Què li pot oferir Pedro Sánchez a Carles Puigdemont? La pregunta té ja una setmana d’edat i tot indica que en passaran unes quantes més fins que no es comenci a dibuixar la línia que pot traçar el líder socialista per arribar a un acord amb Junts i mantenir-se així a la presidència espanyola. Amb el futur de la política estatal en mans del president de la Generalitat a l’exili, ElNacional.cat s’ha posat en contacte amb diversos experts perquè presentin alguns esbossos d’allò que Espanya li pot oferir a Catalunya sense que cap de les dues parts s’hagi de posar les mans al cap.
El punt de partida és ben conegut. Pedro Sánchez necessita que l’investeixin president del govern espanyol i la força política que sembla que li ha de posar les coses més complicades és Junts, que demana l’amnistia a tots els investigats pel procés i un referèndum d’autodeterminació. La primera resposta de l’executiu estatal és l’esperable: cal negociar dins dels marcs de la Constitució i cap de les dues coses que demana la formació de Puigdemont hi tenen cabuda. Però això és, de moment, la casella de sortida de les dues parts. Hi ha veus que assenyalen que el text sagrat de l’espanyolisme es pot interpretar de diferents maneres. Un d’ells és Joaquín Urías, que recorda que a la Constitució no apareix la paraula ‘amnistia’ però que alhora prohibeix l’indult general, cosa que provoca diversitat d’opinions sobre aquest aspecte entre els experts.
El professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional opina en aquest diari que primer caldria fer una anàlisi exhaustiva de quins delictes pesen sobre el miler de represaliats pel procés per llavors “saber com es pot fer una nova reforma del Codi Penal”. Però avisa que un dels obstacles amb què poden topar PSOE i Junts, per molt que hi hagi “voluntat política” d’ambdues parts per arribar a un acord, és el Tribunal Constitucional. Considera, no obstant això, que per evitar-ho es podria fer una redacció de la legislació “molt més fina” que en la reforma de la malversació i la substitució de la sedició pels desordres públics agreujats. “Després els jutges han pogut fer les seves interpretacions”, lamenta.
Urías opina que és més complicat arribar a una entesa amb el referèndum. Com que és un jurista progressista, insisteix que l’important no és què diu la Constitució, sinó que volen les diverses parts. “Però aquí no hi ha voluntat política”, subratlla. Avisa, també, que “fins i tot la dreta espanyola és conscient” que a l’Estat “en algun moment s’haurà d’obrir el debat del model territorial”. I obre d’aquesta manera la porta d’unes negociacions entre el PSOE i l’independentisme al voltant de l’autogovern.
Giren força al voltant d’aquesta qüestió les exigències d’Esquerra Republicana, que per molt d’insistir també en la negociació d’un referèndum i de l’amnistia, malda per fer realitat el traspàs total de Rodalies i acabar amb el dèficit fiscal. El catedràtic de dret penal Joan Queralt, que a les eleccions generals del 23-J va convertir-se en senador d’ERC, insisteix que en política “tot és possible” i que no s’ha de tenir la idea que el referèndum “va contra les lleis de la física”. També en declaracions a ElNacional.cat recorda que Carles Puigdemont no és l’únic exiliat, i que cal trobar solucions per acabar amb la persecució del miler d'encausats pel procés. “L’amnistia no està prohibida”, remarca.
A la Moncloa, de moment, diuen que estan tancats per vacances. El resultat del 23-J és molt delicat, però deixa una certa estabilitat que permet “reposar” i “analitzar” l’escenari actual a poc a poc. No només diuen en públic que cal una absoluta “discreció” en les negociacions amb Junts, sinó que tampoc en les converses informals s’atreveixen a fer pronòstics. Des del nucli dur del govern espanyol assenyalen que caldrà “ajudar Junts a prendre decisions” sense oblidar que ERC, Bildu, PNB i BNG hi hauran també de tenir els seus motius per votar afirmativament a la investidura de Sánchez.
Als despatxos de Ferraz, a més, confien que Junts li tingui por a una patacada electoral en unes segones eleccions, i també que l’existència de “dues ànimes” dins la formació de Puigdemont ajudi a trobar vies pragmàtiques. Ara bé, al rovell de l’ou del govern espanyol també encreuen els dits perquè tot aquest embolic no acabi amb una “guerra civil” a Junts. Això, creuen, complicaria les coses. L’equip de Pedro Sánchez tampoc no considera un error haver-li pres a Xavier Trias l’alcaldia de Barcelona amb l’ajut del PP i els comuns. “No té res a veure”, sostenen. De la mateixa manera que encara no li donen rellevància a les negociacions entre Jaume Asens i Carles Puigdemont: “És cosa de Sumar, el govern no envia emissaris”.
“És el mateix repte que a la Transició”
Jordi Palou-Loverdos, advocat, mediador internacional de conflictes i director de la Fundació Carta de la Pau adreçada a l’ONU, ho té clar quan se li pregunta què haurien de fer Pedro Sánchez i Carles Puigdemont per intentar una entesa: “En l’actual bloqueig, amb el marc legal i constitucional, cal una decisió política. I primer de tot cal fer el que deia el primer document de la taula de diàleg que no es va fer: crear un grup d’experts, de prestigi i confiança per part del grup espanyol i del català perquè de forma discreta facin propostes serioses sobre el nucli dur del conflicte polític, que és la distribució de l’autogovern, dins del marc de la Constitució i més enllà. I que després aquest sistema creatiu més enllà de les autonomies sigui consultat i validat."
L’advocat, especialitzat en drets humans i justícia transicional, sosté que “el sistema autonòmic està esgotat” i que “els pares de la Constitució tenien una vocació federalitzant i es van inventar les autonomies, com un punt intermedi entre els landers alemanys i les regions italianes, i que les comunitats històriques s’havien de desenvolupar”. Per a Palou-Loverdos, el moment actual és comparable a la Transició: “Van travessar com un túnel per anar a un sistema democràtic, i ara s’ha d’avançar el sistema democràtic dels anys 70.” Per això, aposta que l’Estat mantingui competències clau, com l’exèrcit, però que es permeti a Catalunya exercir un nou sistema de finançament, de justícia i d’autogovern, i que aquest es pugui revisar, per exemple, en deu anys”.
I les persones represaliades? Per Palau-Loverdos la seva situació és important, “però és una conseqüència jurídica i penal, no el conflicte real”. I aposta perquè es donin “propostes diverses”, més que una amnistia general, com per exemple a qui el Tribunal de Comptes li reclama milions, a la situació dels exiliats, com el president Carles Puigdemont i Marta Rovira, o als que van bloquejar carreteres amb Tsunami Democràtic. “Són obstacles col·laterals al conflicte polític”, afirma l’expert, tot i que no vol menystenir el patiment dels encausats. L’advocat sosté que la reforma del Codi Penal, amb la derogació del delicte de sedició, i els indults es van aconseguir “en negociacions polítiques, no en la taula de diàleg, que és un instrument potent, però no es va usar bé”.
“Comprensió dels altres”
Palou-Loverdos afirma que la situació actual entre els governs d’Espanya i Catalunya és complex, “però, per sort, no com els casos que tenen morts sobre la taula”, com en el cas de Ruanda, on l’advocat va ser facilitador principal del Diàleg IntraRwandès (2004-2011). Insisteix que aquests experts que “fan de pont entre parts existeixen, i que comprenen la visió dels altres, que no vol dir arribar a un acord sempre”.
En el cas del conflicte espanyol-català, l’advocat aposta per un perfil d’experts politòlegs i economistes, a més de persones de confiança dels partits, que “recuperin principis de confiança i de reconeixement mutu”. L’advocat amb la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU va impulsar el 2020 trobades discretes per recuperar el diàleg entre ciutadans, polítics i responsables d’entitats per refer aquests ponts trencats la tardor del 2017, amb el programa Eep! Catalunya-Espanya. Palou- Loverdos qualifica el resultat de les eleccions generals de diumenge “com una oportunitat excepcional per a la negociació, prenent en consideració la pluralitat política sorgida de les urnes”.