Hores després que s'hagi fet efectiva la inhabilitació del president Quim Torra en compliment de la sentència del TSJC, ratificada pel Tribunal Suprem, la seva defensa ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara en què reclama la suspensió cautelar urgent de la condemna. El recurs afirma que la suspensió de la pena d'un any i mig d'inhabilitació és necessària per evitar el dany irreparable que la seva execució causaria tant a Torra com a terceres persones. L'escrit constata "la inusitada celeritat" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en declarar ferma la sentència del Suprem i ordenar que s'executi immediatament.
En un escrit de 438 pàgines, la defensa de Torra afirma que tot el procés judicial ha tingut una "intencionalitat política manifesta" amb "l'bjectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", cosa que considera un "veritable frau constitucional".
Drets vulnerats
A l'escrit es reiteren els arguments ja presentats tant davant del TSJC com del Tribunal Suprem. Així, Gonzalo Boye al·lega que s'ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d'expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la condemna per uns fets que no veu delictius.
La defensa considera que la Junta Electoral Central no era competent per donar l'ordre al president Torra de retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat i "construir un delicte de desobediència", sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per "l'imprevisible canvi jurisprudencial". De fet, el recurs recorda que Torra ja va ser multat administrativament per la JEC pels mateixos fets i afirma que la inhabilitació per a tot tipus de càrrec públic o fins i tot a presentar-se a les eleccions és anticonstitucional.
Destitució d'un càrrec electe
El recurs presentat aquest matí davant del TC assegura que la sentència del Suprem té una rellevant transcendència constitucional, ja que ha suposat la destitució d'un càrrec electe. En tot el procés, assegura Boye, hi ha la intenció del fer caure el Govern de Torra per mitjans aparentment legals i insisteix en el fet que hi ha un "veritable frau constitucional". El lletrat afirma que el delicte de desobediència no té comparació en la majoria de països europeus, i que el Tribunal Suprem només l'utilitza contra polítics bascos i catalans, i posa com a exemple els casos Atutxa i el 9-N.
El president Quim Torra, un cop li ha estat notificada la inhabilitació / Sergi Alcàzar
Qüestions prejudicials
Una altra qüestió plantejada en l'escrit és la reiterada és la negativa, tant del TSJC com del Suprem, a plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobretot pel que fa a les suposades incompatibilitats d'alguns magistrats del cas i la negativa a recusar-los. Gonzalo Boye al·lega que la interpretació del dret espanyol s'ha de fer tenint en compte el dret comunitari europeu i la seva jurisprudència.
En cas que el TC tingui dubtes sobre l'aplicació de la legislació europea, Boye demana al tribunal que plantegi les cinc qüestions prejudicials al TJUE que ja ha plantejat durant bona part del procediment. Tenen relació amb la suposada falta de neutralitat dels magistrats intervinents i la desproporció de la pena.