El Congrés dels Diputats escenificarà aquest dijous el pacte entre el PSOE i el PP per reformar la Llei de Llibertat Sexual, coneguda com la del només sí és sí. En concret, els socialistes s’aliaran amb els conservadors -al costat de Junts, el PNB i Ciutadans- per aprovar la Proposició de Llei que modifica la norma estrella del Ministeri d’Igualtat, en contra del criteri de Podem i dels socis de la investidura. La primera llei d’Irene Montero va ser una resposta al malestar social que va provocar la primera sentència contra la Manada de Pamplona i els canvis instigats ara pel PSOE són producte de l’alarma que han produït els “efectes indesitjats”, en forma de centenars de rebaixes a condemnes per agressions sexuals i, fins i tot, excarceracions de presos condemnats per delictes sexuals greus. Després que entrés en vigor la del sí és sí, els jutges van aplicar la llei més favorable al pres. Segons dades del Poder Judicial, ja s’ha decretat 978 rebaixes i 104 excarceracions.
Amb totes les cartes sobre la taula, val la pena fer un diagnòstic de l’evolució que ha viscut el text, quins canvis s’hi han introduït, com queda finalment i quins debats ha suscitat entre els grups parlamentaris.
El Codi Penal previ al només sí és sí
La fórmula prèvia a la llei del només sí és sí establia una diferència entre agressió sexual (més greu) i abús (menys greu). El tret distintiu era si hi havia voluntat d’anul·lar la voluntat de la víctima a través de la violència o la intimidació, més enllà de si hi havia consentiment o no. Dit d’una altra manera, que allò important era que la víctima havia de demostrar que havien fet servir la força per agredir-la sexualment i el fet que hagués dit expressament ‘no’ no tenia cap rellevància a l’hora de determinar el delicte.
El canvi de paradigma del sí és sí
El càntic de ‘només sí és sí’ cridat pel moviment feminista que es va popularitzar arran de la primera sentència de la Manada va empènyer el govern de coalició a canviar el Codi Penal. La norma aprovada pel PSOE i Podem va unificar tots els supòsits sota el mateix delicte d’agressió sexual eliminant la distinció respecte abús i posant el consentiment al centre. És a dir, que tot acte que ataqués la llibertat sexual d’una persona es consideraria agressió sexual si no hi havia consentiment. La norma va unificar els delictes menors amb d’altres més greus i va establir noves forquilles de penes més àmplies que, a la pràctica, va provocar que alguns jutges rebaixessin algunes condemnes contra agressors, entenent que s’havia d’aplicar la llei més favorable al pres. L’objectiu era que la justícia centrés la discussió en el consentiment i evitar que les víctimes haguessin de constatar fins a quin punt havien resistit per demostrar la violència.
El conflicte entre el PSOE i Podem
La interpretació que han fet alguns jutges de l’articulat va deixar pas a una alarma social sobre els “efectes indesitjats” que va propiciar. Per això, el PSOE i Podem van posar-se d’acord que s’havien d’introduir canvis a la llei i, tot i negociar-los intensament, els socialistes van acabar registrant una Proposició de Llei unilateralment sense el concurs dels morats. En aquest sentit, la proposta manté la definició de consentiment i la unificació dels delictes encara torna a introduir la violència i la intimidació com a fets que estableixen penes més altes. La via utilitzada és plantejar-ho com subtipus del Codi Penal. És a dir, parlen d’introduir figures agreujants en tots els tipus delictius quan l’agressor se serveix de la violència i la intimidació per obtenir el consentiment de la víctima. La idea dels socialistes és augmentar les penes en la part alta de la forquilla en diferents articles del Codi Penal quan intervenen aquests dos elements en la discussió.
En aquest context, Podem interpreta que les víctimes hauran de tornar a viure “un infern probatori” per demostrat que han estat agredides sexualment i, de facto, representa un retorn a l’esquema judicial anterior. La pedra de toc, doncs, és on es col·loca la violència i la intimidació en la versió actualitzada del text i, per això, els morats defensen que el consentiment estigui intacte en el cor de la llei. La seva proposta era que aquests dos elements es col·loquessin en la reforma -que estaven disposats a fer- com a agreujants, i que no constituïssin un delicte en si mateix. Per contra, els representants del PSOE creuen que aquest model podria provocar condemnes “desproporcionades”.
Les “correccions tècniques” del PP
Tot i l’enuig de Podemos, el PSOE tindrà l’aval del Partit Popular per aprovar la modificació definitiva. Tot i que les forquilles de penes de càstig es mantenen iguals, els populars han introduït canvis poc substantius a la llei reformada, a través d’”esmenes tècniques”, que impliquen recuperar dos tipificacions de delicte que s’havien eliminat per error. Entre les rectificacions acceptades, destaca el càstig a la distribució de continguts que inciten a cometre agressions sexuals a menors de 16 anys. Una altra esmena recupera la tipificació del delicte de tracte degradant, que es va suprimir equivocadament. També s’han pactat altres modificacions menors relacionades amb el redactat.
Els efectes de la reforma
En qualsevol cas, l’aprovació de la Proposició de Llei no tindrà efectes retroactius. És a dir, no es podran revisar les rebaixes de condemna dictades anteriorment. Sí que tindrà conseqüències en les sentències que es revisin tan bon punt la modificació entri en vigor. Només l’aplicació del nou text -i la interpretació que en facin els jutges- establirà si el consentiment està al cor de la llei o la violència i la intimidació tornen a ser determinants a partir d’ara en casos d’agressió sexual.