Després de Bèlgica, Hongria. Aquest pròxim dilluns, 1 de juliol, s'escenificarà el relleu de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, que passarà de mans belgues a mans hongareses. Durant els últims sis mesos, ha estat Brussel·les qui ha ocupat el càrrec, però per tot el que resta de 2024 serà el torn de Budapest. Ostentar la presidència europea significa que aquell estat presidirà les sessions a tots els nivells del Consell, i per tant té la potestat per decidir l'ordre i les prioritats de les carpetes que s'abordaran a les diverses reunions. També al Consell d'Afers Generals, escenari en el qual s'ha discutit fins ara l'oficialitat del català a la UE. Així, un cop s'enceti la nova presidència hongaresa, què passarà amb el debat per convertir el català en llengua oficial a Europa?
El país de Viktor Orbán, enemic o aliat?
Quan Bèlgica va arribar a la presidència del Consell de la UE al gener, ho va fer acompanyada d'una dosi d'optimisme. No menys perquè, en el moment de fer-ho, l'ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, va assegurar des de Barcelona que el seu país tenia la voluntat de tirar endavant aquesta carpeta, la qual no s'havia pogut resoldre sota l'anterior presidència europea, que precisament havia estat espanyola. Amb un govern nacional més 'còmode' (conformat per una àmplia coalició conformada per liberals, socialistes i ecologistes, allunyats de la influència del Partit Popular) i amb una evident diversitat lingüística que es defensa a les institucions i a la societat (el francès, el flamenc i l'alemany són llengües oficials), semblava que aquest era el millor escenari per facilitar l'entrada del català a la UE. Però la presidència belga ja s'ha esgotat sense nous avenços públics des del març.
Amb l'ascensió d'Hongria a la presidència de la UE, seria fàcil deixar aflorar el pessimisme. El primer ministre Viktor Orbán, conegut per tenir postulats ultres, ja ha mostrat la seva proximitat a Vox i Santiago Abascal, mentre que el país compta amb només una llengua oficial, l'hongarès. A més, la setmana passada l'ambaixador davant la UE, Bálint Ódor, descartava, per ara, tornar a situar l'oficialitat del català a l'agenda europea. Alguns experts que han fet un seguiment acurat d'aquest debat també alimenten la preocupació. Jaume Bardolet, responsable d'Incidència Internacional a l'ANC, reconeix a ElNacional.cat que els pròxims sis mesos "no pinten massa bé, perquè és molt difícil que sigui una prioritat per als hongaresos" posar el català a l'agenda europea. I des d'Òmnium Cultural, l'entitat presidida per Xavier Antich alerta en declaracions a aquest diari que "no és previsible gaire moviment en sentit positiu" en els pròxims temps perquè "els principals frens a l'oficialitat són el Partit Popular Europeu i la ultradreta", de la qual forma part el govern hongarès. Això podria fer perillar l'oficialitat del català abans del 2025.
Però caure en aquest pessimisme seria l'opció fàcil (i no pas encertada). Malgrat haver tancat, ara per ara, la porta a debatre la qüestió lingüística, Hongria no ha passat el pestell. "Si hi ha la necessitat de debatre-la, la posarem a l'agenda", va explicar el mateix Bálint Ódor. De fet, Budapest ha mantingut diverses converses amb la Generalitat i La Moncloa per tal de preparar l'escenari. Al març, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ja va reconèixer haver iniciat converses informals per "construir confiances i seguir avançant" en la matèria del català. I aquest passat dilluns, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va escenificar l'acostament reunint-se amb el seu homòleg hongarès, Péter Szijjártó per abordar aquesta qüestió, afirmant que havien acordat "treballar junts amb aquest objectiu".
En efecte, fonts negociadores informen a ElNacional.cat que les converses amb Budapest per situar el català com a prioritat avancen a bon ritme. "Hongria fa temps que la tenim a favor", afirmen aquestes mateixes veus, que afegeixen que la trobada amb el ministre Albares ha acabat de demostrar l'avinentesa després de diversos mesos de treball. I és que, malgrat el neguit que pot generar d'entrada el país de Viktor Orbán, una anàlisi més acurada mostra també motius per ser optimista. En una conversa amb aquest diari, Marga Payola, coordinadora d'Internacional de la Plataforma per la Llengua, explica que Hongria és signant de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i protegeix els drets lingüístics de 13 minories nacionals que habiten dintre de les seves fronteres (entre elles, l'armènia, la polonesa o la sèrbia). A més, també finança la protecció de les minories hongareses que es troben repartides per alguns països europeus (Romania, per exemple, acull més d'un milió de parlants, i conserva desenes d'escoles que eduquen els joves en aquesta llengua). "Cada país té les seves realitats", argumenta Payola.
El focus, sobre Espanya (i el PP)
La clau no és Hongria, sinó Espanya. La presidència hongaresa no situarà l'oficialitat del català a l'agenda europea si l'executiu de Pedro Sánchez no la força a fer-ho. Totes les fonts consultades coincideixen en aquest punt, utilitzant el mateix concepte: pressió. Òmnium fa una crida a "aprofitar totes les oportunitats que es presentin per redoblar la pressió"; l'ANC situa com a element clau la "pressió que pugui fer el govern espanyol"; i Plataforma per la Llengua conclou que "tot dependrà de la pressió que faci Espanya". I és que durant els darrers mesos, la part espanyola ha fet avançar aquesta demanda de forma lenta, com a mínim de cara al públic. L'últim cop que la qüestió del català va situar-se a l'ordre del dia del Consell d'Afers Generals va ser al març. Des d'aleshores, res, i la presidència belga s'ha esgotat sense més novetats. "El govern espanyol ha estat força negligent", al·lega Jaume Bardolet, retraient la seva manca d'urgència.
Però s'ha fet feina. Les fonts presents en les negociacions expliquen a ElNacional.cat que s'ha preparat molta documentació al llarg dels darrers mesos, com ara argumentaris, informes jurídics o esborranys de possibles acords. Un dels punts clau que ha retornat aquest esforç ha estat situar l'article 4.2 del Tractat europeu al centre del debat per fer oficial el català, el qual diu que "la UE respectarà les identitats nacionals dels estats membres". Per això, al març el govern espanyol ja va compartir un document amb els vint-i-set en què es defensava la importància de la "diversitat lingüística" a Espanya, i com les llengües cooficials són claus en la "identitat nacional" espanyola. "Això hauria de ser suficient", defensen les fonts negociadores. "No té sentit que li diguin a un estat que no, perquè seria insòlit". I, per si no n'hi hagués prou amb això, el govern espanyol també s'ha compromès a assumir tot el cost que implicaria l'oficialitat del català i establir un criteri d'exclusivitat perquè no suposi un efecte dominó que comporti l'entrada d'altres llengües europees minoritzades, per guanyar així més països a favor.
Ara per ara, el principal enemic no és Hongria, sinó el PP. També al març, el govern espanyol ja va culpar la formació d'Alberto Núñez Feijóo d'influenciar els seus aliats a Europa per crear així "resistències polítiques". No és sorprenent que els quatre estats que fins ara s'han pronunciat públicament en contra de fer oficial el català a la UE (Suècia, Finlàndia, Letònia i Lituània) són governats per formacions integrades en el Partit Popular Europeu. El repte principal, doncs, serà que aquests abandonin les seves reticències i es posicionin a favor. "Hi ha delegacions estrangeres mediatitzades pel PP, i costarà de donar-li la volta", reconeixen les mateixes fonts negociadores.
I el millor escenari per fer-ho està ara obert. El resultat de les eleccions europees ha suscitat negociacions entre el Partit Popular Europeu i el Partit dels Socialistes Europeus (en el qual s'integra el PSOE). Per això Marga Payola aposta per aprofitar aquesta oportunitat i situar l'oficialitat del català com a "moneda de canvi" en aquests intercanvis de càrrecs i prioritats polítiques. També les fonts negociadores aposten per incidir en aquestes negociacions per "introduir el tema als acords programàtics". I, si no, sempre resta la possibilitat d'intensificar les converses bilaterals entre Espanya i els països reticents. En tot cas, una cosa està clara: l'oficialitat del català no entrarà a l'agenda del Consell d'Afers Generals fins que no estigui completament acordat amb aquells estats que ara hi posen objeccions, i pugui garantir-se la seva aprovació quan es voti. I això pot trigar unes setmanes o molts mesos.