conegudes de l’article 155 han estat les obres de Sixena. L’Estat va aprofitar la suspensió de l’autogovern per cobrar-se factures pendents. El ministre de Cultura Íñigo Méndez de Vigo, fent valer que també exercia les funcions del conseller de Cultura, va ordenar el trasllat de les obres propietat del Museu de Lleida a la localitat aragonesa. D’aquesta manera va passar per sobre de les decisions que ja havien pres els seus predecessors, Santi Vila i Lluís Puig, de no retornar-les en virtut de la legalitat catalana.
Però les obres de Sixena també han posat de manifest la indefensió jurídica que comporta que l’Estat tingui les regnes de la Generalitat. Méndez de Vigo va ordenar a la Generalitat que retirés el recurs que havia presentat contra la interlocutòria del jutge, que autoritzava l’ús de la força per al seu trasllat. Com la Generalitat està en mans de l’Estat, no pot defensar-se jurídicament davant l’Estat, com poden fer la resta d’administracions que no estan sota l’aplicació del 155.
Hi ha hagut més casos com aquest, com ara la impossibilitat de personar-se en la causa contra la violència policial de l’1-O, que impedeix la defensa dels interessos públics en el rescabalament del cost dels béns destrossats o en la depuració de responsabilitats. Tampoc no ha pogut presentar al·legacions contra la suspensió de la llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
ACN
Xarxa exterior desmantellada
La xarxa diplomàtica del Govern a l’exterior ha quedat totalment desmantellada. Amb l’aplicació contundent del 155, s’ha dissolt el Diplocat i s’han tancat fins a onze delegacions de la Generalitat a l’exterior, que ha suposat molts acomiadaments de treballadors i la rescissió de diversos contractes de lloguer. Tan sols queda oberta l’oficina de Brussel·les, malgrat que el seu delegat, Amadeu Altafaj, va ser destituït.
Aquest desmantellament de les oficines, que principalment tenien una vocació d’internacionalització d’empreses catalanes, ha tingut un preu molt alt. El tancament ha obligat a rescindir contractes de lloguer, molts dels quals amb severes penalitzacions per acabar el contracte abans de temps. Per exemple, el contracte de lloguer de les oficines a Polònia estableix una penalització equivalent a quatre anys de lloguer si el contracte es resol abans de temps.
Yolanda Hernández, de ServidorsCAT, subratlla el que ha passat al Diplocat. “N'hi ha que feia 25 anys que treballaven al Diplocat -abans conegut com a Patronat Catalunya-Món i Patronat Català pro Europa-, que no és una cosa nova”, posa d’exemple la treballadora pública. També assenyala que algunes delegacions a l’exterior van obrir-se fins i tot abans de l’any 2000.
Polítiques socials
Segons Hernández, el més afectat pel 155 és el sector social, “la part més dèbil de l’engranatge”. En aquest sentit, la funcionària lamenta que la falta d’impuls d’un Govern es tradueix en una falta d’impuls en polítiques socials. “No hi ha impuls normatiu per exemple en matèria d’habitatge, ara tan necessària”, assegura. També s’han paralitzat fins a 400 projectes que tenen a veure amb ciutadania i immigració.
Hi ha una vintena de línies de subvencions bloquejades. Una d’elles és el programa temporal per a l’atenció de menors no acompanyats. “Aquest bloqueig perjudica no solament els menors no acompanyats que no reben l’atenció que els correspon sinó també als professionals (235) que resten pendents que es faci efectiva la seva contractació”, denuncia l’inventari de danys de l’associació. També hi ha bloqueig en la contractació de personal investigador juvenil o en la creació de places amb finançament públic per a gent gran, persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental.
Els immigrants, uns dels col·lectius més febles, també és un dels més afectats. Entre la trentena de programes afectats pel 155, hi ha el de millora de l’ocupabilitat de les persones immigrades, refugiades i retornades, el de suport als catalans en procés d’emigració i emigrats, o de ciutadania activa contra les discriminacions, el racisme i les ideologies de l’odi.
ACN
Memòria històrica i LGBTI
L’aplicació del 155 ha anat molt més enllà de cessar el Govern i dissoldre el Parlament. Tant és així que, segons el seu darrer informe anual del 2017, el Síndic de Greuges ha iniciat fins a sis actuacions d’ofici --que actualment es troben en tràmit-- per vulneracions de drets en diversos àmbits.
Per exemple, s’ha produït una paralització del contracte programa 2016-2019 per la coordinació, cooperació i col·laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Barcelona en matèria de serveis socials, per un valor de 52,3 milions d’euros.
En matèria de memòria històrica, està analitzant la suspensió de pagament d’indemnitzacions als expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme o l’afectació del pla de fosses. També està sota lupa la paralització de l'aprovació del decret que desenvolupa el Consell Nacional LGTBI, l'òrgan de participació ciutadana en matèria de drets i deures d'aquest col·lectiu, i les afectacions pressupostàries que ha tingut l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
El Síndic també estudia la “possible vulneració del marc constitucional i estatutari” després de la intervenció de les finances de la Generalitat, que “representa de facto la suspensió de l’autogovern de Catalunya”.
Noves amenaces
La llista d’afectacions que ha tingut l’article 155, que detalla ServidorsCAT, encara és més llarga: oportunitats econòmiques perdudes, pèrdua de projecció internacional, alteració del funcionament d’òrgans de govern d’organismes del sector públic... També hi ha hagut amenaces d’anar més enllà i fer-lo servir, per exemple, per acabar amb consensos -com el del model d’escola catalana- que per la via parlamentària no s’aconseguirien trencar.
El Govern espanyol i el PP han advertit que la investidura d’un president a la presó, com és el cas de Jordi Sànchez, no normalitzaria la situació i han donat a entendre que això suposaria continuar l’aplicació del 155, aprovant-lo novament al Senat. Altres han anat més lluny, com és el cas del líder dels populars catalans, Xavier Garcia Albiol, que ha defensat que en aquest supòsit fins i tot hauria de pujar d’intensitat.
“No sé com es pot intensificar. El següent és que el Govern espanyol nomeni tots els consellers i alts càrrecs”, assegura Yolanda Hernández, que assenyala que el decret d’aprovació del 155 és clar: ha de decaure quan es formi un nou Govern. Allargar la situació, adverteix, podria tenir greus conseqüències: “Fins ara anem aguantant per la inèrcia anterior, però arribarà el moment en què, quan s’acabi aquesta inèrcia, no quedarà res”.