La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha tornat a passejar per la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres l’article 155 de la Constitució, aquell que es refereix a la suspensió d’una autonomia.
No ha estat l’única: hores abans era el ministre de Justícia, Rafael Catalá qui assegurava en una entrevista a Onda Cero que “evidentment, si arribés el moment, hauria d’aplicar-lo”.
Però, què diu el 155, què passaria si s’apliqués i com respondria la Generalitat?
L’article en qüestió assenyala que si una comunitat autònoma “no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument l’interès general d’Espanya” el Govern central haurà de requerir el president de la comunitat que s’atengui a les seves obligacions, i en cas que no ho faci es podran adoptar mesures per obligar-lo al “compliment forçós” o per "protegir l’interès general”. Prèviament s'haurà d'aconseguir l’aprovació de la majoria absoluta del Senat.
El segon punt del 155 explica que, per a l'aplicació d'aquestes mesures “el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”. I així acaba l'article. No diu res més. D’aquí, en bona part, les incerteses que provoca cada cop que se l’invoca. No obstant això, la mateixa vicepresidenta ha subratllat en la roda de premsa que el fet que un article no tingui un desplegament legislatiu no impedeix la seva aplicació.
Això, però, dóna peu a tota mena d’especulacions, com la possibilitat que la suspensió fos parcial i afectés matèries concretes, per exemple el control dels Mossos o l'Ensenyament. Amb aquesta mateixa òptica es va llegir l’aprovació el passat mes de juliol de la Llei de Seguretat Nacional que permet a l’Estat mobilitzar els mitjans materials i humans de les comunitats autònomes, incloent-hi Mossos i policia local, per “garantir la defensa d’Espanya”.
Resposta des de Catalunya
La resposta que es podria esgrimir des de Catalunya davant d'un escenari de suspensió de l'autonomia queda recollida en un dels documents del Consell de la Transició Nacional. El text referit al procés constituent contempla, entre d'altres, la possibilitat que després d’unes eleccions plebiscitàries i una declaració solemne del Parlament d'inici del procés d'independència, l’Estat no acceptés l’oferiment de negociacions i recorrès al famós 155.El document del CTN –considerat el llibre blanc del procés d'independència– preveu des de la suspensió d’alguns serveis o institucions, la suspensió de l’autonomia, i fins i tot la possibilitat que l’Estat decidís recórrer a alguns dels estats d’excepció que recull l’article 116 de la Constitució.
Però assenyala límits. L’Estat, d’entrada, no podrà adoptar mesures que suposin suspensió o supressió dels drets i llibertats de les persones. Si aquest fos el cas, podria intervenir la UE a través dels mecanismes que preveu el Tractat de la Unió per vetllar pels compliments per part dels Estats dels valors en què es fonamenta la Unió.
D’altra banda, la intervenció estatal podria provocar “problemes molt difícils i molt complexos” per a la seva aplicació, a banda de la reacció popular que generaria i les possibilitats que se li plantejarien a la Generalitat d'intentar forçar una negociació i d'apel·lar a la mediació d’altres actors internacionals o de la societat civil.
“En cas que aquesta pressió per la negociació no tingués èxit, l’alternativa que restaria a la Generalitat per fer efectiva la voluntat popular expressada a favor de la creació d’un Estat independent seria la proclamació unilateral de la independència”, conclou el document del Consell de la Transició Nacional.
En definitiva, una autèntica caixa de trons amb efectes molt complicats per a l'Estat.