Final de curs calent. Els sindicats del sector de l'educació han anunciat aquest dijous noves jornades de vaga davant del conflicte obert amb la Conselleria que lidera el titular Josep Gonzàlez-Cambray. Davant d'aquesta situació tensa, les organitzacions han decidit passar a l'ofensiva i no quedar-se de braços plegats. Faran vaga en quatre ocasions durant les següents setmanes: el 17 i el 25 de maig, i el 2 i el 9 de juny. A més a més, aquestes jornades no seran iguals: les aturades del 17 de maig i el 2 de juny seran parcials (només hi haurà disrupcions entre 8.00 i 10.00 del matí), mentre que les del 25 de maig i el 9 de juny seran totals i duraran tot el dia.
Els sindicats han volgut justificar aquesta decisió, i han assenyalat l'alt cost que estan tenint les vagues en les butxaques dels docents. El març ja va ser calent, amb un total de cinc mobilitzacions durant aquell mes. Ara, els sindicats volen evitar qualsevol tensió sobre els professors per tal que aquests continuïn adherint-se a les protestes. "Era una de les propostes que havia sortit dels mateixos col·lectius de professors de no carregar econòmicament", han explicat. I és que assenyalen més enllà d'aquestes quatre jornades: també han volgut amenaçar novament amb la possibilitat d'encetar una aturada indefinida abans que acabi el curs, i també començar el curs vinent amb més disrupcions.
"Podríem fer vaga indefinida"
Així ho ha detallat la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, en una declaració unitària que també ha comptat amb la participació de CC.OO., Intersindical-CSC, Aspepc·Sps, UGT, CGT y Usoc. Els sindicats han considerat insuficient la recuperació d'una hora lectiva el pròxim curs en escoles i no als instituts que havia ofert la Conselleria. "Tot i la nostra voluntat de seguir negociant aquesta proposta, el Departament ha decidit que trencava les relacions. Per tant, a nosaltres no ens queda altre remei que convocar més jornades de vaga", ha advertit. "Ens reservem poder convocar més vagues, com podria ser una d'indefinida si es donés la situació. Ho tenim sobre la taula com una possibilitat".
A finals d'abril, ja va haver-hi un trencament important entre el Departament d’Educació i els sindicats del món de l’ensenyament. El Govern ja va fer públic el decret de plantilles al portal intern de l’administració pública sense contemplar cap canvi. I en declaracions als mitjans de comunicació, la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, va culpar els representants de docents. Va lamentar, en aquest sentit, que no s’hagi pogut arribar a cap acord amb ells relacionat amb tot allò que va enviar la comunitat educativa a omplir els carrers de Barcelona durant el darrer mes de març.
Els sindicats també han lamentat l'actitud del conseller, que la setmana passada ja va denunciar que entre els actes de boicot i protesta dels sindicats s'han vist imatges de "persones violentes". Va insistir que aquestes persones no representen el conjunt dels mestres i va advertir que aquests boicots no impediran que tiri endavant les mesures plantejades. A més, Cambray va valorar que en les protestes s'estan fent servir formes "que no corresponen a actituds pròpies del que significa ser mestre" i suposen un mal exemple per als alumnes. Davant d'aquestes paraules, Segura també ha volgut criticar el "desprestigi de la figura del treballador que representa" Cambray. "Diu que no volem anar a negociar, que no ens presentem a les taules de negociació. És veritat que no hi anem, perquè és una forma de protesta més. Però és que el primer que va menystenir aquests espais de negociació va ser el mateix conseller anunciant en roda de premsa el canvi de calendari, sense que la comunitat educativa en sabés res.
Manifestació el 14 de maig
Tot plegat, arriba després que ja s'hagi convocat una nova manifestació pel dia 14 de maig en la qual hi participaran molts dels sindicats que el passat mes de març van omplir els carrers de Barcelona. Però aquest cop no hi participaran tots. Se n’han desmarcat Comissions Obreres, UGT i USOC. La nova manifestació vol reivindicar una educació pública de qualitat que passi per l’eliminació progressiva de la concertació de centres privats “que no donin resposta a necessitats d’escolarització, sempre preservant els drets laborals dels treballadors”; així com “el tancament de grups i centres a la xarxa educativa pública per respectar l’opció de les famílies que aposten per una escolarització dels seus fills i filles en centres educatius de gestió i provisió pública”.