La decisió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'entregar el Sàhara Occidental al Marroc ha creat molt rebombori entre les forces polítiques d'arreu de l'Estat, també a Catalunya. Moltes reaccions i moltes opinions en poques hores, de totes bandes i de tots els colors. A la cita no hi ha faltat el president Carles Puigdemont, que ha recordat una de les conseqüències internacionals que pot tenir el suport espanyol a la proposta per a l'autonomia del territori sahrauí sota sobirania marroquina: "Espanya deixa Nacions Unides en molt mala posició". Així s'ha expressat a Twitter l'eurodiputat de Junts, que té ben clar que l'ONU queda mal parada amb aquest moviment perpetrat per la Moncloa.

La qüestió és que la idea per resoldre el conflicte que té Nacions Unides és la de celebrar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental, una cosa molt diferent de l'autonomia que ara recolza l'estat espanyol. L'ONU va intervenir en el conflicte entre el Marroc i el Front Polisario l'any 1988, quan ambdues parts van acordar la suposada posada en marxa de la consulta vinculant per assolir el final pacífic de la disputa. Va ser l'any 1991 quan l'organització mundial va un alto el foc entre els bel·ligerants, de manera que es fixava un calendari per a la celebració d'un referèndum l'any vinent. Però any rere any hi ha hagut desacords sobre la composició d'un cens electoral i la votació mai no ha arribat a tenir lloc. L'any 1975, la població del Sàhara Occidental era d'uns 80.000 habitants. Igualment, molts d'ells han estat nòmades durant molt temps i s'han desplaçat lliurement per territoris que ara són de sobirania algeriana, marroquina, mauritana o maliana. A més, sempre ha estat molt difícil determinar un lloc fix de naixement i residència, que és una informació clau per a l'elaboració de censos electorals.

En qualsevol cas, el gir que ha fet Sánchez trencant amb la neutralitat dels diferents governs espanyols s'allunya bastant de Nacions Unides. El delegat del Front Polisario a Espanya, Abulah Arabi, ha criticat que la Moncloa hagi optat pel camí de l'autonomia i es desvinculi del full de ruta de l'ONU, sobretot en mig de la invasió russa d'Ucraïna. "Les declaracions posen de manifest la hipocresia del discurs en la conjuntura actual. Es defensa la legalitat internacional i el dret internacional a Europa i es nega en el Sàhara", ha retret.

Boye fa un exercici d'hemeroteca

A la conversa també s'ha sumat l'advocat de Puigdemont Gonzalo Boye, que ha fet un exercici d'hemeroteca per ironitzar amb la polèmica decisió que ha pres aquest divendres el president espanyol. La qüestió és que Sánchez va piular l'any 2009 que estava "debatent sobre els drets del poble sahrauí". Maleïda hemeroteca... "Avui sembla que ha arribat a una conclusió", ha ironitzat Boye. I aquí no ha acabat la cosa: l'advocat ha carregat contra els assessors del cap del govern espanyol. "Qui assessora Pedro Sánchez en qüestions de geopolítica sense dubte es va saltar algun curs...", ha piulat Boye.

Gairebé tota la plana política ha reaccionat a la carta que Sánchez ha enviat al rei Mohamed VI. Els primers han estat els socis del PSOE en el govern espanyol. La vicepresidenta Yolanda Díaz (Unidas Podemos) ha rebutjat la posició que ha pres la Moncloa sobre el conflicte entre el Sàhara Occidental i el Marroc, tot i que en el si de l'executiu han restat importància a les paraules de la ministra gallega. A més, el Partit Popular i altres partits de l'oposició en el Congrés dels Diputats han exigit la compareixença del president espanyol perquè expliqui els motius que l'han portat a fer aquest polèmic moviment.